Masculí
El nostre Sènior no va acabar d'aixecar el cap en tota la temporada, i des de bon principi es va estar a la zona baixa i patint. L'entrenador Dejan Kamenjasevic, en la seva primera experiència a la categoria després de substituir a Pere Lluís a la recta final de la passada campanya, va veure com el nostre conjunt anava de mal en pitjor i entrava en una ratxa negativa de derrotes que el deixava a les posicions de descens directe. Sense cap solució a la vista, el club va decidir canviar la direcció de banqueta i deixar-la en mans d'un antic conegut, Damià Jurado. Les coses van millorar i finalment es va salvar del descens directe, però havent de jugar la promoció.
Es va forçar el tercer i definitiu partit contra l'UE Sant Cugat, però la derrota a la pista barcelonina en l'últim partit de la temporada ens va condemnar al descens a Segona Catalana. Un descens que ha significat també l'adéu de jugadors històrics de l'entitat que han decidit plegar o canviar d'aires, com Iñaki Olascoaga, Dani Pérez, Tomàs Paradinas, Llorenç Boronat o Javi Tejada.
El S-21 va ser el conjunt masculí del club que va tornar a arribar més lluny. Després d'acabar en segona posició al seu grup la lliga de Preferent Catalana, va classificar-se per a la fase final de la competició. El conjunt de Gaspar Roura va superar la primera eliminatòria de vuitens de final, però va caure eliminat novament als quarts de final, quedant així entre els millors vuit equips del país, però una vegada més a les portes de la Final a Quatre de la màxima categoria.
L'altre equip d'àmbit català, el Cadet masculí del Campionat de Catalunya 'B', també va superar la primera eliminatòria de la fase final de la competició. Els d'Agustí López van caure als 1/4 de final amb una derrota amb el Joventut de Badalona 'B', i per tant, van finalitzar la temporada també entre els vuit primers de la competició.
A la resta de categories masculines, el Júnior va finalitzar en quarta posició el campionat gironí de Nivell 'A', el cadet 'B' a la part baixa del campionat gironí de Nivell 'A', l'infantil al cinquè lloc també de nivell 'A', i el mini al setè també del màxim nivell. El Mini 'B', a la tercera categoria provincial, va ser tercer.
Femení
El Sènior va iniciar la temporada a la màxima categoria on s'havia arribat mai, la 1a Divisió Estatal, dins el Grup 'C' anomenat 'Copa Catalunya'. Va caure en semifinals del Mateu Pell, al mes de setembre, i l'inici del campionat va ser difícil. L'equip no acabava d'aixecar el vol i la primera volta va ser un desastre que va portar a l'últim lloc al nostre conjunt.
Carles Devesa va deixar l'equip com a entrenador i a partir de llavors va ser dirigit per Pere Puig. Poc a poc la mentalitat va canviar i es va començar a lluitar per una permanència que es va tocar amb els dits però que va estar massa cara (van ser necessaris el màxim número de victòries de les últimes cinc temporades). Es van guanyar 7 dels 15 partits de la segona volta, però finalment es va acabar amb 10 triomfs, i eren necessaris 12 per salvar-se. La derrota a la pista del Guinardó va ser clau, ja que un triomf allà hagués significat la permanència per bàsquet avarage. La fusió a final de la temporada amb el Vedruna i el nou Uni Girona, ens permetrà repetir la categoria.
A la base, les coses no han pogut anar millor. El Júnior, entrenat també per Pere Puig, assolia al desembre la màxima categoria possible, i feia una segona part de campionat molt bona quedant a les portes de la lluita per la Final a Quatre. El desè lloc final és la millor classificació en tota la història del nostre club en aquesta edat.
El Cadet, de mans d'Anna Caula van assolir el major èxit de la nostra entitat en la base de tota la seva història. Primer assolien l'ascens a la màxima categoria, després es ficaven a la fase final i arribaven a la Final a Quatre. I per posar punt i final a la temporada a Catalunya, l'equip es proclamava Campió Absolut de Catalunya de Preferent 'A' al mes d'abril, al pavelló Olímpic de Badalona. Feia més de 20 anys que cap altre club gironí ho assolia.
Posteriorment es classificava com a un dels dos millors a les Fases Sectors de Logronyo i arribava al Campionat d'Espanya. A l'estatal de Madrid, medalla de bronze. El tercer lloc ha estat el millor resultat de tota la història del bàsquet femení gironí en aquesta categoria.
A la resta d'equips de base del Ceset, es continua el camí cap als primers llocs tot i ser els primers anys amb conjunts amb aquestes edats. L'equip Preinfantil va ser setè al campionat de Girona de Nivell 'A', i el mini quart al de nivell 'B'.
Cal destacar també que Marta Xargay va entrar a la selecció espanyola U15, i Esther Paretas i la Mireia Solé van ser peces claus en el tercer lloc de Catalunya en el Campionat d'Espanya de Seleccions amb Catalunya.
Palmarès 2004-05
• Campió de Catalunya Preferent 'A' Cadet Femení
• Tercer d'Espanya Cadet Femení
• Campió de la Cibertel Cup Cadet femenina
• Ascens a Preferent 'A' amb el Júnior Femení
Text publicat en el Programa de la Festa Major 2005, editat per l'AV Santa Eugènia de Ter |
