/Paulo Freire
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
divendres, 25 juliol de 2014 | 3a Època | Edició núm. 12.227 | Última actualització: 15.49h | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Els mil i pico Xerrada sobre com prevenir el consum de drogues i alcohol en els nostres fills A l'Institut Santa Eugènia va tenir lloc la xerrada col·loqui destinada a mares i pares, professors/es de persones d’entre 12 i 18 anys per promoure en tots ells i elles el coneixement de les drogues per prevenir el seu consum per part dels menors i així poder actuar amb garanties des de l’entorn familiar i…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv


Le Latin expliqué. Editions LEP Loisirs et Pédagogie SALe Latin expliqué. Editions LEP Loisirs et Pédagogie SA
: : Paulo Freire > Opinió | 30·12·2004

Benvolgut Quim Curbet…

Sebas Parra |

Benvolgut Quim Curbet,

Les normes d’urbanitat que van acompanyar i conduir la nostra infància moral indicaven que és un gest de bona educació, gairebé un deure social, respondre les barretades en el moment. Ipso facto segons una locució llatina que a mi em provocava, pel temps del batxillerat laboral, un inexplicable i intens riure d’aquells escandalosos i que s’encomanen.

Ni el Dimoni deixaria sense correspondre una barretada amable. I no parlem ja del puntcom que ens acull que segur que li sabria greu ser subjecte d’aquesta vergonyosa conducta. Gosaria afirmar que fins i tot el regidor saltenc més maleducat i barroer, i déu n’hi do, que conec algun fora de tota mida, s’ho pensaria tres vegades abans de fer allò que ha fet en Sebas Parra: correspondre unes ratlles tan plenes de generositat i d’afecte com són les teves dues setmanes després de ser pensades i publicades.

[Aquest desmesurat excurs-metàfora era necessari per tal que quan ara et demani disculpes no et passi pel cap pensar que es tracta d'una simple frase feta]

Repeteixo: em sap greu, Quim, el retard d’aquesta resposta només justificable per la necessitat que tenia de posar-me a l’altura, ètica, afectiva i estètica, del teu escrit en un temps tan poc propici per a un mestre com és el final de l’últim trimestre de l’any. I, perquè no dir-ho, en uns dies que no he estat, com solem dir, fi per a vèncer la extraordinària i agradable sorpresa que em va provocar el teu gest i obrar en conseqüència.

Ara, confessat el pecat i amb la consciència tranquil·la com ens havien ensenyat, vull dir-te un parell de coses… La primera seria una modesta reflexió d’abast polític sobre la necessitat dels somnis. En l’educació, però, també, i sobre tot, en la política. Tan properes, tan complementàries, quan es fan i es viuen amb honestedat.

L’Orlando Pineda, un educador popular nicaragüenc i bon amic, ens recorda que «la Pedagogia té somnis» i el mestre de mestres Paulo Freire ho va dir amb altres paraules: «L’educació necessita tant de formació tècnica, científica i professional com de somnis i utopia». I per quina raó són necessaris els somnis? Continuo amb Freire: perquè «som éssers de transformació i no d’adaptació». I l’educació, com la política, no seria res més que l’eina per a provocar els canvis, les transformacions, en les persones i en les comunitats seguint el sentit del progrés de la Història. Per això, quan escolto que «l’educació és neutra o neutral» penso que ja em volen enredar, que em volen tractar com un idiota sense criteri, doncs, l’educació, com la política, sempre es fa pensant, somniant, a favor d’algú, (a casa nostra, freqüentment, en contra d’algú) cercant, somniant, un temps i un país diferent (a casa nostra, freqüentment, cercant el manteniment del càrrec-sou o per raons d’egolatria idiota). Si no és així cal parlar d’una altra cosa, com ara instrucció o ensinistrament o similars.

Seguint aquestes ensenyances i la veu de la nostra pròpia experiència que ha depurat i concretat les nostres conviccions pedagògiques i polítiques vam pensar, proposar i desenvolupar el Pla local de formació de Salt, Fem un Salt solidari. Un Pla no per a anar fent i sortir de tant en tant a la foto tal com solen aspirar una bona part dels nostres representants polítics, per a continuar «adaptant», amb més o menys encert i intenció, els organismes i serveis municipals a l’actual dinàmica demogràfica sinó per a intentar «transformar» la comunitat saltenca cercant cohesió social, convivència ciutadana i esperança. I, a més a més, fent una aposta pels joves com a motors del canvi i, lògicament, treballant comunitàriament per tal d’obtenir la complicitat social necessària. Aquest era el somni: acollir formativament les persones nouvingudes estrangeres i acompanyar-les solidàriament fins que tinguessin possibilitats de fer-se comunitat. Cosa que, fonamentalment per raó de la dictadura franquista, no es va fer amb la immigració de l’interior de l’estat de la dècada dels 60-70, i així ens van, comunitàriament, les coses a Salt. I, paral·lelament, volíem també assajar un model d’educació social i comunitària que donant resposta als reptes que plantegen les noves migracions internacionals pogués ser útil a Salt i arreu. Però, una vegada més, hem comprovat que aquest país no vol somniar. O, si més no, no vol incorporar els somnis a l’educació. Perquè els problemes del Pla local de Salt no és redueixen a l’actitud de tal o qual institució o persona («no són problemes personals» vaig cridar fa uns mesos…): el problema és de tarannà col·lectiu, de projecte de país… El Pla local de Salt ha mort perquè el seu entorn polític i pedagògic l’ha deixat morir. I l’ha deixat morir perquè, malgrat la cridòria de la propaganda oficial, hem abandonat els somnis i la utopia pel camí de la modernitat. I, naturalment, això ens ha afectat, doncs, si desproveïm l’educació en general i la formació de persones adultes en particular de somnis que ens queda?

És per això Quim que estic totalment d’acord amb tu. Estic d’acord en que hem de continuar somniant: per exemple, en l’eradicació de l’analfabetisme, en fer possible l’accés de la infància a l’educació fonamental, en una escola pública democràtica de qualitat i al servei dels pobles, en una formació al llarg i ample de la vida, en uns professionals que visquin per a la educació i no de l’educació, en una Pedagogia, i en un país, que tingui somnis… Malgrat les trompades que tu dius, hem de continuar somniant.

La segona i última reflexió és en realitat un breu agraïment. El teu escrit Quim traspua afecte. I fa temps que defenso el valor de l’afecte, en l’educació però, sobretot, en la vida. El teu escrit-barretada, doncs, ha estat un regal d’aquells que es conserven sempre. Un regal tant valuós que no podré correspondre amb totes les paraules del món, encara menys amb aquestes tant espesses i desordenades, però que t’agraeixo infinitament.

Gràcies Quim i com diuen a Nicaragua: estoy a la orden…
Salut! i que el 2005 ens tracte millor que aquest que ens deixa.
Ens ho mereixem punyetes!

Sebas Parra és veí de Sant Narcís, director de l’Escola d’adults de Salt
i professor associat dels Estudis d’Educació Social de la UdG
[... i Quim Curbet és fill del barri de Sant Narcís]

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

publicitat

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)