/Poble
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimarts, 23 octubre de 2018 | 3a Època | Edició núm. 13.778 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Ponç Puigdevall FOTO: WEBPonç Puigdevall FOTO: WEB
: : Poble > Amb el dimoni al cos :: Jordi Arbonès (Nif) | 21·05·2012

A propòsit de «L’atzar favorable» de Puigdevall

Jordi Arbonès (Nif) |

Ponç Puigdevall és un escriptor de Sant Feliu de Guíxols que ha treballat en la crítica literària fent-se un nom, ara ja malvestat, d’enfant terrible. Arraconat al poble del qual n’havia abominat repetidament, accepta el refugi matern. Puigdevall, ha intentat acostar-se als escriptors d’arrel alcohòlica i ser un maleït. És un inadaptat d’estrictu sensu, mai no ha trobat el seu lloc a sota el cel i si ara viu en la frontera dels empordanesos és per forces majors. Puigdevall, sap fer malabars amb la llengua, és exemplar perquè és un supervivent que té una agenda que va des de Sant Feliu fins a la Jonquera. Puigdevall escriu correctament bé. Té moltes de les virtuts que voldríem tenir altres escriptors; vocabulari homèric, coneixement enciclopèdic de la literatura mundial i un criteri a l’hora de fer crítica. Això presenta a un home de qualitat i la qualitat formal en les seves darreres obres hi és, ara bé, Puigdevall, escriu en contra del món, en contra d’ell mateix i no fa literatura sinó que fa coses, enfila anècdotes i les basteix amb la còrpora d’una patina intel·lectual que és vistent però que ni abriga ni tapa les vergonyes. La seva primera novel·la, Un dia tranquil, era una mena d’expiació catolico/opusdeística d’una ànima pretesament torturada, era un crit mal girbat i pitjor resolt d’algú que no sabia si demanar perdó o matar a tothom. La literatura era un acudit, un embolcall a partir del qual, Puigdevall, feia veure que es volia reconciliar amb la gent que havia traït i menystingut. Ara publica un nou llibre i de contes, L’atzar favorable, i com aquell que no vol la cosa, hi col·loca excedents de la novel·la anterior. És un reciclatge penós i desnortat. Res a dir, si no fos que la patologia de la revenja empeny a l’autor en contra d’aquells que l’havien estimat i acollit. Com un Boadella qualsevol puja a les golondrines de l’extrema fatiga. Puigdevall encara no ho sap, però el seu destí natural és al costat de gent com Salvador Sostres. A partir de la facècia del seu exili miserable es pensa que els seus acudits interessen a algú. Girona l’ha oblidat, ha estat qui ha estat i a hores d’ara no representa gran cosa. A Girona passarà desapercebut com allò que és, la llepia d’un record, un fantasma filo nazi ridícul. Puigdevall, en un dels seus contes, es fica amb ràbia amb la gent que li va donar suport, teulat i amistat. És un bluf sense imaginació que ens vol fer passar bou per bèstia grossa. El seu ego no li permet fer literatura. És patètic perquè no escriu de cara al món sinó que ho fa com si escrivís una crònica de telebasura. Es pensa que està pel damunt de la seva pròpia trajectòria vital. Creu que pel fet de publicar a Tusquets és un dòmino. En definitiva, Puigdevall, només és bo en la bardissa de la ignomínia. Arrossega un ego tant descomunal que l’ofega. Potser farà una obra mestre, potser serà el Celine Dion del nostre temps. Puigdevall és el passat, potser a la Matarranya començarà de bell nou. A Girona, Puigdevall és com l’aigua que cau cada dia a les clavegueres des de les cases dels antics amics que ha menystingut. Puigdevall és un fenomen de fira que en cada llibre atia el foc de l’oblit.

Siau, Puigdevall.

Jordi Arbonès (Nif) per a eldimoni.com

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)