Dilluns, objectant fiscalment a l'exèrcit, davant d'Hisenda FOTO: SÒNIA CERVIÀ

ny rera any, l'Estat espanyol –i la resta de països del món– augmenten els seus pressupostos de defensa. Degut a que la llei de pressupostos generals de l'Estat no agrupa tota la despesa militar, sinò que la dispersa en diferents partides, hi ha estimacions que parlen d'una despesa diària d'aproximadament 50 milions € diaris, és a dir, de més de 8.000 milions de les antigues pessetes.

A més aquesta enorme despesa es malbarata en un exèrcit que només busca subsistir i autoperpetuarse. N'és un clar exemple el fet que a l'exèrcit espanyol hi ha una proporció d'encara no dos soldats de tropa per a cada comandament. I que a més no té clar quina és la seva funció en un estat democràtic que està en un procés d'integració europea. De vegades se'ns vol mostrar com una ONG que es dedica a fer missions humanitàries, d'altres vegades com una escola de formació professional on aprendre un ofici i d'altres vegades com el garant de la unitat nacional.

A més cal posar en dubte el concepte de defensa que es proposa. Només cal veure que el país més poderós del món va ser durament colpejat en el seu propi territori i que el seu exèrcit es va mostrar totalment ineficaç. Seguir aquests models de defensa, basats en l'epoca de la guerra freda, és creure que la seguretat es pot construir a base d'acumular militars i arsenals d'armes en el propi país, o el que encara és pitjor utilitzar-los en les mal anomenades guerres preventives de forma totalment impune i irresponsable.

Malgrat que avui en dia es pot discutir sobre molts aspectes de la vida pública, sembla que tot allò que afecta la defensa nacional pateix encara un secretisme i una falta de debat molt notori. I la veritat és que els ciutadans tenim pocs mecanismes per tal de poder discrepar d'aquesta situació preestablerta, i les ocasions en què ho fem som titllats de poc responsables o gairebé d'inconscients.

El moviment pacifista ha buscat a casa nostra posar tots aquests arguments sobre la taula i mirar d'avançar cap a un model que garanteixi una autèntica seguretat, basada en l'eliminació de les causes d'injustícia i de generació de conflictes, que alhora són focus propicis d'aparició de violència.

0,0 € a l'exèrcit, a la declaració de renda

Una de les campanyes que impulsa aquest debat des de l'any 1983 és la d'objecció de consciència fiscal a les despeses militars. Aquesta iniciativa pretén que es reconegui el dret a no haver de contribuir a les despeses militars en el cas que les pròpies conviccions ho impedeixin. És un cas similar al dels joves que es van negar a prestar el servei militar i que es va reconèixer com a dret a la constitució de 1978.

Aquesta campanya pretén que es reconegui aquest dret, no tant per tranquilitzar la pròpia consciència sabent que no es financia l'exèrcit, sinò per provocar el debat sobre el model de defensa i l'alt nivell de despesa que suposa.

Després de succesives campanyes s'ha aconseguit que moltes persones (unes 10.000 a tot l'Estat) s'acullin a aquesta pràctica, també que l'administració d'Hisenda i Justícia s'hagin de posicionar davant la reclamació d'aquest dret, i el que és més important, haver aconseguit fer arribar a l'opinió pública el qüestionament de la normalitat amb que s'accepta la presència d'un exèrcit car i inútil, en un moment en què creix la necessitat d'ampliar l'estat del benestar i les polítiques de solidaritat Nord-Sud.

Fruit d'aquest treball, ha arribat al Congrés una proposta de llei presentada per ERC que té l'aval del moviment per la pau i que pretén el reconeixement d'aquest dret. La fòrmula per articular-lo es similar a la de la casella del 0,52% que es pot destinar a l'església o a altres finalitats d'interès social. Sens dubte la seva aprovació seria plenament coherent amb el dret de llibertat ideològica i el d'objecció de consciència (del qual recentment se n'ha reconegut en el Senat una variant per a poder discriminar les parelles homosexuals) i significaria un pas ferm en el camí cap a una cultura de pau. [El Punt]

Martí Terés és fill de Santa Eugènia de Ter i veí del Güell-Devesa