Octubre de 1809. El recompte de baixes del mes de setembre és espantós: 239 morts de la guarnició i 1.200 malalts. A la ciutat, la situació és desesperada. El bloqueig del mariscal Augereau és impenetrable i el bombardeig dels seus canons, implacable. Els hospitals són plens de ferits i malalts. Disenteria, escorbut i diverses epidèmies s’instal·len a la ciutat. No hi ha aliments; es menja carn crua i podrida; es menja carn de rata. Els gironins es moren als llits dels hospitals i pels racons dels carrers. Els enterramorts sepulten diàriament més de 30 gironins…

Els intrèpids generals Jofre i Ploma, amb un estol de soldats acòlits i saludats, s’han passat les darreres 14 nits posant tossudament les pedres d’un singular edifici esportiu al camp de Mart de la Devesa, amb la intenció de distreure Augereau, gran aficionat al pàdel: «Quan passi per aquí monsieur le mariscal, segur, segur, que entra a fer un partit…», diu el tinent general de muralles i baluards. «Segur, segur», diuen els valents servidors municipals sense deixar de traginar pedres. «Mentre suï la cansalada a cops de raqueta no ens atacarà i podrem construir més defenses… i segurament el capullo d’en Blake ens podrà enviar reforços», hi afegeix el general més esportiu de la ciutat. «Segur, segur», tornen a dir els operaris, pedra cap aquí, pedra cap allà i anar suant la cansalada.

– «Quina set!… Soldat, on són les Heroïnes de Santa Bàrbara?», diu de cop el general. «Assajant per fer d’animadores del nostre general en cap al partit de pàdel!», diu un acòlit. «I on assagen, si es pot saber?» Des de la trinxera de la pista se sent: «Al xalet Tarrús, senyor, al xalet Tarrús!» Li agradaria dir «Valga’m Sant Narcís!», però se n’està bé prou. La dignitat d’agnòstic militant li ho impedeix.

De l’Estadi de Montilivi arriben pèssimes notícies. A la gespa, provinent de Bordeus i acabada d’instal·lar, hi creixen clapes de colors blanc, blau i vermell. («Valga’m Sant Narcís!», sí, però muts i a la gàbia.) De la trinxera, arriben notícies pitjors: «Senyor, les pedres s’acaben!» El general Ploma tanca els ulls i es prem amb els dits polze i mitjà de la mà dreta les celles arrufades: «Soldats, desmunteu-me el Pont de Pedra…, ja el reconstruirem quan acabi la guerra!»

– «Sí, sí…», salta un trabucaire de Santa Eugènia, «Sí, sí…» [El nas de la bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol
és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Santa Eugènia de Ter
i coautor del llibre IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines