La RAAN (Regió Autònoma de l'Atlàntic Nord) CARTOGRAFIA: ARXIU WEB EL DIMONI

a uns pocs mesos vam haver d'escriure unes ratlles (Prari bui duri abakan, «L'huracà enfonsà la canoa», en llengua mískitu) que intentaven acostar a casa nostra la tragèdia viscuda amb motiu del pas de l'huracà Félix per una bona part de la nicaragüenca Regió Autònoma de l'Atlàntic Nord (RAAN) especialment l'habitada pels mískitus assentats al llarg del riu Coco i els pobladors i pescadors de Bilwi (Puerto Cabezas, agermanada amb Vilafranca del Penedès i Sant Pere de Ribes) i dels illots escampats a la Costa Carib. Posteriorment hem treballat per tal d'informar i canalitzar els ajuts a les persones i institucions damnificades provinguts dels organismes aplegats a la Red Universitaria Yo, sí puedo o la Plataforma per una Nicaragua Lliure d'Analfabetisme.

Però, com ens recordava el Maestro Pineda, calia continuar somniant amb els nostres projectes, doncs, la vida, y la esperanza, también hay que reconstruirla... i l'alfabetització amb el mètode audiovisual cubà Yo, sí puedo, que ja es venia projectant des de feia mesos a tota la Costa Atlàntica, podria tenir ara un nou sentit i un valor afegit: l'alfabetització podria ser el motor de la reconstrucció de les zones de la RAAN afectades per l'huracà. La nostra cooperació cercant l'eradicació de l'analfabetisme tenia ara un objectiu precís i extraordinàriament útil i necessari.

L'equip nicaragüenc de l'AEPCFA ha treballat de valent per tal d'iniciar l'organització de l'alfabetització a la RAAN i estar en disposició de començar el pilotatge del Yang, lika sipsina (una edició del Yo, sí puedo en mískitu) en unes quantes setmanes. Però deixem que ens ho expliqui el mateix Orlando Pineda:

«... cuando esta carta llegue a tus manos sepas que al amanecer del alba del día 10 de enero de 2008, nuestra caravana de lápices y cuadernos, de cartillas y de amor, ya estaremos atravesando Río Blanco, dejando el Pacífico para entrar al territorio costeño, de donde nosotros saldremos hasta que aquel llanto de las mujeres miskitas adoloridas por el Huracán Félix se convierta en sonrisa de felicidad (…) Enero y febrero serán los meses en que nos vamos a dedicar a organizar pulgada por pulgada, valle por valle, para arrancar con el pilotaje en Marzo en que inició la Gran Cruzada Nacional de Alfabetización en 1980, cumpliendo siempre fielmente con el legado de Carlos Fonseca de enseñarle a leer a la gente para que aprendan a leer su entorno político, social y económico (…) después del pilotaje, el año 2008 será testigo de dos fases más, y después aspiramos a 3 fases en el 2009, 3 fases en el 2010 y con la voluntad política del Gobierno Regional Autónomo y con el pensamiento patriótico de cada uno de los Alcaldes lograremos una participación y movilización costeña donde la tarea de Alfabetizar sea el pan nuestro de cada día de todos los hombres y mujeres que estamos luchando a favor de nuestro porvenir…». Objectiu: «…que a nuestro regreso en el 2010, quede un río Coco, desde Raití hasta Cabo Gracias a Dios totalmente alfabetizado, y un Bilwi y toda una Costa Atlántica Autonómica con una verdadera libertad, una gran escuela Pedagógica, donde se conjugará verdaderamente el verbo Aprender Haciendo y Haciendo para Aprender, donde el Método Alfabetizar para producir, cuidar el medio ambiente y enseñar a leer para prevenir las enfermedades, será nuestro principal Lápiz y Cartilla para que quede por ejemplo que en un trópico húmedo se puede lograr una transformación económica pero basada principalmente en enseñarles a leer a esos seres que habitan esa tierra divina….»

Tenim a prop molta feina i molt complexa i un repte pedagògic i logístic extraordinari (... sabemos, diu el Maestro, que nos vamos a enfrentar a muchas dificultades, muchos ríos, huracanes, pobreza, fango, varios lenguajes…) però, una vegada més, convidem a tothom a dir Kaisa, o, com diem nosaltres, Som-hi!. Doncs, no podem perdre aquesta ocasió de cooperar en un projecte que vol reconstruir el territori, la vida i l'esperança, és a dir, el futur, d'uns pobles que no han parat mai de lluitar per la seva autonomia i la seva llibertat.

Sebas Parra és veí de Santa Eugènia de Ter i membre del col·lectiu gironí de suport a l'AEPCFA
de la Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines i l'Alt Maresme