n fals optimisme, un pessimisme quasi barroc de llums i ombres i corbes delirants es va instal·lant paulatinament en l'ànim dels gironins. «Com anem, mestre?», pregunta el rector de la parròquia. «Anar fent, anar tirant», contesta el «pobre classe mitja de Girona de tota la vida» encongint-se d'espatlles.

El ric es frega les mans davant la conjuntura econòmica de la ciutat, és ben cert, però no pas com ans solia -encorbant les espatlles amb constants esgarrifances de plaer i torçant la punta del nas amb sefaràtica expressió-, sinó amb un pessic de recança i àdhuc un pèl de desassossec. «Quo vadis, Girona», pensa amoïnat en el seu cotxe de luxe entre semàfor i semàfor. Però és que fins i tot qui mai ha aspirat al luxe i al diner, però que tampoc fa cap lleig quan els calerincs li toquen de prop, es mira de reüll i amb semblant seriós aquesta cursa absurda cap al malbaratament del país que la ciutat de Girona s'ha obstinat a capitanejar.

Exageració? Demagògia? Article d'estiu?

Anem als fets. Independentment de les obres que al cap i casal s'executen contínuament per imperatiu capitalí (70 aquest estiu), és a la parva Gerunda on es concentren més obres i projectes de tot Catalunya. Aquesta és una llista (segurament incompleta) per obrir els ulls als descreguts: el desdoblament de la N-II, el pas soterrani del TGV i del tren de passatgers pels baixos de mig Girona, el vial dels trens de mercaderies, el desmuntatge de les 300 columnes de formigó del pas de trens actual, el futur pont de l'illa del Ter, la frontissa de Santa Eugènia de Ter i el pont de Fontajau, el pàrquing d'Emili Grahit, el pàrquing de Pompeu Fabra, les obres de la nova seu de la Generalitat de Catalunya a l'antic Hospital de Santa Caterina, la reforma del carrer del Carme i del carrer de la Rutlla, el nou Hospital Dr. Josep Trueta al costat de l'actual, la futura Biblioteca i Centre d'Art a la zona de les Casernes, els nous edificis de la Universitat (Parc Tecnològic inclòs), la futura connexió Girona-Centre de l'AP7 a Domeny; el nou barri de Fontajau, el barri de Mas Masó, el nou edifici dels Jutjats, el futur parc de les Pedreres, el nou pavelló de la Devesa, les obres del Teatre Municipal on només fa set anys que s'hi treballa...

Progrés?

És important saber per on passa en aquesta ciutat la línia que separa la qualitat de vida del malbaratament. Qui és capaç de dir avui a Girona on acaba la gestió política dinàmica i on comença el mitterranisme més vacu i malgastador? [El nas de la bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol
és professor de llengua i literatura catalanes a l'IES Santa Eugènia de Ter
i coautor del llibre IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines