I hi ha bons materials ja editats, com els de Mou-te en Bici (amb seu social a Can Ninetes)

es de fa unes poques setmanes les persones que vivim a Girona podem (si volem) gaudir d'un nou servei regulat per l'Ajuntament de la ciutat: la Girocleta.

L'abonament per un any val 30 € i dóna dret a l'ús gratuït d'una bicicleta durant 30 minuts. A partir d'aquí, el client ha de pagar en funció del temps d'ús, penalitzant-se el no retorn de la bici en 24 hores.

No entraré ara a valorar ni el règim de concessió del servei ni la quantitat i ubicació dels anclatges. Penso que, abans de tot, cal saludar i donar suport a mesures com aquesta, que impulsen models més sostenibles i saludables d'ús de les vies públiques. Les millores del servei ja es podran fer en un futur a mesura que es vagin fent evidents les seves mancances.

Emperò, un no deixa de tenir la sensació que la Girocleta ha estat en certa manera un part prematur. Aquest nou servei neix sense que s'hagi consolidat totalment una adequada xarxa de carrils bici que facilitin i incentivin l'ús d'aquest mitjà de transport arreu de la ciutat, ni sense que els usuaris gironins de la bicicleta puguin tenir la sensació que els carrils bicis són respectats per part dels automobilistes i protegits per part de la policia municipal. Usar la bici en determinades artèries urbanes segueixen sent, en el millor dels casos, una activitat arriscada i no gens plaent, i és un problema a solucionar si el que es pretén és donar una empenta a l'ús de la Girocleta i de la bici en general.

Ciclistes incívics

D'altra banda, l'ús que fan de la bicicleta certs col·lectius de persones demostren que d'incívics i mal educats n'hi ha a tots els llocs. De la mateixa manera que anar en bici per certs carrers és perillós per l'irrespectuós comportament d'alguns automobilistes, caminar per certes voreres s'ha convertit en una activitat poc recomanable, degut a l'existència de persones que desitgen (segons sembla) imitar en Mario Cipollini, en Mark Cavendish o en Thor Hushovd en uns entorns poc propicis.

Santa Eugènia de Ter n'és un bon (que no bonic) exemple. Res més fàcil per comprovar-ho que anar per la vorera cantó Riera Maçana del carrer Santa Eugènia en direcció Girona. En la zona compresa entre els carrers Bassegoda i Garrotxa, amb una vorera força estreta en molts trams, no és gens inhabitual veure (i patir) ciclistes que van circulant per la vorera a una velocitat manifestament massa elevada. O en un altre tram del mateix carrer de Santa Eugènia, ara entre el Güell i la vella estació de tren d'Olot, amb un carril bici perfectament senyalitzat, veure com alguns ciclistes segueixen anant per la vorera i molestant els vianants.

Penso que l'Ajuntament hauria de fer quelcom al respecte, començant per una campanya de sensibilització entre els usuaris de la bici, centrant l'atenció és clar en aquests col·lectius incívics. I hi ha bons materials ja editats, com els de Mou-te en Bici.

I si la sensibilització no funciona, doncs algun tipus de multa no aniria malament del tot per a frenar comportament inacceptables. Cal deixar clar qui té preferència a l'hora de circular per la vorera, i aquest no pot ser altre que el vianant. Cal deixar clar igualment que el ciclista té el dret a circular lliurement per la calçada, sense por a ser atacat per algun conductor incívic.

Per cert, dins la campanya de sensibilització adreçada als ciclistes potser caldria fer esment a la conveniència de posar llums i aparells reflectors en les bicicletes, com a element bàsic de seguretat per als usuaris d'aquestes.

Ramon Ballester és veí de Santa Eugènia de Ter
i professor del Departament d'Economia de la UdG