| |
Aquestes pàgines eldimoni.com/forumeducacio.girona"target="_self">[http://www.eldimoni.com/forumeducacio.girona] es volen fer ressò, a les comarques gironines, de la Crida per un debat social sobre l’educació a Catalunya feta pública el mes de juny de 2003 per Oriol Bohigas, arquitecte i urbanista; Victòria Camps, catedràtica de filosofia moral i política; Eudald Carbonell, director del programa d’Atapuerca; Jaume Carbonell, director de Cuadernos de Pedagogía; Salvador Cardús, professor de sociologia; Dolores Juliano, antropòloga; Marta Mata, pedagoga; Montserrat Minobis, degana del col·legi de periodistes de Catalunya; Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, Jordi Porta, president d’Omnium Cultural; Joaquim Prats, catedràtic en didàctica de la història; Pep Riera, excoordinador d’Unió de Pagesos; Joan Subirats, catedràtic de ciències polítiques; Josep Maria Terricabras, catedràtic de filosofia; Maria Rosa Virós, rectora de la Universitat Pompeu Fabra.
Convocatòria del Fòrum social sobre l'educació a Catalunya
En aquest sentit, convoquem tots els sectors socials, organitzacions ciutadanes, moviments socials, sindicats, associacions, municipis, intel·lectuals, professionals, estudiants, professorat, pares i mares i ciutadania en general a implicar-se activament en el procés d’organització i realització del Fòrum social sobre l’educació a Catalunya a dur a finals de novembre de 2004.
Les persones i organitzacions sotasignants, fent-nos ressò de la Crida per un debat social sobre l’educació a Catalunya del juny de 2003, coincidim en que l’educació és un dret universal i un bé públic al qual tota la ciutadania té dret a accedir i l’Administració té el deure de garantir en condicions de qualitat i d’igualtat. A més, considerem que l’educació no és només una necessitat per al progrés social sinó la condició per a fer possible una societat cohesionada i justa.
Els profunds canvis socials experimentats al nostre país durant la darrera dècada no han anat acompanyats de l’atenció que les administracions públiques haurien hagut de posar en l’ensenyament públic, de manera que l’actual sistema educatiu a Catalunya no garanteix prou una educació de qualitat per a tothom. Cal, doncs, un canvi que contempli l’ensenyament públic com a eix vertebrador de tot el sistema educatiu, que garanteixi la seva funció social d’ajudar a compensar desigualtats, i que sigui propi i adequat a la realitat de Catalunya.
Entenem l’educació com quelcom que abasta més enllà de les etapes d’escolarització formal de les persones, formant part indestriable de la vida dels ciutadans i de les ciutadanes. L’educació ha esdevingut una eina imprescindible en la formació integral de les persones i és, per tant, una responsabilitat col·lectiva que depassa el marc escolar. A més, de l’educació que siguem capaços de construir en dependrà el grau de benestar social de la nostra comunitat.
Per això convoquem tots els sectors socials, organitzacions ciutadanes, moviments socials, sindicats, associacions, municipis, intel·lectuals, estudiants, professorat, pares i mares i ciutadania en general a implicar-se activament en el procés d’organització i realització del Fòrum social sobre l’educació a Catalunya a dur a terme a finals del mes de novembre del 2004.
Un fòrum social que sigui un espai obert de debat sobre quina educació necessita la nostra societat i que pugui ser un punt de confluència de les propostes i inquietuds dels diversos sectors socials, amb l’objectiu de crear complicitats i ampliar els suports que permetin pressionar els poders públics fins a aconseguir el redreçament de l’actual sistema educatiu a Catalunya. Un fòrum social que tingui com a base de discussió els següents punts:
Primer: la importància de garantir un sistema públic d’ensenyament, laic, que compti amb un gran prestigi, que possibiliti la cohesió social i aconsegueixi ser l’opció majoritària d’amplis sectors, incorporant tota la diversitat social, econòmica i cultural de la nostra ciutadania.
Segon: la conveniència de redefinir el concepte de públic, entenent-lo com allò que pertany a la comunitat i està gestionat i supervisat democràticament.
Tercer: la necessitat d’aturar la creixent privatització de l’ensenyament, revisant l’actual política de concerts i els criteris de planificació educativa per tal que no posin en perill la garantia del dret a la igualtat d’oportunitats.
Quart: la discussió sobre quin model educatiu necessita la nostra societat; sobre la funció de l’escola tenint en compte els canvis que hi ha hagut en els últims temps; sobre els condicionaments que han afegit l’existència de diferents models de família; sobre la incorporació massiva de les dones al treball remunerat; sobre el conflicte d’horaris laborals, escolars i familiars a l’hora de donar resposta a les necessitats dels infants i joves; sobre el paper de les noves tecnologies...
Cinquè: la necessitat d’introduir canvis organitzatius i metodològics perquè, d’acord amb la comprensivitat de les etapes d’educació obligatòria, faci compatible l’objectiu d’assolir nivells d’excel·lència educativa amb la consecució d’uns objectius mínims comuns a tota la ciutadania, que permetin la participació efectiva i democràtica en igualtat de drets i deures.
Sisè: la recerca de mesures adequades de prevenció general del fracàs escolar, del tractament de l’alumnat amb necessitats educatives especials i d’acolliment de l’alumnat de recent incorporació, amb propostes d’actuació i la implicació de tots els professionals que hi tenen relació.
Setè: la necessitat urgent d’ampliar les partides pressupostàries, prioritàriament a l’ensenyament públic, amb l’objectiu de situar la despesa educativa de Catalunya, com a mínim, al nivell de la mitjana europea.
Vuitè: l’anàlisi sobre el paper de l’educació més enllà de l’àmbit escolar i la interrelació entre tots els elements que intervenen en el fet educatiu: família, mitjans de comunicació, educació en el lleure, ciutat educadora...
Desembre de 2003
eldimoni.com/forum"target="_self">Opineu en el «Fòrum social sobre l'educació a les comarques gironines» [clic aquí] |
|
