a mort ens ronda constantment i no sabem mai quan ens acabarà mossegant fins al moll de l'os. Aquest any he anat perdent noms de la meva agenda a velocitat de creuer, l'un darrere l'altre. Eren amics que incloïa en la meva particular comptabilitat d'afinitats electives. Primer va ser l'Alexandre Cuéllar, després en Josep Paulí i en Francesc Ferrer i, ara, en Quim Masó.

En quim era la figura per antonomàsia del germà gran, un referent inabastable i una figura vigilant. A tots ens hauria agradat ser com en Quim, però no ens va quedar més remei que ser nosaltres mateixos. Amb el temps sembla com si la diferència d'edat s'anés escurçant i en Quim fou després també un amic, un amic, això sí, tocat pel verí del teatre. Tothom té la seva imatge particular d'una persona, congelada com en un clixé de vidre, que guarda en el record durant tota la vida. El meu record d'en Quim potser quedarà com la d´aquell home que fou, de veu brillant, mirada lúcida i gest sorneguer. El recordaré sempre entre bastidors, renegant en veu baixa o rient per sota el nas. Només el vaig veure una vegada sobre l'escenari i fou en una memorable lectura de Terra de ningú a Can Panxut de Salt, quan encara era una teatre parroquial i poca cosa més. Aquell No man's land de Harold Pinter, traduït per en Miquel Berga, fou un moment irrepetible del qual vaig tenir la sort de ser testimoni. Però ara en Quim ens ha deixat, quan encara necessitàvem del seu somriure, aquest somriure sorneguer que l'ha acompanyat fins al darrer moment. En Quim va saber viure amb un somriure a la cara, que era el somriure de la intel·ligència, però també era el somriure de la vida, de la nostra vida. La intel·ligència només s'encomana per mutació i jo, per desgràcia, encara no he acabat d´incubar aquest virus, però la vida la portem a sobre i amb això no podem fer-hi res. Ell era el nostre germà gran, el que ens ensenyava a sumar, ara nosaltres haurem de començar a aprendre a restar. Sense el seu consell i sense la seva companyia la tasca serà feixuga. [Diari de Girona]

Quim Curbet és fill del barri de Sant Narcís
CCG Edicions