Una instantània del concert a La Planeta FOTOS: ISIDRE PALLÀS

l passat dijous -2 de novembre- Eduard Canimas va obsequiar als gironins que van voler escoltar-lo amb la presentació del seu nou treball discogràfic No iha crisi. En un concert a la sala La Planeta de Girona, amb tres quarts d'entrada, el cantautor eugenial -veí de la Rodona- va desgranar els dotze temes del nou disc acompanyat pel gruix de la seva banda: Marc Clos a la bateria; a la guitarra, David Ibàñez; i Manel Vega al contrabaix.

«Benvinguts al circ esparracat, la carpa trontolla, això és can penja i despenja. La troupe atrotinada té atròfia muscular però ara fa riure el que feia plorar», canta l'Eduard amb les primeres notes d'El circ, que trenca el glaç i comença a endinsar el públic en l'espai sideral de l'univers Canimas. Malgrat afirma «je peux pas sortir de moi», es mou per l'escenari com una guerrilla popular enmig de la població; es contorsiona i balla mentre dedica Triglicerids a la Reina d'Amer, la seva mare.

	La banda de Canimas i col·legues

Amb el crani travessat per tres ratlles vermelles, com la ferida d'un tigre de paper, i l'Àngel de la guarda que mai l'abandona des dels temps de Zitzània, prega per un futur dolç, «si hi ha futur, si us plau, que sigui amb nata».

Després crea espai amb De cop el temps, parla de l'amor i el sexe a I ara l'aire, fa de Pablo Neruda a L 4, i segueix amb Absorbir tots els verins, Sosa càustica, L'etern retorn, s'enfonsa a El desig d'entrar m'ofega i desemboca al final a la peça que dona nom al treball, No iha crisi: «No hi ha crisi, el que hi ha és molt de morro, s'han menjat la cirera i tot el pastís»... després bisos i bisos que demana un públic entregat que no para d'aplaudir fins que l'Eduard aixeca la bombona de butà per sobre del seu cap i s'acomiada dient-los: «Sí, això és molt maco, però hi ha CD per vendre!» Passa'l!