/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 23 abril de 2018 | 3a Època | Edició núm. 13.595 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico Alumnes de l'institut de Santa Eugènia dissenyen cartells publicitaris per als comerços del sector com a treball escolar Fa uns dies es va presentar el projecte Donem visibilitat al comerç del barri, que estan portant a terme els alumnes de segon curs del grau mitjà d'Activitats comercials de l'Institut Santa Eugènia, de Girona. L'objectiu del treball és fomentar la cooperació entre el centre i l'entorn, en aquest cas, el comerç de Santa Eugènia·Can…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

El Salsitxa (El Titxa) FOTO: ARXIU AJ. GIRONA CRDI (JOAN CASTRO / El Salsitxa (El Titxa) FOTO: ARXIU AJ. GIRONA CRDI (JOAN CASTRO / "EL PUNT" / 1986)
: : Amb el dimoni al cos :: Jordi Arbonès (Nif) > Opinió | 06·01·2018

A la Carmelina Cardona

Jordi Arbonès (Nif) | Al Salsitxa

La Carmelina va ser una de les primeres persones que vaig conèixer quan vaig arribar a Girona. La seva mort, a banda de ser injusta pel que representa el trànsit natural de la vida, m’ha portat a recordar la joventut. Quan, en una Girona humida i bruta fins a seny -pocs barris es salvaven de rates, escarabats i razzies policial, algunes d’extrema dreta-, ens havíem trobat en bars i llocs poc recomanables. Amb ella vaig coincidir poc -treia l’ull i era discreta-. Silenci elegant i presència gairebé no vista, no era dona de perdre nits sinó, que d’entremig dels que, als divuit anys, donàvem bandades d’un costat a l’altra i, sense senderi, ens esguerràvem les neurones del dia de demà, ella, feia via.

Jove i entenimentada, sobtava, perquè, era de les poques persones que havia construït un discurs ètic i moral respecte del futur. Insubornable. El seu temps, malauradament acoltellat amb ràbia, li ha donat la raó: és va convertir en una mestra que ha deixat un bon record als alumnes. Un d’aquells espècimens, que, quan xerràvem al Salsitxa -maqueta d’Umpah Pah!-, molts havíem donat per extingits, perquè, no havíem conegut a cap mestre bo o interessant. La Carmelina va subvertir aquesta apreciació derrotista. Els que érem més grans creiem que ja ho havíem vist tot -internats i sectes religioses, catòliques i estrafolàries-. El món laic, tot just estrenat, no ens el creiem. Érem descreguts de mena, afirmàvem que l’educació estava atrapada en un seguit de renúncies. Així, agosarats i bocamolls, certificàvem, a peu de barra, la mort de la il·lusió. Sense ser punkies, érem esperits funeraris que acceptàvem el lema No future! Ella va demostrar que anàvem equivocats. Que la bona ensenyança depèn només dels mestres -les circumstàncies de cada època són pobres i desguitarrats efectes col·laterals-. Què l’educació no seguia ni modes ni fanzines o frases demolidores llegides als còmics, tampoc als llibres i pel·lícules que havien estat prohibides.

La Carmelina, va formar part d’una nova generació de mestres humanistes. Una que valorava, després del franquisme, a l’alumne com a persona i no com una peça que havia de funcionar com una màquina a dins de l’entramat del poder -crear productors de classe mitja per alimentar l’engranatge capitalista. Va ser una mestra que va afavorir que els alumnes veiessin el món i la natura i, sobretot, una cosa senzilla, que no es descuidessin de les armes de la mirada que, al capdavall, representava tenir criteri.

Recordo també la seva fermesa a l’hora de reivindicar el llegat musical dels seus germans (els Cardona). Discos i concerts per mantenir viva la memòria d’una creativitat i, també, d’una època, la joventut viscuda a Girona, que, sense ser mítica, ha esdevingut llegendària.

La mort de la Carmelina, m’acosta a la llum de la nostàlgia i, també, implica, al cap dels anys, abaixar la persiana d’una època viscuda amb intensitat i, sobretot, amb la gràcia d’haver-la recorregut junts, rient, i amb un fabulós grapat d’innocència.

Una dona excepcional.

1
Tinc més informació
Comentaris

Una resposta a “A la Carmelina Cardona”

  1. Ernest Marti Clara ha dit:

    Ressegueixo les paraules de Jordi Nif Arbonès. La trobarem a faltar, ja no escriurà ni fotografiarà pel seu compte de facebook, coses de la modernitat que han permès mantenir els nostres vincles. Un record per a l’Aura, la seva filla amb qui vaig coincidir a l’Institut Vicens Vives. T’envio una salutació de tot cor i t’acompanyo en el sentiment. Espero que siguis una bona resistent i quan defalleixis sempre podràs recordar a la teva mare, hi trobaràs consol sempre. Que descansi en pau, mantindrem el seu record. Ernest Martí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)