Santa Eugènia ha canviat molt, moltíssim, s'ha convertit juntament amb Can Gibert en un dels barris més poblats de Girona. Han vingut persones d'arreu que venturosament s'han integrant al batec del poble, creant associacions que n'impulsen la vida cívica, social, cultural i esportiva. I s'han fet continuadors de l'esperit obert que ha sobresortit sempre d'entre els seus habitants FOTO: ARXIU CRDI

n primer lloc vull manifestar el meu agraïment a les entitats organitzadores per haver-me fet l'honor de pronunciar el pregó d'aquesta Festa Major, per a mi tant preuada. I els meu agraïment a tots vosaltres per la vostra assistència... i a la meteorologia.

Fa vuitanta anys, el meu pare va escriure aquests versets dedicats al poble i a la gent de Santa Eugènia de Ter:

Salut, oh gentil poble
tots fills te van alçant:
ets ple de gent ben noble
i junts anem cantant.

	Pere Joan Sureda pronunciant el pregó, a la plaça del Barco FOTOS: EL DIMONI

Era una estrofa de l'himne de la petita -però molt ben conjuntada i afinada- Coral de la Parròquia de Santa Eugènia de Ter. El meu pare, de can Curet del Veïnat, des de que tenia 18 anys va ser el responsable dels cants, de la música i de la direcció de la coral de l'església de Santa Eugènia. La coral la formaven un bell estol de noies del poble, entre les quals puc citar -sabent que em descuidaré molts noms- les germanes Boix, les germanes Canals, les germanes Estival, la Pepita Xifra, la Maria Guinart, l'Angeleta Feliu, la Rossita Pardàs, la sra. Gudayol...

Fa pocs dies que la sra. de can Dositeu, l'Angeleta Palomeras -ara és a la Residència Les Vetes- em deia que ella també havia cantat a la coral del meu pare i, plena de nostàlgia, recordava les belles cançons que per les festes religioses i, molt especialment, en la conclusió del mes de maig i dies de Nadal omplien l'església.

	L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, també es va sumar a la Festa amb una salutació

Una de les cantores era la que seria la meva mare, la Clara de can Canals Falgueras, una família d'hortolans ben arrelada al poble des de molt anys i amb casa pairal a la mateixa plaça on havia la casa rectoral i l'església parroquial.

I en aquest entorn del que aleshores era el nucli del poble, va florir l'esplendor de l'amor -tal com la sardana L'Empordà diu que florí entre una sirena i un pastor- entre la Clara, la bonica i diligent noia de can Canals de Santa Eugènia, i en Pere, jove seriós i estudiós, de can Curet del Veïnat.

El que acabo d'explicar crec que em permet de dir que jo ja vaig començar a estimar el poble de Santa Eugènia abans de néixer. Una estimació nascuda de com l'estimaven i de com s'estimaven els meus pares, Pere i Clara.

Després va venir la gran tragèdia. Va esclatar una revolució que va acabar amb la Coral de Santa Eugènia, va derruir la seva església parroquial i va fer desaparèixer el nom del poble. I va llevar la vida de centenars de sacerdots i d'homes creients. Un d'ells va ser el meu pare. Per aquesta raó tràgica i dolorosa jo vaig néixer a can Canals de Santa Eugènia.

I per tant, la meva infància i adolescència les tinc inseparables de Santa Eugènia. De les hortes de ca la meva avia, prop de can Pacatilla i de ca l'Escolà; dels camps de blat situats entre can Borrasó -gairebé aquí on ens trobem ara mateix- i cala Prisca, dels pallers de can Barrina, una preciosa casa pairal avui desapareguda.

Inseparables de la via del tren d'Olot, del Güell, del rec Monar i dels seus ponts. I no em puc oblidar de la Maçana, que un dia de molta pluja va venir plena d'aigua i un gran ensurt ens va donar. Ni del Ter on, com molts de la meva edat, hi vaig aprendre a nedar.

Algú de vosaltres també podríeu parlar millor que jo de les representacions de teatre que els nois i noies de la recuperada catequística en els anys 40 i 50 ens oferien al pati de la fàbrica Marfà. Una fàbrica que aleshores treballava a ple rendiment amb uns tocs de sirena que ens quadriculava el dia. També formaria part de la memòria col·lectiva del poble l'enrenou muntat per poder entrar a la plaça de toros -plaça de toros de Santa Eugènia i ara a punt de desaparèixer- aquells dies que l'Ava Gardner i en Mario Cabré hi rodaven escenes de Pandora.

I que dir de les Festes Majors plenes de sardanes i de concerts al carrer Major i a la Rodona –aquells concerts de La Selvatana al cafè de can Seguí-; i de l'envelat al pati de les escoles! «Lujoso espacioso entoldado cubierto, con una magnífica pista de baile 'parquet' del acreditado adornista señor Barris de Salt», diu el programa de la Festa Major de Santa Eugènia de Ter de 1955, ara fa cinquanta anys, que curosament guardo. En els envelats i en la pista parquet d'aquells anys jo vaig fer el meu primer, i no pas patós del tot, aprenentatge de ballables. I si em permeten també, els diré que va ser un Onze de Setembre d'ara fa quaranta anys que vaig presenta la xicota -avui encara és la meva esposa- a tota la família que es trobava reunida a ca la meva avia celebrant la Festa Major de Santa Eugènia.

Cal dir que els saltencs que diàriament anaven i venien de Girona ens familiaritzàvem amb la gent, els botiguers i els artesans de Santa Eugènia i la Rodona. I puc dir que a mi m'era difícil no entrar a saludar la meva avia i les ties que tenien botiga a la mateixa casa on jo havia nascut. I on avui encara, i esperem que per molts anys, hi tenen la seva llar les germanes Canals, de manera que una nombrosa colla de fills, nebots i renebots, sempre hi tenim les portes obertes.

Certament, Santa Eugènia ha canviat molt, moltíssim, s'ha convertit juntament amb Can Gibert del Pla en un dels barris més poblats de Girona. Han vingut persones d'arreu que venturosament s'han integrant al batec del poble, creant associacions que n'impulsen la vida cívica, social, cultural i esportiva. I s'han fet continuadors de l'esperit obert que ha sobresortit sempre d'entre els seus habitants.

Semblen escrits d'ara aquests quatre versos de la poesia que obre el programa ja esmentat de la Festa Major d'ara fa cinquanta anys. Un versos que evidencien la gran veritat de que a Santa Eugènia de Ter, abans com ara, ningú hi és estrany:

I és així d'obert el nostre poble:
els braços ben oberts a tots els vents
i bategant per tots amb un cor noble
que no coneix fronteres, ni altres gents.

	Pere Joan Sureda Canals va ser molt felicitats pels veïns assistents al pregó

No penso que sigui lloc per parlar de problemes que els transcurs dels anys, com a tota comunitat humana, han anat sorgint motivats pel creixement dels nostres barris, i no en parlo per que sé que l'Associació de Veïns, tan dinàmica i efectiva, els estudia amb tota cura i en presenta propostes a l'alcaldia de Girona, on es van resolent amb la preferència que els pressupostos permeten. N'és una bona mostra el que, tal com explica l'alcaldessa en el programa d'aquest any, es posin en marxa les obres de la Intervenció integral dels barris de Santa Eugènia i Can Gibert del Pla que vindrà a resoldre molts dels dèficits urbanístics detectats.

També estic segur que l'alcaldessa i el consistori s'esforcen per eradicar els incívics sorollosos i els embrutidors de parets que amb pintades i gargots ofenen els carrers, les cases i les portes de la nostra ciutat. I no dubto pas que en la qüestió de la preservació de les hortes i de la protecció de la sèquia vibren amb la mateixa sensibilitat amb que ho fem la majoria de nosaltres.

I acabo amb una estrofa dels goigs en honor de la patrona Santa Eugènia, a qui després de gairebé setanta anys i molt distant d'on era el d'abans, se li ha pogut dedicar un nou temple parroquial:

El poble que aquí us venera
i demana el vostre ajut,
deu-li l'eterna primavera
de les flors de la virtut.
Que la fe hi sigui arrelada
per ser bons d'entre els millors.
Santa Eugènia benaurada
escolteu nostre clamors.

Desitjo, que amb l'ajut de la patrona de la festa, Santa Eugènia de Ter visqui una eterna primavera. I desitjo a tots una molt bona Festa Major 2005

:: PILAR SOLENCH I CAMPS [Pilar Solench és tieta de Pere Joan Sureda]
EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2004
> «Santa Eugènia era un poble molt treballador i la indústria i el comerç hi tenien lloc»