Benach cada dia s'assembla més a l'Antoniu del mític primer Benet i Jornet, Poble Nou FOTO: ARXIU TV3

claparador èxit. Així valoren, els estrategs en comunicació i màrqueting directe, la posada en escena de la nit de dijous. Assolir un sostingut prime times televisiu a quarts de deu de la nit, tot fent-lo allargar des de mitja tarda fins a ben entrat l'endemà, serà analitzat a la futura Facultat de Turisme i Comunicació de la UdG. Impagable en Benach (cada dia s'assembla més a l'Antoniu del mític primer Benet i Jornet, Poble Nou), deturant el rellotge de la sessió i inventant la mitja hora catalana de 180 minuts: ha polvoritzat el quart d'hora català, que diuen a Ceret, quan l'inici d'un acte es retarda. Llàstima que la foto amb el quadre de Tàpies no quallés: era una esplèndida icona vincular l'art, l'Assemblea de Catalunya, el Parlament, el bipartidisme i el pacte in extremis en una sola imatge per a quan els llibres de text siguin gratuïts a l'escola ídem, pública i laica. Ara, un nou repte damunt la taula dels dissenyadors i creadors de moments històrics. L'Estatut de Sau primer va anar al Congrés dels Diputats i després va ser consultat en referèndum a Catalunya, el 25 d'octubre de 1979. D'aquesta estratègia (going and return: anada i tornada) fa ja un quart de segle i les tècniques orientades a perfeccionar el procés de difusió d'un producte no estaven prou desenvolupades. El que es discuteix ara és si cal copiar aquell taiming o alterar-lo: actualitzar-lo a les necessitats de la videohistòria del moment i adaptar-lo al nombre creixent de mitjans de comunicació audiovisuals i digitals existent avui. La demanda no és ni de bon tros comparable. Ni TV3 (ni la Terribes), ni el K3/33, ni el 3/24, ni eldimoni.com hi eren, per posar cinc exemples propers. Ni Tele5, Antena3 o el Canal+. Quina és, doncs, la seqüència que aportarà més continguts per omplir graelles (i barbacoes a l’Empordà)? Què ha de ser primer: els diputats de Madrid o els ciutadans de Catalunya?