/Poble
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
divendres, 17 agost de 2018 | 3a Època | Edició núm. 13.710 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

És l'espai de trobada de tothom, sense exclusions FOTO: FRANCESC BRUNÉS i MARÀÉs l'espai de trobada de tothom, sense exclusions FOTO: FRANCESC BRUNÉS i MARÀ
: : Poble > Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert · la Rodona · Güell | 24·05·2018

Assegut al parc Núria Terés

Francesc Brunés | agorafrancesc.wordpress.com

Hi ha coses que quan un va al metge ja sap que li dirà. Una d’elles, a partir de certa edat, és aquella que cal caminar. L’obediència no és el meu fort però, de tant de tant, no pot fer mal. Així que ja em tens, una rara tarda de maig sense pluja, agafant els trapaus i cap a donar el vol. Aquest cop, opto per un dels exercicis que més em plauen. La cosa consisteix en travessar la ciutat, anar recorrent diferents barris, carrers i places. No es tracta només de fer una mica d’exercici físic, és una experiència de geografia sociològica, de respirar ciutat.

Tot fent camí d’Est a Oest, ara més ràpid, ara més lent, ara m’aturo a xerrar amb algú, ara bado amb un rètol o aparador i anar fent. No sé si el metge es refereix ben bé a això, però, de fet, caminar ja camino. Porto ja uns tres quarts d’hora quan arribo al parc Núria Terés i Bonet. A aquella hora de la tarda està força tranquil. M’assec en un dels bancs, entre sol i ombra. Això darrer no ho dieu al metge. Des d’on soc veig la placa dedicada a la Núria. Penso en ella. No havíem parlat massa vegades, només coincidíem en algunes manifestacions o concentracions i en ocasions puntuals. Però hi ha un fet que recordo sovint. Va ser el 9 de novembre de 2014, sí el famós 9-N.

Jo era a l’Institut on hi feia de voluntari (no ho digueu a segons qui) per a les votacions. Cap al migdia, va venir la Núria amb l’Albert. Tots estàvem prou emocionats aquell dia. Durant un moment les nostres mirades es van creuar. Brillaven, els ulls ens brillaven. No calia paraules. Allò era un espectacle on els protagonistes eren la gent de de Ter. Persones que venien a votar sí, i algunes que optaven pel no. Persones grans, molt grans, acompanyades per néts o besnéts. Persones provinents d’aquí i d’allà. I allò era una festa, era una ciutat, era un poble. Una festa de colors, de diversitats, de convivència, de llibertat i de democràcia. Ara, encara recordo la brillantor dels ulls de l’enyorada Núria. Ara, m’entristeixo quan es persegueix i es malparla d’aquella jornada de màxima expressió democràtica de la ciutadania, del poble, entès en el sentit més noble del terme. I m’entristeixo encara més quan veig els esforços desassenyats per trencar la bona convivència que hem tingut sempre.

Mentre penso tot això, uns nens juguen a futbol a la pista de bàsquet. A la de futbol, els operaris municipals treuen les tanques metàl·liques. Al tauler de les cistelles hi una rètol adhesiu on s’hi llegeix: Fem ciutat! I mirant els nens que hi juguen a sota, penso que fer ciutat també és això. Jugar, gaudir dels espais públics. Una alcaldessa una vegada amb va dir: “els espais verds són el balcó de les persones que no tenen balcó”. El parc, la plaça, és també el respir de qui viu en habitatges que no li permeten de tenir-ne. És l’espai de trobada de tothom, sense exclusions. Crec que la Núria, allà on sigui, deu estar prou contenta de veure que el seu espai, és un lloc per a conviure, és un lloc per fer ciutat.

INFOGRAFIA: JAUME LLORENS (ELDIMONI.COM)

INFOGRAFIA: JAUME LLORENS (ELDIMONI.COM)

Francesc Brunés i Marfà
Blog personal ÀGORA
0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)