En Fred Picapedra en bici HANNA/BARBERA

e mirat el recorregut de les etapes del Tour de França, que va començar el passat dissabte al paradís fiscal i sobirà de Mònaco i que passarà pel d'Andorra, i m'ha semblat que veia el mapa del traçat intermitent del carril bici de la municipalité de Girona. Innocent de mi, pensava que la volta francesa feia això, una volta amb final a la Ciutat de la Llum. Fins allà sota l'Arc del Triomf, on es pot llegir inscrit sobre la pedra el nom de Gérone a major glòria de la història bèl·lica, ara que recordem els 200 anys del vessament de sang que va provocar la Guerra del Francès i la bogeria de l'Álvarez de Torn. I no. Per connectar més d'una arribada amb la sortida de l'endemà, en vuit ocasions, l'avió o el tren o el bus substitueixen les dues rodes fent gairebé els mateixos quilòmetres que les bicis. Quina decepció: je suis désolé! La imatge de Fred Picapedra accelerant amb els peus el troncmòbil m'ha suggerit la possibilitat que l'avió pogués enlairar-se gràcies a la força motora dels peuets de la serp multicolor: pedala, pedala... i amunt i crits (des del sofà de casa, els crits). Seria atractiu de sentir la fressa de la frenada sobre la pista de Vilobí: cinc-cents turmells endurits per l'esforç, creant solcs rectilinis amb el valor afegit del suspens de si ho aconseguiran o no. Pur espectacle que impediria conciliar la migdiada programada de juliol, veritable enemiga de l'esport groc. En tren o en bus, la proposta podria adaptar-s'hi. I, a Girona, tocaria que l'àrea de Mobilitat de l'Ajuntament copiés l'organització del Tour, a escala local urbana: servei de minibús i taxi exclusiu per a ciclistes que utilitzin els carrils bici i -així- enllaçar els extrems abruptament tallats que no porten enlloc. Un cop més, la ciutat dels quatre, capdavantera i groga. Si tot plegat és la pàjara dels primers quilòmetres, el noticiari-e de l'Ateneu Naturalista ho acabarà de confirmar a les observacions del mes.