/Paulo Freire
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dissabte, 25 octubre de 2014 | 3a Època | Edició núm. 12.319 | Última actualització: 1.00h | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Eugenials Recull de records d’un mestre, periodista i eugenial ciutadà: Jordi Vilamitjana i Pujol Un reportatge replet de records d'alumnes, professors, companys que no obliden al mestre i periodista gironí "Gràcies per haver-nos estimat. Gràcies per haver-nos cuidat. Gràcies per haver-nos aconsellat, per donar-nos la mà cada cop que quèiem. Gràcies per tot, Jordi." Així l'acomiadava la Gahureh Konteh, alumna del professor Jordi Vilamitjana, al pati de l’Institut Santa…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv


Le Latin expliqué. Editions LEP Loisirs et Pédagogie SALe Latin expliqué. Editions LEP Loisirs et Pédagogie SA
: : Paulo Freire > Opinió | 30·12·2004

Benvolgut Quim Curbet…

Sebas Parra |

Benvolgut Quim Curbet,

Les normes d’urbanitat que van acompanyar i conduir la nostra infància moral indicaven que és un gest de bona educació, gairebé un deure social, respondre les barretades en el moment. Ipso facto segons una locució llatina que a mi em provocava, pel temps del batxillerat laboral, un inexplicable i intens riure d’aquells escandalosos i que s’encomanen.

Ni el Dimoni deixaria sense correspondre una barretada amable. I no parlem ja del puntcom que ens acull que segur que li sabria greu ser subjecte d’aquesta vergonyosa conducta. Gosaria afirmar que fins i tot el regidor saltenc més maleducat i barroer, i déu n’hi do, que conec algun fora de tota mida, s’ho pensaria tres vegades abans de fer allò que ha fet en Sebas Parra: correspondre unes ratlles tan plenes de generositat i d’afecte com són les teves dues setmanes després de ser pensades i publicades.

[Aquest desmesurat excurs-metàfora era necessari per tal que quan ara et demani disculpes no et passi pel cap pensar que es tracta d'una simple frase feta]

Repeteixo: em sap greu, Quim, el retard d’aquesta resposta només justificable per la necessitat que tenia de posar-me a l’altura, ètica, afectiva i estètica, del teu escrit en un temps tan poc propici per a un mestre com és el final de l’últim trimestre de l’any. I, perquè no dir-ho, en uns dies que no he estat, com solem dir, fi per a vèncer la extraordinària i agradable sorpresa que em va provocar el teu gest i obrar en conseqüència.

Ara, confessat el pecat i amb la consciència tranquil·la com ens havien ensenyat, vull dir-te un parell de coses… La primera seria una modesta reflexió d’abast polític sobre la necessitat dels somnis. En l’educació, però, també, i sobre tot, en la política. Tan properes, tan complementàries, quan es fan i es viuen amb honestedat.

L’Orlando Pineda, un educador popular nicaragüenc i bon amic, ens recorda que «la Pedagogia té somnis» i el mestre de mestres Paulo Freire ho va dir amb altres paraules: «L’educació necessita tant de formació tècnica, científica i professional com de somnis i utopia». I per quina raó són necessaris els somnis? Continuo amb Freire: perquè «som éssers de transformació i no d’adaptació». I l’educació, com la política, no seria res més que l’eina per a provocar els canvis, les transformacions, en les persones i en les comunitats seguint el sentit del progrés de la Història. Per això, quan escolto que «l’educació és neutra o neutral» penso que ja em volen enredar, que em volen tractar com un idiota sense criteri, doncs, l’educació, com la política, sempre es fa pensant, somniant, a favor d’algú, (a casa nostra, freqüentment, en contra d’algú) cercant, somniant, un temps i un país diferent (a casa nostra, freqüentment, cercant el manteniment del càrrec-sou o per raons d’egolatria idiota). Si no és així cal parlar d’una altra cosa, com ara instrucció o ensinistrament o similars.

Seguint aquestes ensenyances i la veu de la nostra pròpia experiència que ha depurat i concretat les nostres conviccions pedagògiques i polítiques vam pensar, proposar i desenvolupar el Pla local de formació de Salt, Fem un Salt solidari. Un Pla no per a anar fent i sortir de tant en tant a la foto tal com solen aspirar una bona part dels nostres representants polítics, per a continuar «adaptant», amb més o menys encert i intenció, els organismes i serveis municipals a l’actual dinàmica demogràfica sinó per a intentar «transformar» la comunitat saltenca cercant cohesió social, convivència ciutadana i esperança. I, a més a més, fent una aposta pels joves com a motors del canvi i, lògicament, treballant comunitàriament per tal d’obtenir la complicitat social necessària. Aquest era el somni: acollir formativament les persones nouvingudes estrangeres i acompanyar-les solidàriament fins que tinguessin possibilitats de fer-se comunitat. Cosa que, fonamentalment per raó de la dictadura franquista, no es va fer amb la immigració de l’interior de l’estat de la dècada dels 60-70, i així ens van, comunitàriament, les coses a Salt. I, paral·lelament, volíem també assajar un model d’educació social i comunitària que donant resposta als reptes que plantegen les noves migracions internacionals pogués ser útil a Salt i arreu. Però, una vegada més, hem comprovat que aquest país no vol somniar. O, si més no, no vol incorporar els somnis a l’educació. Perquè els problemes del Pla local de Salt no és redueixen a l’actitud de tal o qual institució o persona («no són problemes personals» vaig cridar fa uns mesos…): el problema és de tarannà col·lectiu, de projecte de país… El Pla local de Salt ha mort perquè el seu entorn polític i pedagògic l’ha deixat morir. I l’ha deixat morir perquè, malgrat la cridòria de la propaganda oficial, hem abandonat els somnis i la utopia pel camí de la modernitat. I, naturalment, això ens ha afectat, doncs, si desproveïm l’educació en general i la formació de persones adultes en particular de somnis que ens queda?

És per això Quim que estic totalment d’acord amb tu. Estic d’acord en que hem de continuar somniant: per exemple, en l’eradicació de l’analfabetisme, en fer possible l’accés de la infància a l’educació fonamental, en una escola pública democràtica de qualitat i al servei dels pobles, en una formació al llarg i ample de la vida, en uns professionals que visquin per a la educació i no de l’educació, en una Pedagogia, i en un país, que tingui somnis… Malgrat les trompades que tu dius, hem de continuar somniant.

La segona i última reflexió és en realitat un breu agraïment. El teu escrit Quim traspua afecte. I fa temps que defenso el valor de l’afecte, en l’educació però, sobretot, en la vida. El teu escrit-barretada, doncs, ha estat un regal d’aquells que es conserven sempre. Un regal tant valuós que no podré correspondre amb totes les paraules del món, encara menys amb aquestes tant espesses i desordenades, però que t’agraeixo infinitament.

Gràcies Quim i com diuen a Nicaragua: estoy a la orden…
Salut! i que el 2005 ens tracte millor que aquest que ens deixa.
Ens ho mereixem punyetes!

Sebas Parra és veí de Sant Narcís, director de l’Escola d’adults de Salt
i professor associat dels Estudis d’Educació Social de la UdG
[... i Quim Curbet és fill del barri de Sant Narcís]

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

publicitat

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)