a Fundació Atrium Artis ha permès tornar a assajar un espai, el Centre cívic Santa Eugènia, com a contenidor de cultura de ciutat. Vull dir amb això que amb la proposta sobre el Beatus de Girona (Una mirada a l'any mil des de la talaia de la modernitat: Beatus de Girona), un grup de creadors de la ciutat varen demostrar un treball a Can Ninetes com el podrien haver mostrat a qualsevol espai d'art de Girona i que no neix de cap relació especial de cap d'ells amb el barri.

Aquesta exposició permeté veure les possibilitats que els centres cívics tenen quan van més enllà d'oferir el que el territori on s'assenten ofereix i incorporar-se com demanava l'artífex d'Atrium Artis, Pep Admetlla, al circuit cultural de les arts visuals de la ciutat.
[FOTOS DEL DIA DE LA INAUGURACIÓ, A CAN NINETES: CARLES MARTÍ-BOSACOMA]

Sense haver de renunciar ni a formes ni a suports contemporanis, se'ns proposa un exercici de creativitat col·lectiva, amb voluntat pedagògica i de relació amb les escoles de la ciutat i que segur que va estimular a les persones que tenen interès per l'art de Santa Eugènia a conèixer-la i a persones de fora del barri interessades en la proposta, a visitar-la. Es trencava d'aquesta manera el fat que pot amenaçar les propostes exclusivament localistes d'aquestes programacions, a quedar condemnades a mostrar una producció ben intencionada però només de pràctica amateur exclusivament i privar als barris de conèixer propostes de creació professionals i als interessats en les arts, conèixer la programació de centres com el de Santa Eugènia.

Programar en funció d'un objectiu com aquest, demostra bon criteri per part de la direcció del centre i m'agradaria que aquestes propostes fossin més presents en les programacions a Santa Eugènia, doncs enriquirien les nombroses propostes que el barri genera i conjurar un cert risc d'endogàmia. Suposen també l'oportunitat de mostrar resultats de processos creatius fets per persones amb trajectòries consolidades i propostes sòlidament treballades.

Al cap i a la fi, la proposta d'Atrium Artis és una proposta privada, feta per una persona convençuda de que al barri hi passi de tot. Per això cal agrair-li a Pep Admetlla i esperar que no sigui l'única vegada que passi en arts visuals. Caldrà esperar dels centres cívics que donin cabuda a aquestes iniciatives i si el territori proper no les genera, atreure-les d'altres parts.

És a dir, incorporar amb més entusiasme i decisió criteris de programació cultural als centres cívics de la ciutat. I fer-ho tal i com la directora del Jeu de Pomme, la catalana Marta Gili proposa: «(...) No s'ha de confondre la democràcia amb el populisme i, en el nostre cas, muntar exposicions per tal de tenir una gran cua a l'entrada. És clar que volem que vingui gent a veure les exposicions però no a qualsevol preu. No s'han de fer propostes només pensant en l'èxit mediàtic i de públic, sinó perquè creus que paga la pena fer-les perquè son interessants a nivell estètic i social», explicava a Presència -fa algunes setmanes- la directora d'aquest centre dedicat a la imatge a París. Em sembla que encerta de ple quan exposa com configurar programacions de centres culturals i proposa una funció per a aquests.

Joan Pluma (PSC) és tinent d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament de Girona
i regidor delegat del sector de Santa Eugènia·Can Gibert del Pla

> «Una mirada a l'any mil des de la talaia de la modernitat: Beatus de Girona»