L'alcàsser de la Seguretat Social

a de boca en boca. Vessa. El carrer en va ple. Ens l'allarguen. Ep!, d'una manera progressiva. No progressista (ja no en queden, els diccionaris han eliminat l'entrada). És la vida, laboral, vida/carinyo. És l'economia, la de sempre, estúpids. És la viagra universal d'aquest petit racó de planeta. La solució a tots el mals: a la borsa/bossa que penja, a la vella posició d'uns a sota i altres (els menys) a sobre, al forat que cal -sovint i/o a vegades- omplir, a l'estat fallida, al lliure febril adéu fabril... i al mal temps, lífting de bona cara. Per què fer marxa enrere als 67? Per què no estirar-la fins al 69 i tastar noves sensacions? Varen anunciar el 70 i més i ara s'arronsen. Porucs! Mantenir-la tensionada, la proposta, tenia un problema de temps que calia perllongar -sempre- amb el massatge mediàtic estimulador, tan atractiu per als que legislen. Anunciar rebaixes -en ple gener- no era el més aconsellable, malgrat el que diguin els mi(ni)steris de goig i dolor. Si heu tingut la llet (bé, dels progenitors) de néixer l'any que ho va fer Johan Cruyff o abans d'aquell 47, podeu continuar somiant amb les humitats i les ullades de sol que ofereix l'Imserso a Canàries o Benidorm; però, ai!, si la vostra data d'aparició en escena se situa el 1948 i més enllà, toca esperar que te'ls toquin.

No conec la data de naixement del president de la Diputació de Girona (per això no el felicito mai), ni sé en quina mesura li afecta la proposta d'un parell d'anys més suant la cansalada, però jo d'ell, faria l'esforç d'estalviar una part dels 7.000 € bruts que cobra cada mes en catorze pagues (98.000 €/any en 2007) no fos cas que les arques de la Seguretat Social no suportessin la seva futura pensió: aquesta és la veritable eròtica del poder o no poder arribar a la fi que tan bé coneixen la immensa majoria de jubilats, vídues, joves, mileuristes, aturats, caixeres de supermercat, autònoms, oficinistes, cambrers...