Tres imatges valen més que mil paraules. On és la vorera del nou vial, des del restaurant El Pou? FOTOS: JOAN ARNAU

'altre dia, no recordo exactament quants en fa, amb la dona vàrem decidir anar al cinema. Feia anys i panys que no hi anàvem i vam aprofitar una tarda mig plujosa per arribar-nos, des de Can Gibert del Pla, fins als Lauren. Com que la distància no és massa llarga, vam fer el recorregut a peu -deu minuts mal comptats- amb el paraigua sota el braç, no fos cas que ens mulléssim a la tornada.

En sortir vam decidir tornar per un altre camí, un xic més llarg, per estirar les cames, que ens havien quedat mig adormides, i també per acostumar les nostres oïdes al soroll normal ja que en sortir del cinema semblava que teníem el cap dintre una cassola, potser per la falta de costum.

Tot xino-xano i per la magnífica i ampla vorera del recent inaugurat vial que uneix el pont de l'AP-7 amb la plaça on estan ubicats els cinemes, vam arribar a la cruïlla del carrer Montnegre. El temps semblava que tirava a pitjor i vàrem decidir arribar-nos a casa -carrer Bastiments/Montnegre, seguint aquest vial. Com que no hi havia gaire trànsit, cosa rara a les vuit de la tarda, marxàvem per la calçada ja que fins a arribar al restaurant El Pou, per la dreta, o el carrer Taga, per l'esquerra, no hi ha vorera. Veient que ens estàvem jugant la vida, i no exagero, decidírem continuar per fora de l'asfalt. Com vam poder vam fer els cent o cent cinquanta metres que ens quedaven fins a trepitjar terra ferma i segura i aquí sí que ens vàrem jugar, no diré la vida, però sí les cames. El terra era argilós, irregular i, per acabar-ho d'adobar, mullat.

Avui, dia de Rams, esperant que el meu fillol vingui com cada any a recollir el tortell i amb una forta abraçada em faci la salutació ritual des de fa més de trenta-cinc anys: Com va, padrí. Esteu bo?, m'he arribat fins al lloc del qual he parlat ja.

No vull explicar com està aquest tram de carrer. Seria llarg i com que una imatge val més que mil paraules, afegeixo unes fotografies al text. Veritat que no cal explicar el que hi ha i el que caldria?

Sé que si això ho llegeixen els de l'Ajuntament de Girona diran que aquest tram és provisional ja que ha de connectar amb els vials nous que s'estan obrint entre Enher i el Parc Hospitalari.

Jo em pregunto i els dic: seria molt car tenir la mal anomenada voravia un xic més ben condicionada o obligar els que pel pas de la seva maquinària o camions l'han deixat pràcticament intransitable a fer-ho?

La solució no és massa cara

Vegem els números (i d'això me n'he fet un fart en el decurs de la meva vida professional). Un tràiler de tot-u^* artificial (que es podria recuperar al fer la voravia definitiva); dues hores de motoanivelladora; una cuba d'aigua; una hora de corró compactador; senyalització, vigilància, etc. Preu de tot això?: màxim 400 €. Temps per fer-ho?: màxim un matí.

I amb aquest ridícul cost esperen a fer-ho quan hi hagi hagut algun accident? Ben segur, Déu no ho vulgui, que els costarà més car.

Una altra solució, potser quasi tan cara com la proposada, és senyalitzar-ho bé a fi que no es pugui anar a peu pel carrer Montnegre des del semàfor fins al carrer Taga.

Segurament -i amb això m'hi jugo un peix- la cosa romandrà tal com està fins que s'acabin les obres dels voltants o s'edifiquin els solars que donen al carrer. Està clar que en aquest últim cas, les obres irien a càrrec dels propietaris. Hi toco, Sra. Alcaldessa?

Joan Arnau i Serra és veí de Can Gibert del Pla
[www.zentinex.com/arafatresanys]

^*El tot-u artificial (base artificial per uns, sub-base per altres) són pedretes barrejades amb pols de pedrera que fa un ferm molt dur i no fa fang. És el que es posa a les carreteres abans de l'asfalt. No és un nom comercial sinó tècnic