/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dijous, 01 desembre de 2022 | 3a Època | Edició núm. 15.278 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

HISTÒRIC > Quin garbuix![1] Vista des del carrer Güell. Es pot veure que es permet el gir a la dreta, quan al plànol de l'Ajuntament el carrer Bastiments és de direcció única[2] Entrant al carrer Bastiments per la frontissa del Güell, hi ha un cediu el pas a l'encreuament amb el carrer Orient. Això pressuposa que aquest carrer és de doble sentit, cosa que no està reflectida al plànol[3] A l'encreuament del carrer Bastiments amb el d'Orient (direcció Güell), hi ha un senyal de gir obligatori a l'esquerra que impideix arribar fins al carrer GüellFOTOS: JOAN ARNAUHISTÒRIC > Quin garbuix![1] Vista des del carrer Güell. Es pot veure que es permet el gir a la dreta, quan al plànol de l'Ajuntament el carrer Bastiments és de direcció única[2] Entrant al carrer Bastiments per la frontissa del Güell, hi ha un cediu el pas a l'encreuament amb el carrer Orient. Això pressuposa que aquest carrer és de doble sentit, cosa que no està reflectida al plànol[3] A l'encreuament del carrer Bastiments amb el d'Orient (direcció Güell), hi ha un senyal de gir obligatori a l'esquerra que impideix arribar fins al carrer GüellFOTOS: JOAN ARNAU
: : Històries > El Pont del Dimoni (1357-2018), protagonista: 661 anys | 13·10·2004

Acabades les obres del Güell amb penes
i treballs, on és l’antic Pont del Dimoni?

Pere Madrenys |

Poc abans de l’estiu per fi es van inaugurar oficialment les obres de remodelació del carrer, des del fins al carrer Taga. Unes obres que han durat gairebé dos anys i que han comportat bastants maldecaps als veïns de del Pla i: fresses, estrangulació de la calçada durant mesos, retencions al , sots al paviment, pols a dins i fora de les cases… Per altra part, una cosa va ser la inauguració amb l’alcaldessa al front i una altra l’acabament real de les obres perquè a les poques hores va ploure i ja tornaven a presentar-se els treballadors per treure l’aigua que quedava embassada en algun tram de voravia o per millorar instal·lacions elèctriques i de desaigües. Pocs dies després els veïns es queixaven de que les tapes metàl·liques dels hidrants feien molta fressa quan les trepitjaven les rodes dels cotxes. Com pot ser que passin aquestes coses? Per cert, que d’aigua embassada quan plou se’n pot veure també al carrer Campcardós, davant la Caixa de Terrassa i al carrer Bastiments davant l’edifici Urbis. Què no tenen nivells els paletes d’avui dia?

De totes maneres afanyem-nos també a dir que aquestes obres han suposat una notable millora pel barri de. És indiscutible que el llit del riu ha quedat més arreglat i els arbres plantats ofereixen una imatge molt agradable. Fins potser el rossinyol hi tornarà a fer el niu. Sense oblidar que caldrà netejar sovint la llera perquè les males herbes també hi creixen i algun veí dona mostres de poc civisme i educació, tirant-hi brossa i mobles vells. També hi fan molta patxoca els dos ponts de vianants que hi han construït, empostissats i completats amb uns seients i taules. Caldrà controlar la seva conservació.

Ara bé; i la circulació de vehicles, què?

Aquest tema ha estat objecte de polèmica i de maldecaps. Per exemple, el semàfor de la cantonada del carrer Bastiments ofereix algun problema. Quan es prem el botó tarda a sortir el verd i llavors la gent es cansa d’esperar i tira pel dret, passant en vermell. Això els grans ho poden fer sense gaire perill perquè saben calcular el temps d’arribada dels vehicles, però els petits els volen imitar i passen sense mirar gaire res. Què s’hauria de fer? No ho sé. Si el policia de barri donés més voltes pels carrers podria anar educant petits i grans en la disciplina viària perquè tampoc costa tant esperar-se un minut o dos. Moltes vegades passem en vermell, sense fixar-nos en el mal exemple que donem als més petits. I un altre problema greu és que els cotxes que venen del carrer Bastiments no tenen prou visibilitat per ficar-se al carrer i corren el risc de ser envestits pels vehicles que circulen ràpids per aquest vial. I si, a més, hi ha els contenidors de les deixalles a la cantonada que treuen visibilitat, llavors el perill encara és més gran.

Canvi polèmic de direccions

Hi ha un altre aspecte que també ha aixecat queixes. Són les noves normes de circulació, posades en pràctica a rel de la inauguració de les obres. Per exemple, ara per entrar amb vehicle al carrer Puig Neulós des del pel carrer has d’anar fins el carrer Campcardós, pujar per aquest vial fins al carrer Sant Sebastià i girar a l’esquerra fins trobar l’esmentat Puig Neulós. Això pot significar més d’un quilòmetre de recorregut amb diferents canvis de direcció. Amb raó, doncs, es queixava un botiguer a l’alcaldessa en un programa de Televisió de Girona abans de l’estiu. Igualment per anar en cotxe al carrer Bastiments des del has de fer moltes giragonses si agafes el carrer. En una situació similar es troben els qui tenen el pàrquing al carrer Sant Sebastià en el tram situat entre l’edifici Urbis i l’església.

Què es pensa fer amb les pedres del ?

Però, les obres del han deixat pendent encara un altre problema. Què es pensa fer amb les pedres de l’antic , que es guarden segons sembla al Cementiri de? No pas totes, és cert, perquè curiosament n’hi ha una de col·locada en un lloc destacat a l’entrada de l’església parroquial. Aquest és un tema que de tant en quant surt als mitjans de comunicació a rel d’algun article o pregunta d’algun veí. Les respostes dels portaveus municipals solen ser ambigües, decantant-se uns per oblidar definitivament la qüestió i altres per ajornar la solució. Hi ha qui voldria reconstruir el pont tal com era abans, encara que fos en un altre lloc del riu, més amunt o més avall; o també sobre un altre cabdal d’aigua com la sèquia. El que no sembla oportú és deixar passar el temps fins que ja no quedi ningú que el reivindiqui. El és un vell signe d’identitat de de Ter i cal recuperar-lo com sigui.

La simfonia del compressor de l’ENHER

Un últim problema que va atabalar molt els veïns del carrer Bastiments i voltants durant el mes d’agost va ser la posada en marxa d’un aparell de refrigeració -un compressor?- al local de l’empresa ENHER, instal·lat en el número 3 de l’esmentat carrer. Aquest aparell feia un soroll espantós dia i nit i no deixava reposar en pau a la gent. És cert que es parava de tant en tant, però això encara era pitjor perquè quan pensaves que ja no faria més fressa s’arrencava de nou amb la mateixa fúria. Després de les queixes lògiques dels veïns es va parar, encara que al cap d’un més es va engegar de sobte tot un dia i una nit de molta calor. Què havia passat? Esperem que el parin ja definitivament i que no l’hàgim de suportar més. En tot cas, que vingui el responsable de la música a viure i dormir al seu costat. Vejam si és capaç d’aguantar un aital simfonia! L’ENHER té prou diners per trobar una bona solució!

Tres anys més de rector

Per cert que, parlant de, cal alegrar-se que el superior de la comunitat salesiana, mossèn Joan Valls, hagi rebut el permís per ser-ho tres anys més. Això suposa que també serà el rector de la parròquia durant aquest període, cosa que li permetrà acabar la gran obra iniciada sota el seu mandat de construir el complex del carrer Campcardós. Cal notar, a més, que aquest permís, que és inusual, se li ha concedit després que el seu superior provincial, el cellerenc pare Joan Codina, consultés personalment i de forma democràtica el Consell Pastoral de la parròquia. Aquest es va mostrar unànimament partidari de la continuïtat de mossèn Valls. En canvi, ens ha deixat mossèn Agustí Muñoz, que per raons d’edat s’havia retirat abans de l’estiu a una residència de Barcelona. Era un vellet molt simpàtic i molt atent que no parava de visitar els malalts de i des de fa alguns anys. Al seu funeral, celebrat al temple del carrer Campcardós, hi va assistir un nombrós grup de sacerdots i una gran quantitat d’amics. Descansi en pau!

Cal notar, en fi, que la parròquia de de Ter és una de les més actives de la ciutat de Girona, destacant-se especialment pel treball amb els joves i, més concretament, pel seu exitós club de futbol. Aquest agrupa més de 150 esportistes entre els quals s’hi troben ja nombrosos immigrats que en certs equips de base fins i tot superen en nombre els jugadors autòctons. No és en va que els barris de i s’hagin convertit els últims anys en un dels principals receptors de població del Magrib, Àfrica subsahariana i sudamèrica, cosa que ha portat a celebrar diversos actes socials, trobades i festes conjuntes amb notable èxit. Tant de bo siguem capaços de viure tots en pau, reclamant els nostres drets, sí, però complint també els nostres deures!

Pere Madrenys és veí de de Ter i periodista

0
Tinc més informació

Et pot interessar

Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)