Fèlix Àlvarez -director de Can Ninetes-, Manel Mesquita, Narcís Font i Manel Vegas FOTO: CARME YLLA

resentar una expo o assistir a l'acte cívic de la inauguració d'una exposició gràfica o visual (de fotos, de pintures, d'escultures, brodats o artesania) és sempre un plaer que no sabem valorar prou... és -potser- per la falta de costum?

De tant veure la tele, de tant mirar d'arribar a final de mes, de tant utilitzar la frase feta del ja ens veurem... hem perdut la capacitat de distingir entre el mirar i el veure (ep!, amb v)... i que diferent que és l'un gest de l'altre! En moltes ocasions mirem sense veure i en altres, fem veure que mirem i no veiem res...

Avui tenim l'oportunitat de veure (i saludar) en Narcís i en Manel i mirar i -potser- admirar les seves obres més recents. Prepareu-vos a fer anar les ninetes, a gaudir del mirar de prop... així són les exposicions. Narcís Font i Manel Vegas ens visiten per mostrar-nos la seva darrera collita... pintures i ceres.

Des de Salt i Canet d'Adri, en Narcís; i des de Saragossa, en Manel... bé del carrer Saragossa de Palau-Sacosta, és Can Ninetes qui els acull perquè puguem veure'ls, com no podria ser d'una altra manera. A Santa Eugènia de Ter ens agradar mirar i gaudir amb els bons amics...

Pintures de Narcís Font

	Narcís Font Bosch

Vaig tenir la sort que Narcís Font em demanés escriure quatre línies per al programa de mà d'una anterior exposició seva, a Les Bernardes de Salt, ara fa 14 anys. El 1992 en Narcís exposava la seva obra utilitzant com a suport plaques de raigs ics... sí, radiografies, pintades, treballades amb un traç potent, esquinçades, amb ganes... les ganes no les ha perdut... però les radiografies s'han quedat pel camí...

Avui, el que ens mostra Narcís Font continua tenint la mateixa força de sempre... a en Narcís li dónes una superfície plana i si és un obrador et fa els millors pastissos saltencs (art efímer i suculent) i si és una tela, ell l'omple... que és el que més li agrada: farcir-la, afegir retalls de vida (un paper, un cartronet, un tall maco de fusta, una mirada, tres lletres grosses i mil de petites que cal trobar)... ara el veiem més agosarat, ha descobert els colors vius, la base de tot l'arc de Sant Martí (de l'arc Iris: darrere la còrnia i immediatament davant el cristal·lí)...

Gispert, Faixò... tradició saltenca. I Miquel Font (pare, le vieux). Damunt de la força de les tonalitats del negre (grisos, ratllats, penombres...) ara en Narcís ens provoca amb vermells purs, blaus potents, grocs amb ganes... i els seu afegits conceptuals -que dirien els crítics d'art-... a mi m'agrada més batejar-los com a retalls de vida... perquè quan en Narcís t'explica el que fa ho veus clar: fa anar les mans com si fossin els ulls i s'il·lusiona amb el tacte i el volum de qualsevol cosa, allò que qualsevol de nosaltres arraconaria en el quarto fosc, ell ja sap que, damunt la foscor de la tela mig pintada, prendrà un altre protagonisme... i el quadre creix i es fa a mesura que ell el mira...

Ceres de Manel Vegas

	Manel Vegas

De Manel Vegas -diu el programa de mà de Can Ninetes- que és pupil de Domènec Fita..., i de pupil·la -diu el diccionari- que és l'obertura de l'iris anomenada també nineta de l'ull. Ja hi som!

Apa ara toca tornar a mirar! I déu n'hi do... de la tècnica personal d'en Narcís a la tècnica pròpia d'en Manel... Quants amics li deuen haver preguntat avui, encara abans de començar aquest acte, i quantes al llarg de la seva carrera creativa: Escolta, Manel, això com ho fas? Què és?

Si fóssim capaços de no preguntar (de no preguntar-li) i únicament veure, gaudir i interioritzar hauríem de reconèixer que el plaer de la placidesa que ens envaeix és superior a la tranquil·litat de la descoberta racional del saber com ho fa.

Calen ulls innocents per contemplar la proposta d'en Manel; ulls de nen i de nena... que miren bocabadats en veure els jocs de mans de l'il·lusionista i es despreocupen de saber on és el truc, la trampa... Trampa a l'ull és precisament una tècnica pictòrica sobre mural que els eugeniencs coneixíem bé, aquí a tocar de la carretera de Santa Eugènia, davant La Columna, l'amic Vicenç Huedo va pintar una d'aquestes il·lusions òptiques.

Sempre he pensat que una exposició mostra una petita part de la creació -el resultat final- el procés creatiu ens el perdem i queda únicament en mans de l'artista... en el cas de l'obra d'en Manel és tan evident com sensitiu és parar-se davant d'un dels seus quadres...

Collage (apa!, més retalls de vida), pintura, textos, contextos, a voltes duresa... però tot sota una pàtina transparent i acolorida que ens obliga a la reflexió: tot es fa visible, emergent, present... amb un punt dolç, acaramel·lat, infantil i, alhora, antic... com aquells ambres que contenen el secret de la vida... de les vides!

Imaginar com és possible que la fullaraca de les Deveses de trepitjada passi a protagonitzar un esclat de color... o que una partitura soni a la llum penjada de la paret... o imaginar que una espelma il·lumini (o il·lusioni) sense ble... és el que fa en Manel i cal agrair-li infinitament... tots els colors de la parafina damunt la fusta!

Amigues i amics

	Meritxell Otàlora

Gaudiu, doncs, de tots dos i de tot el que penja fins al 4 de febrer a Can Ninetes. Feu la prova, impregneu-vos les ninetes de la força de l'un i de la fragilitat de l'altre -o viceversa- i somieu amb les sensacions que les vostres mirades captin... i que les vostres oïdes escoltin de la guitarra clàssica de Meritxell Otàlora, paga la pena!

A reveure i gràcies!

Text llegit en veu alta, a Can Ninetes, a l'acte de presentació de l'exposició de Font i Vegas