/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dissabte, 21 setembre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.111 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Foto de família del certamen de pintura ràpida FOTO: EL DIMONIFoto de família del certamen de pintura ràpida FOTO: EL DIMONI
: : Opinió > Més que galeries :: Manel Mesquita | 23·09·2012

Amb un parell d’exemples

Manel Mesquita |

A la passada Festa Major de de Ter, es van convocar dos concursos de temàtiques diferents: un, de grups novells de música i l’altre, la primera edició del certamen de pintura ràpida a l’aire lliure. Els jurats respectius ho varen tenir molt complicat per decidir els guanyadors. Vaig entomar la responsabilitat de ser un dels membres dels que valoravem els premiats de la tercera MaraTer (Marató musical del Ter) i em vaig colar -sense veu i sense vot- a les deliberacions dels que decidien les millors aportacions pictòriques d’un matí eugenienc.

Elisma, The Blackiss i Lydia Torrejón varen ser els guardonats de la trobada MaraTer, que juntament amb Red Harlow, Calvari Grup i Pinapple, va constituir un èxit sonor. Pel que fa al concurs de pintura, el primer premi se’l va endur Luz Barahona Rosales, i Xavier Serra Rigau i Albert Jiménez Malavella, el segon i el tercer -respectivament-, ben acompanyats dels excel·lents treballs de David Pradas, Mariona Pujolàs Xarles, Ilich Roimeser i Josep Puig Castelló.

No sé si heu format mai part d’un jurat d’aquestes característiques (vull dir, fora de l’àmbit judicial estricte), però és francament complicat. El sentit comú acostuma a ser el denominador de les deliberacions, que poden ser a porta tancada o amb llums i taquígrafs, no hi ha problema. El primer que es fa és una primera votació en fred entre el col·lectiu d’implicats en la decisió per tal de saber quin grau de consens hi ha d’entrada, perquè podria donar-se la situació que tothom està d’acord en l’opció a triar i així s’estalvien debats estèrils previs i es pot avançar amb als matisos. Un cop autosondejats, les estratègies argumentals en defensa d’aquesta o aquella proposta artística enriqueixin el procés. Si el que es fa a microescala (són un parell d’exemples) funciona així de democràticament, per què no es pot fer extensiu més enllà, localment i temàtica, sense temors i amb il·lusió.

No detallaré totes les preguntes que en els darrers deu anys s’han formulat, via referèndum, als ciutadans de qualsevol estat de l’Amèrica del nord… Tampoc llistaré totes les qüestions que els suïssos han respost via urnes*… Igualment, em nego a cercar en Google… El que sí que sé és que a l’Estat espanyol, en 35 anys, hem participat en quatre mísers referèndums, més els dels estatuts d’autonomia. ¿Por de la maduresa i la responsabilitat de la gent a preguntar-la obertament sobre els temes candents col·lectius -com són l’incompliment d’un programa electoral, l’autodeterminació dels pobles, la dació en pagament amb efectes retroactius, la conveniència d’iniciar el projecte de soterrament del tren convencional a Girona-? Infundada.

*Diumenge -23 de set.-, el cantó suís de Berna va votar en referèndum el manteniment del “forfet fiscal”, que beneficia els estrangers rics. El cantó suís de Berna ha votat en referèndum (en tenen un cada mes) rebutjant clarament l’abolició del “forfet fiscal”. El “forfet fiscal” permet als estrangers rics estalviar-se milions en impostos gràcies a avantatges especials. Els cantons de Berna, al centre, i Bôle-Campagne, al nord-oest, són els únics dos cantons de Suïssa que han cridat als seus votants a les urnes per decidir si s’ha d’abolir el paquet fiscal o no. El sistema de “forfet fiscal” calcula la taxa impositiva no en funció dels ingressos, sinó del tren de vida de la persona afectada i les despeses del contribuent a Suïssa. El sistema del “forfet fiscal” es regula cantó per cantó. El 2009, el cantó de Zuric el va suprimir, seguit dels de Schaffhouse i d’Appenzell Rhodes-Exteriors. L’últim que ha votat per mantenir-lo ha estat el cantó de Bôle-Campagne. La votació d’aquest diumenge decidia si s’eliminava aquest “forfet” al cantó de Berna, on s’agrupen bona part d’aquests exiliats fiscals. Sobretot, a la petita estació d’esquí de Gstaad, on viuen, entre d’altres, el director de cinema Roman Polanski o el cantant francès Johnny Halliday. En el cas de Halliday, la premsa del seu país ha desgranat amb xifres fins a quin punt li és beneficiós viure a Suïssa. L’any passat, el cantant va ingressar 6 milions de francs suïssos (uns 5 milions d’€) i va pagar en impostos al voltant del 10%. Una situació que partits com el socialista consideren un escàndol. El 2010, Suïssa comptava amb 5.445 “refugiats fiscals” sota el règim d’aquest “forfet”. Aquests contribuents han donat 668 milions de francs suïssos en impostos a la Confederació. [324.cat]

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)