La Girona popular emergeix poc a poc per reclamar el lloc que li pertoca... fins i tot, al registre municipal FOTO: EL DIMONI

ue Girona és una ciutat maca i atractiva em sembla una veritat com un temple, però que la capital de l'Onyar és una ciutat cada cop més dualitzada també em sembla fora de tot dubte.

I si no que ho preguntin als habitants dels barris populars, que els preguntin si la ciutat on viuen és calcada a la ciutat que estan promocionant les administracions i les empreses del món turístic.

I és que en els darrers anys, amb l'emergència dels vols de baix cost i la redefinició del model turístic a Catalunya, Girona s'ha situat en el centre de moltes rutes turístiques i la nostra ciutat atrau milers de turistes que ens visiten gairebé totes les èpoques de l'any. Aquest fenomen s'ha normalitzat i sembla que Girona sigui una ciutat turística de tota la vida.

L'Ajuntament de Girona i d'altres administracions de caire supramunicipal han invertit temps i diners en promocionar els valors patrimonials i l'encant de la ciutat, una aposta que sens dubte ha funcionat en termes turístics perquè Girona s'ha posicionat com una destinació turística de primer nivell a escala europea.

I és clar, això ha posat en relleu el model de ciutat que durant anys ha impulsat el PSC i els seus aliats, la Girona de postal, la Girona maca, des del Girona m'enamora fins al Girona tot l'any, amb la façana de l'Onyar i la Catedral com a estrelles d'una ciutat moderna que vol deixar endarrere aquella imatge de ciutat grisa, bruta i desordenada.

Una concepció i model de ciutat que contrasta amb la realitat de la Girona dels barris, la Girona popular i propera que a mi m'agrada i en la qual m'hi trobo com a casa. La Girona real i popular és menystinguda sistemàticament pels gestors de l'equip de govern, i amb això no vull dir que ho fan tot malament perquè no cauré en l'exercici de la demagògia gratuïta però em sembla de justícia recordar que hi ha un malestar creixent en molts barris de la ciutat, i a molta gent no ens agrada aquest model de ciutat de postal, tota maca i endreçadeta per atreure turistes.

Els barris són la peça més dinàmica de la ciutat, hi ha vida i dinamisme, i sobretot necessitats que no poden quedar en un segon terme. Greuges històrics i recents que estan generant malestar i sobretot convertint Girona en una ciutat fragmentada (i més que ho serà amb l'arribada del TAV) i dualitzada. I sembla que l'equip de govern (suposadament progressista) està fomentant tot això a través d'un abandonament progressiu dels barris.

Tanmateix, hi ha motius per a l'esperança, percebo des de fa temps un dinamisme i mobilització que feia temps no observava i la Girona popular emergeix poc a poc per reclamar el lloc que li pertoca.

Jordi Navarro és portaveu de la CUP (Candidatura d'Unitat Popular) i fill d'hortolà de Santa Eugènia