IL·LUSTRACIÓ: EL DIMONI

l món es mou cada cop més a una velocitat vertiginosa. La setmana passada vaig escriure un article sobre el Pla Ibarretxe (potser millor dit la Proposta del Parlament basc de reforma del vigent Estatut d'Autonomia). Avui ja ha quedat, en alguns dels seus aspectes, desfasat. I és per això que em veig obligat (o motivat potser) a escriure un nou article sobre el tema.

Les reunions d'Ibarretxe

El principal canvi produït ha estat, òbviament, el conjunt de reunions que s'han succeït. En primer lloc, la del president basc Ibarretxe amb totes les forces parlamentàries basques. Bé, amb totes no. Una, el PP, es va autoexcloure, probablement al considerar que l'estratègia de la tensió permanent és millor que la possibilitat d'obrir uns ponts de diàleg que puguin acabar movent l'actual nivell d’autogovern basc. El PP actual, en el millor dels casos i fent una interpretació generosa al seu favor, és un partit que, cada cop més, tendeix a confondre el contingut amb el continent. Altrament dit, associa la democràcia amb la Constitució espanyola, fet que és un reduccionisme manifestament absurd per no dir un insult a la intel·ligència.

El resultat d'aquest seguit de reunions va ser, en línies generals, el previsible: es va obtenir el suport del tripartit en el poder (PNB-EA-EB), l'oposició del PSE i d'UA (Unidad Alavesa) i una estranya equidistància de SA (Sozialista Abertzale). El fet més destacable va ser el compromís a què va arribar Ibarretxe amb UA (partit alabès espanyolista): si la demarcació d'Àlaba votés que no a la reforma de l'Estatut, aquesta no s'aplicaria. Un fet que invalida la tesi que el Pla Ibarretexe vol ser imposat.

La reunió entre els presidents Zapatero i Ibarretxe va estar marcada per la manca de resultats immediats. El primer es va limitar a escoltar el que li va comunicar el segon i a manifestar-li que no només no acceptava la proposta de reforma de l'Estatut (la considera anticonstitucional), sinó que ni tan sols li passava pel cap entrar en cap procés negociador al respecte. Segons Zapatero, el que ha de fer Ibarretxe és retirar el projecte i iniciar un procés de redacció d'una nova proposta, amb un major nivell de consens. Segons Ibarretxe, el que cal fer és negociar a les Corts espanyoles l'actual projecte, que ha estat aprovat per la majoria absoluta del Parlament d'Euskadi.

Només un parell de reflexions al respecte. Primera, les reformes importants és convenient que siguin negociades i que s'assoleixi el màxim nivell de consens possible. I aquest és un aspecte, el del consens, del qual n'està (parcialment) mancat la proposta basca. Però, recordem-ho, el govern basc no n'és l'únic culpable. A més, el projecte ha estat aprovat per una majoria suficient del Parlament basc. Per tant, el Parlament espanyol s'ha de posar a discutir i negociar la proposta, a dir allò que considera acceptable i allò que no, per tal de permetre al govern basc i al mateix govern espanyol un marge de maniobra per a resoldre la qüestió. Si cal reformar la Constitució espanyola doncs es fa; la nord-americana s'ha modificat diverses vegades, i la república francesa ha tingut diverses constitucions en relativament pocs anys. No tota la proposta de reforma sortiria incòlume d’aquest procés (si cal es torna al nou Parlament basc i se'n fa una de nova), però el que no pot pas ser és que es quedi en el no res, perquè és una proposta democràtica que pretén resoldre un problema existent, el de la relació d'Euskadi amb l'estat espanyol i, a més, és un pla de pau.

Segona reflexió: no acabo d'entendre (o potser sí que comprenc perfectament!) el pànic de certes organitzacions, persones i mitjans de comunicació davant la possibilitat que el govern basc pugui organitzar un referèndum consultiu si la proposta presentada no surt aprovada. Tanta por hi ha a que un poble pugui expressar la seva opinió? Resulta patètic escoltar persones usant arguments com el de la manipulabilitat dels referèndums, justament quan s'està a punt de celebrar-ne un sobre la Constitució Europea, en què aquestes mateixes persones estan demanant el sí. Increïble! Ni els germans Marx ho podrien superar! Només un últim apunt al respecte del referèndum: per a que es pugui fer aquesta consulta, només hi ha una condició sine quan non: l'abandonament total i definitiu de les armes per part d'ETA, la fi del xantatge i de la por.

Reneix el front espanyolista?

Tindrem una nova LOAPA? Això és el que sembla desprendre's de la trobada que van tenir Zapatero i Rajoy. El que cabia esperar era una oposició coordinada a la proposta basca. Però el que varen aprovar és molt més preocupant: no només s'oposen a la reforma basca, sinó que pretenen tutelar la reforma de la Constitució, de la resta de reformes estatutàries (començant, és clar, per la catalana) i del finançament autonòmic. El que xoca més és que Zapatero, que s'havia compromès a acceptar l'Estatut que sortís del Parlament català, hagi canviat tan ràpidament i radical d'opinió, i ara s'avingui a pactar-ho tot amb el PP espanyol. Això ha de comportar necessàriament una rebaixa de continguts en la reforma de l'Estatut i uns canvis mínims i insuficients en la Constitució. Zapatero, contràriament, obre una mínima finestra a l'avenir-se a parlar (sota unes condicions racionals) amb Batasuna.

El que pot passar a partir d'ara és una autèntica incògnita. Per mi és clar que la reforma basca ha acabat influint de forma negativa la catalana, al tensar la situació al límit i afavorir l'avenç de l'espanyolisme més extrem. El que cal plantejar-se és què fer a partir d'ara des de Catalunya si es confirma la creació d'aquest bloc espanyolista. Jo penso que, en primer lloc. el que és imprescindible és aconseguir la màxima unitat possible en i de les forces catalanistes i democràtiques (PSC-ERC-ICV-CiU) per a pactar un projecte de nou Estatut ambiciós i consensuat. Cal tenir sentit d'estat i abandonar estèrils temptacions partidistes. En segon lloc, fer el màxim de pressió possible al PSOE, per tal que comprengui que no estem disposats a acceptar rebaixes ni una reedició del nefast café para todos. Altrament dit, ha de copsar que volem i estem decidits a establir un nou model de relació amb l'estat espanyol i que ho volem assolir des de posicions i amb instruments democràtics. Finalment, respecte la qüestió basca, em reafirmo amb la idea que la via catalana, en la nostra situació, és la correcta, i que el que s'ha de fer és donar suport a presentació i debat de la proposta basca i a la recerca d'una solució negociada.

En tot cas, com es diu popularment, que Déu ens agafi confessats! (i com que jo sóc ateu, això ho tinc una pèl pelut!).

Ramon Ballester és veí de Santa Eugènia de Ter
i professor del Departament d’Economia de la UdG
www.udg.es/fcee/professors/rballester