| |
aco Torres Monsó, Jordi Abelló, Ferran Aguiló, Jordi Amagat, Frederic Comellas, Daniel Julián, Robert Llimós, Isidre Manils, Anna Malagrida, Paloma Navares, Joan Carles Panyó, Jaume Plensa, Joan Ponç, Rómulo Royo, Narcís Santamaria, Josep M. de Sucre, Josep Uclés, Pep Admetlla...
... i una col·lecció de màscares africanes
En ple carnaval, la galeria Només Art va inaugurar una nova exposició propícia per a aquestes èpoques, El rostre i la màscara. L'element de la màscara suposa un dels símbols més representatius del carnaval, però que amb el temps s'ha anat perdent. La raó primigènia d'aquesta festa la trobem en la necessitat d'un temps de desordre i llibertat absoluta just abans de l'època restrictiva de la Quaresma i la Setmana Santa. Podríem considerar-ho com una cura col·lectiva realitzada a través de la transgressió i institucionalitzada pel calendari. La funció de la màscara era desinhibidora, no comportava l'adquisició d'una nova personalitat sinó que, primordialment, desemmascarava la personalitat oculta.
| |  | | | La hipocresia creix, el pensament s'estreny
OBRA: JOSEP UCLÉS |
La necessitat vital de la festa de la disfressa s'ha anat diluint fins a convertir-se en una espècie de divertiment comú, sense comportar en aquests moments cap tipus de transgressió ni catarsi personal, i es desvirtua així la figura de la màscara i la seva funcionalitat. Quina vigència té aquest element en els temps actuals? L'exposició no és cap muntatge de màscares de carnaval sinó que pretén presentar l'essència originària de la màscara confrontant-la amb el rostre. Quin dels dos elements transmet amb més credibilitat la veritat de l'ànima? Quin dels dos pot ocultar més coses?
El muntatge conté, per una part, l'essència de la màscara, la que utilitzaven les cultures més ancestrals, la que té un origen més sagrat: una col·lecció de màscares de tribus africanes. Però també hi ha el rostre essencial. Josep M. de Sucre és un dels grans artistes més oblidats d'aquestes contrades i d'ell exposem una sèrie de rostres pintats sobre paper absolutament sintètics, mínims, però que tenen la força d'expressar totes les emocions possibles amb quatre línies. D'artistes actuals també tenim Anna Malagrida i Daniel Julián amb fotografies de persones, Anna amb unes imatges sofisticades i Daniel amb rostres de la pobresa procedents d'un treball realitzat per la Fundació Solidaris. Altres artistes contemporanis com Robert Llimós, Isidre Manils, Jordi Abelló..., en tots ells podem rastrejar quina vigència poden tenir en l'art contemporani les figures de la màscara i el rostre.
Josep Paulí in memoriam
eldimoni.com/article.php?id_article=2215"target="_self">Aprofitant la inauguració, la direcció de la galeria Només Art ha volgut retre un petit homenatge al fa poc desaparegut Josep Paulí. En memòria d'ell, hem donat nom a un nou cicle i petit espai, en el qual portarem a terme accions diverses com ara presentacions d'artistes novells i no tan novells, escriptors, músics... i així mantenir viu, d'alguna manera, l'esperit lliure que va caracteritzar l'espai d'El Setè Cel de Salt que tan bé va saber crear Paulí. L'acte de presentació va tenir lloc dijous, amb una presentació a càrrec de Quim Curbet, director de CCG Edicions i fill del barri de Sant Narcís.
eldimoni.com/article.php?id_article=2237"target="_self">*Josep Paulí era el corresponsal a Salt d'El Dimoni (1981) signant amb el pseudònim de Fomà Fomic
EXPO
El rostre i la màscara
Galeria Només Art
C. Pou Rodó, 21 de Girona
Tel. 872 080 837
Fins al 28 d'abril
Horari: de dimarts a dissabte, d'12 a 14 h i de 17 a 20 h
Pep Admetlla és director de Només Art, veí de Santa Eugènia de Ter i eugenial |
|
