Sortida d'aigües depurades de l'EDAR de Bescanó, al riu Ter, a l'alçada de Montfullà, el passat 22 de febrer

a Plataforma en defensa de les Hortes i Ribes del Ter està formada per entitats de l'àmbit del Ter mig al seu pas per l'àrea metropolitana del Gironès, entesa de Vilanna-Constantins a Celrà-Medinyà, amb l'objectiu de vetllar per la conservació i correcta gestió de l'espai.

Hem detectat l'abocament d'aigües residuals tèrboles amb forta pudor a claveguera al riu Ter procedents de l'EDAR de Bescanó, revelant un tractament secundari insuficient d'aquesta depuradora.

Aquests abocaments no es donen de forma puntual, sinó habitual i continua, durant els darrers mesos i totalment deslligats de períodes de pluja.

El 18 d'agost de 2000 la Societat d'Estudis i Recerca de Salt (SERS), membre de la Plataforma, va presentar al·legacions al projecte de construcció del col·lector en alta i de l'EDAR de Bescanó, referents, entre altres, a «l'impacte que tindria una eventual disfunció de la depuradora». Ja que en el moment previ a la seva construcció les aigües residuals de Bescanó s'abocaven al Ter just després del casc urbà, però a uns centenars de metres i a la mateixa riba de la captació de la Sèquia Monar, per on es deriva la major part del cabal del Ter, motiu pel qual l'efluent del clavegueram no afectava significativament l'ecosistema del Ter a Salt perquè era absorbit per la pròpia sèquia.

	Imatges preses a l'abocament de l'EDAR el 16 de març passat FOTOS: Societat d'Estudis i Recerca de Salt (SERS)

En aquestes al·legacions de l'agost de 2000 es demanava que «es modifiqui l'alternativa escollida (...) en el sentit d'evitar l'abocament dels efluents directament a la Llera del Ter i fer-los abocar a la Sèquia Monar, amb l'objecte de garantir una dilució suficient i no afectar una zona d'especial interès», opció que en el pitjor dels casos hagués constituït un retorn a la situació inicial.

El 5 d'abril de 2001 es resol l'expedient, on s'expressa que «l'abocament de les aigües depurades a la Sèquia Monar, no és aconsellable, (...) (perquè) després s'acaba al riu Onyar en el Centre de Girona. Aquest cabal de la Monar és la major, quasi l'única, aportació d'aigües a l'Onyar durant tot l'any.»

	A l'esquerra, la sortida d'aigües depurades de l'EDAR de Bescanó, al riu Ter, a l'alçada de Montfullà, el passat 22 de febrer. A la dreta, l'eutrofització que pateix el riu Ter a Salt, poc abans de la zona coneguda com Camp de Truc

A la zona on es produeix l'abocament de l'EDAR de Bescanó, al riu Ter al municipi de Salt, era una zona de gran riquesa biològica, com ho corrobora l'estudi de Lluís Vilar (2002), professor titular de botànica de la Universitat de Girona: «Al bell mig del riu Ter, als indrets que no s'assequen a l'estiu, s'hi fan poblament de plantes herbàcies submergides o flotants, els anomenats hidròfits estrictes. Al municipi de Salt, aquests poblaments són especialment importants tant per l'extensió que ocupen (al pla de Salt l'aigua del riu Ter circula per canals i sèquies de rec), com per la diversitat d'espècies que contenen, potser perquè l'aigua no és gaire pol·luïda. Aquests poblaments són formats (...) per les comunitats submergides d'espigues d'aigua, on s'hi fan espècies ben interessants com Potamogeton pectinatus, P. nodosus, Myriophyllum verticillatum, Ceratophyllum demersum o Zannichelia palustris.»

La riquesa biològica d'aquest tram del Ter també ha quedat plasmada en la proposta del propi Departament de Mediambient de la Generalitat de Catalunya d'ampliació de la Xarxa Natura 2000, en la qual ha quedat inclòs dins el nom de Riu Llémena-Ter.

Aquesta riquesa natural està desapareixent a un ritme vertiginós degut a la eutrofització d'aquest tram del riu Ter des de la posada en funcionament de l'EDAR de Bescanó, on les algues verdes filamentoses recobreixen els substrats durs submergits i el llot anòxic ric en sulfhídric prolifera als fons d'aigües tranquil·les.

Està creixent el malestar i temor per la insalubritat de les aigües al Ter i als seus possibles efectes en la salut pública, cal considerar que es tracta d'una zona freqüentada on, tot i que de forma incontrolada, no és rar veure persones banyant-s'hi.

Adjuntem fotografies de l'abocament de l'EDAR, val a dir que no es tracta de dies excepcionals ni especialment espectaculars, simplement són els dos dies en què ens vam acostar a l'abocament amb la càmara a coll.

Intància davant l'Agència Catalana de l'Aigua

Per això, la Plataforma en defensa de les Hortes i Ribes del Ter insta l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) a emprendre amb caràcter d'urgència totes aquelles accions necessàries per retornar al riu Ter al seu pas per Salt les característiques naturals d'abans de la construcció de l'EDAR de Bescanó. I a executar totes les obres necessàries per tal de garantir la depuració completa de les aigües residuals de les zones a què dóna servei l'EDAR de Bescanó.

Plataforma en defensa de les Hortes i Ribes del Ter:

	Lectura de la denúncia, a l'ACA

Agrupament Escolta Sant Cugat (Salt); Associació de Naturalistes de Girona; Associació de Veïns Pedret-Salesians; Associació de Veïns de Santa Eugènia de Ter; Associació de Veïns del barri de Sant Narcís; Associació de Veïns del Barri Vell i sector Autopista (Salt); Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona; ElDimoni.com de Santa Eugènia de Ter; Els Xirucaires (Salt); Galanthus (Celrà); Grup del Projecte Rius de la Gent Gran de Salt; Grup Editor de la Revista de Sarrià de Ter; Grup Gironí de Defensa del Territori; Grup Muntanya Sarrià; La Farga, revista de Salt; Marfull (Salt); Mou-te en Bici; Societat d'Estudis i Recerca de Salt; UGT de Girona; i hortolans de la Sèquia Monar