/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
diumenge, 17 desembre de 2017 | 3a Època | Edició núm. 13.468 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico Tot recordant l'eugenial Jordi Vilamitjana, es va lliurar el 'seu' 2n premi de redacció La 2a edició del premi Jordi Vilamitjana es va presentar el passat dijous -14 de desembre-, a les 8 de la tarda, a l'Hotel Carlemany de Girona. Aquest guardó premia el millor text periodístic escrit per estudiants de secundària de la ciutat de Girona. La iniciativa de crear aquest premi va sortir de l'Institut Santa…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

"Lliçó d'anatomia del Dr. Willem Van der Meer" PINTOR: MICHAEL JANSZ VAN MIEREVELT (1617)
: : Opinió > Més que galeries :: Manel Mesquita | 22·11·2017

Autòpsia imprescindible

Manel Mesquita | La Tribuna | El Punt Avui | Edició Nacional

Dues coses. Una, pura estadística. L’altra, pura descripció. La primera té a veure amb la insistència declarativa dels del 155 que reclamen una alta participació en les eleccions del 21-D per tal que la majoria silenciosa faci sentir la seva veu en unes urnes legals (per imperatiu), vinculants i amb garanties. Ho diuen així per menystenir les urnes de l’1-O oblidant-se (conscientment) que la comparació s’ha de fer amb les darreres autonòmiques del 27-S de 2015, legals, vinculants i amb garanties. Aquestes urnes varen atreure el 74,95% del cens, una abstenció del 25,05% i el total de vots blancs i nuls va ser el més baix de la història, 0,92%.

En el període 2015-2016 es van celebrar eleccions autonòmiques a totes les comunitats espanyoles i dues de generals (recordeu?). El 75% de vots emesos recollits per Catalunya el 2015 no ha estat superat per cap d’aquestes conteses electorals: les menys participatives, les illes (el 58,72% a Balears i el 60,99% de Canàries); a la franja d’entre el 62,21% i el 68,90%, vuit comunitats i les dos eleccions espanyoles; entre el 70,97% i el 73,36%, les restants sis comunitats, essent Extremadura amb aquest 73% la segona en participació per sota de l’aclaparador 75% català.

En aquest darrer tant per cent trobaríeu el meu vot. Un vot de qualitat. Sí. Era la primera vegada que exercia aquest dret amb unes urnes legals, vinculants i amb garanties. Ja m’enteneu. No, no va ser per una qüestió de haver assumit la majoria d’edat recentment, què més voldria! Els llibertaris sempre hem tingut un cert recel a delegar la sobirania (petita i personal, intransferible) mitjançant l’acte de dipositar una papereta en un cubicle, tal vegada per allò de que si les eleccions servissin per a alguna cosa el sistema les prohibiria. La reacció violenta de l’Estat davant de l’1-O va fer que aquesta vella màxima àcrata es confirmés col·legi a col·legi. Va ser una de les lliçons d’història social més potent que m’han impartit mai (cops de maça inclosos).

Quan aquest diumenge El País titulava un reportatge afirmant que Los catalanes contrarios a la independencia hablan menos de política, responden menos encuestas y dicen sentirse incómodos al expresar sus ideas ho feia des de la més absoluta mala fe (ja no és una qüestió de periodisme, diguem-ho clarament): 75%! Sobre el que és i com es conforma l’anomenada “abstenció estructural” hi ha un grapat d’estudis (Panorama de la abstención electoral en España, de Manuel Justel, p.ex.) i un altre grapat de possibles solucions (Participació i sistema electoral: propostes per al debat i Participació ciutadana i govern local: els Consells Ciutadans, editats per la Fundació Jaume Bofill, el primer amb textos de Jordi Sànchez i el segon, coordinat pel mateix Sànchez).

I per acabar, pura descripció. A l’Hora 25 de la cadena SER (no confondre amb La hora 25, pel·lícula d’Anthony Quinn i Virna Lisi, de visionat obligatori), Àngels Barceló convida a tres històrics sindicalistes antifranquistes (tot homes, tots fundadors de les Comissions Obreres, tots del vell PCE) sota el títol (així consta en el web de la ràdio on es poden escoltar els trenta minuts del programa) de Nosotros sí fuimos presos políticos recollint les opinions ja escrites per Julián Ariza o Justiniano Martín (aquest amb un text que lloa Paco Frutos pel seu parlament a Barcelona de fa uns dies, article que acaba amb un “Y yo sí fui preso político”, dies abans al mateix El País).

Res, que llegeixen o que rellegeixin Autobiografía de Federico Sánchez, de Jorge Semprún. La solidaritat, ni entre la nomenclatura. En el mateix programa de SER, Gerardo Ruiz-Rico, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Jaén, conclou (i no queda recollit en el text de la web i sí a l’àudio) a tall de forense: “la democràcia és incompatible amb l’existència de presos polítics”. Bueno, pues molt bé, pues adiós.

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)