> Portada
correu-e |  manxeta |  subscriu-te  
 
 Portada (inici)
 Poble
 Les hortes
 El soroll
 L'Hereu
 Retalls premsa
 Opinió
 Eugenials
 Cultura
 Espai Freire
 Esports
 Històries
 El Pont
 Hemeroteca
 Metròpoli
 Sibarites
 La llengua al dia
 Agenda
 Guia de Ter
 



Webmàsters Indep. en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics
Tot Salt
El portal de les comarques gironines
    Eduard Herrero
       
    imprimir  
  METRòPOLI > GIRONA   05·10·2005  
  Les restes arqueològiques del Santa Caterina  
       
 

 
  L'Hospital Santa Caterina i les Lletres toves de Paco Torres Monsó, abans de les obres FOTO: JORDI VILAMITJANA
atalunya té història, Girona té història, Santa Eugènia de Ter té història. Això és essencial per sentir-se català. Ara bé, sembla ser que la història no tan sols són papers escrits i llibres explicatius o anar pels carrers cridant visca i visca. Jo crec que res és excloent, però estic convençut i ben convençut que les restes urbanes arqueològiques de l'Hospital Santa Caterina, i en general qualssevol restes materials són clau per poder visualitzar, escriure i entendre aquesta història. Hi ha encara un altre element essencial i és que les restes arqueològiques són úniques, són irrepetibles i, malgrat que es reprodueixin o s'escenifiquin en un museu, mai arribaran al valor i a l'impacte d'unes restes autèntiques i reals. Quants hem somniat en coses que ja són impossibles de veure! Les muralles o el convent de Sant Francesc! I quant que ens enorgullim els gironins de tenir un Barri Vell que pot exhibir-se com a autèntic i molt complet, fins i tot davant la UNESCO!

Jo crec que és viable la conservació de les restes del Santa Caterina i estic convençut que conservar les restes arqueològiques seria un encert. D'acord que no s'ha de renunciar al progrés, però segur que el progrés es pot fer compatible amb la nostra història. Si el centre neuràlgic administratiu de Girona ha de ser al Santa Caterina i aquest centre exigeix un bon pàrquing, per què no es planifica tot Jaume I com a pàrquing i s'evita fer-ho on són ara les restes? Per què no es pot pensar en un terra transparent de vidre resistent per cobrir les restes i poder-les il·luminar?

Avui en dia hi ha moltes solucions possibles abans que renunciar a una part històrica de la nostra ciutat que tantes satisfaccions, fins i tot econòmiques, ens està donant en la projecció turística.

Jo crec que és viable la conservació, com ho és la conservació de les restes de la plaça Major de Banyoles. Unes restes del segle XIX però restes que connecten els banyolins amb els seus besavis i amb les seves arrels. Enhorabona a la Comissió del Patrimoni que aposta per la conservació. Aquesta és la línia a seguir. La història és la història i per a cada poble la història és sagrada si vol subsistir.

A Girona hem de ser valents i fer un esforç d'imaginació perquè allò que els arqueòlegs han posat al descobert resti conservat al mateix temps que es busca una solució al pàrquing.

Deixo la meva idea, la meva posició i la meva il·lusió i crec que aquesta posició no és única. Estic segur que molts gironins ho veuen així. El que sí que és trist i no pas il·lusionant és veure que Catalunya i Girona tornen a perdre història en benefici d'un progrés que tot i ser important mai hauria de ser incompatible amb els valors d'unes restes arqueològiques que ens connecten amb els nostres avantpassats i que ens fan entendre com eren, com vivien i com van treballar per fer possible el progrés que ara s'invoca per fer-les desaparèixer.

Eduard Herrero és licenciat en filosofia i veí de Santa Eugènia de Ter

 
   
   
 
 
 
   
 
  El Dimoni de Santa Eugènia de Ter
C. Narcís Monturiol, 2 · La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gironès
Disseny i programació web: jllorens.net
manxeta · eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com
Fet legalment