/Els mil i pico
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimecres, 13 novembre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.164 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Els alumnes del Consell de comunicació d'Els mil i pico 2010-12Els alumnes del Consell de comunicació d'Els mil i pico 2010-12
: : Els mil i pico > Actualitat INS | 01·01·2012

Als joves de l’Institut de Santa Eugènia de Ter:
el món és a les vostres mans

Jordi Vilamitjana |

Tot està per fer. Tot és millorable. La vida de la immensa majoria de les persones del planeta pot ser molt millor, inclosa, naturalment, la vostra. Només falta que descobriu que depèn de vosaltres que sigui d’una manera o d’una altra. No cal que espereu cap revelació, ni cap gran comunicat, ni que sigueu uns absoluts triomfadors. N’hi ha prou que sigueu vosaltres mateixos i que tingueu clar que voleu deixar el món una mica millor de com l’heu trobat.

M’ha agradat molt aquests dies el que ha escrit l’Ainhoa P., una jove de l’institut de Santa Eugènia de Ter al mur del seu Facebook: “Aquell dia vaig deixar de ser un reflex dels meus escassos triomfs passats i vaig començar a ser la meva pròpia tènue llum d’aquest present; vaig aprendre que de res serveix ser llum si no has d’il·luminar el camí dels altres”. És molt important tenir un pensament propi, net, jove, indomable. Ho és molt més que aquest pensament sigui d’una claredat i d’una veritat tan alliçonadores: “de res no serveix ser llum si no has d’il·luminar el camí dels altres”.

Estimats joves, el present i el futur són vostres. No deixeu que els grans us el dissenyin: ells s’equivocarien i vosaltres hi patiríeu greument. La vida són quatre dies i a vosaltres us toca dir com els voleu viure. No feu com nosaltres, no, els grans, que hem acomodat la nostra vida, no pas al que volíem ser, sinó a allò que els mercats ens han anat organitzant. No feu com nosaltres que ens hem anat plegant a l’economia de mercat, al “tant tens, doncs tan vals” a l’egoisme i a l’enveja.

Vivíem feliços de lloguer i ens van dir que això era llençar els diners, que calia comprar-se un pis, i després, casa; si podia ser amb hortet. Aquesta ha estat una gran entabanada en què qui més qui menys hi ha caigut. Per fer-los cas, hem quedat encadenats a infinites hipoteques, hem perdut aquella sana volatilitat que dóna ser inquilins a lloguer, hem deixat d’estimar la feina i el treball que serveix efectivament per anar pagant tots els deutes i per estalviar fins i tot una mica a finals de mes. Ens hem anat lligant de peus i mans fins al punt que hem anat abandonant ideals i els hem canviat per hobbies; fins al punt que la nostra professió s’ha convertit no pas en un mitjà de subsistència sinó en una condemna de per vida; fins al punt que hem esdevingut persones isolades sense gens de capacitat per actuar conjuntament.

Vivíem austerament amb el que necessitàvem per viure. I només els esnobs i els nous rics es disputaven l’honor d’estrenar coses noves i d’anar a la moda. Però, de nou els mercats, i més concretament el consum, ens van anar canviant la manera de ser i de pensar. Van entrar a les cases andròmines electròniques divertides, modernes però absolutament innecessàries. Empesos pel consumisme més poca-solta, aviat vam aprendre a necessitar les coses més fútils i estúpides. No podíem esprémer taronges sense el robot espremedor; no sabíem viure sense microones; hi havia d’haver tele a cada habitació; tocadiscos a les cases, cassets als cotxes…, i una cursa sense fi de nous i sofisticats enginys… De fet, tot això ho sabeu prou bé, vosaltres, els joves, perquè amb tota aquesta bateria d’enginys (a base de mòbils, plays, portàtils…) hem intentat comprar el vostre capteniment i la vostra mansuetud. Ho hem fet de bona fe, però hem canviat converses i vivències, per virtualitats i aïllaments. Us hem llevat llibertat i us hem deixat una mica més sols.

Abans del GPS la gent es perdia i es trobava. Abans dels mòbils, la gent que tenia coses importants per dir-se, trobava la manera de dir-se-les. Abans del Facebook, la gent es trobava al cau, a la plaça… Abans de la TV, la gent llegia i escoltava la ràdio. Abans dels DVD i els home cinema, la gent anava al cinema i sortia al teatre. Abans dels simuladors de partits, la gent anava a futbol… No es tracta pas de renunciar als avenços que teniu a les mans. Els heu d’usar per al vostre benefici i més concretament els heu de posar al servei del vostre objectiu de vida.

La moda va imposar cànons i vam deixar de vestir segons època i necessitat per vestir d’acord amb els mercats i les passarel·les. De primer, érem dos bàndols que coexistien: els qui vestien de moda i els qui no. Després, la pressió publicitària, els missatges subliminals i les mateixes botigues i comerços van obligar tothom a passar pel tub de la moda. Independentment de la butxaca, independentment de les conviccions. A taula, el cuiner ha passat a ser més important que el menjar; als casaments, el restaurant més que la cerimònia. Tota aquesta insubstancialitat que hem sembrat us llastrarà la llibertat si no us en desempallegueu. No heu pas de viure en contra del progrés, no; heu de posar el progrés, la tècnica i la tecnologia al vostre servei, al servei dels homes i dones. Vosaltres teniu molt més poder que nosaltres i ho aconseguireu.

No us assegueu davant de la televisió sense cap idea fixa; el contacte pell amb pell és infinitament superior al del Facebook; anar al cinema és millor que quedar-se al sofà mirant qui fa el cap més gros; viatgeu, no cal anar necessàriament lluny; llegiu, instruïu-vos, alimenteu el cervell; no cal que beveu alcohol ni fumeu res per divertir-vos; mireu al vostre voltant; pregunteu-vos coses, sigueu curiosos, alimenteu la curiositat i pregunteu.

Procureu viure d’acord amb ideals nobles, sincers i valents. I quan hàgiu encès la vostra llum, il·lumineu el camí dels altres, il·lumineu el nostre camí. [Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol
és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Santa Eugènia de Ter
i coautor del llibre IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)