L’Associació de Veïns de la Devesa·Güell, en col·laboració amb l’AV de Figuerola·Bonastruc, ha editat el Cinquè llibre de contes de la Devesa, en el que participen les escoles i els nens i nenes del barri. L’objectiu és fomentar l’escriptura i la lectura entre els més petits, i per presentar-lo van instal·lar ahir dissabte -22 d’abril- una parada a la plaça Prudenci Bertrana, de 10 del matí a 1 del migdia, on els participants han pogut recollir un llibre gratuïtament i han pogut signar la seva obra tal com fan els escriptors. També n’hi han hagut a la venda per a qui en volia regalar per Sant Jordi i al llarg del matí de dissabte s’han fet jocs de cucanya. La coberta d’aquesta cinquena edició és del veí del Güell·Devesa Vicenç Huedo i el text que la presenta de Manel Mesquita, d’eldimoni.com: 

Cartolines color “devesa”

Tinc un piló de cartolines de colors. Les he ordenat alfabèticament. No vull que me’n falti de cap. Fins i tot en tinc moltes de cada tonalitat. Repes. Millor! Així ho podré fer ben gran. M’he quedat parat en veure quants colors hi ha que comencen per les lletres “b”, “c” i “v”, n’hi ha molts més que els que ho fan per altres lletres de l’abecedari. Cap color comença escrit per “d”, ni per “k”, “q”, “u”, “y” o “z”. Trobo que no és just. Totes les lletres haurien de tenir la sort de ser imprescindibles per formar un color! Com passa amb les toves de Paco Torres Monsó.

Aiguamarina, albercoc, amarant, ambre, ametista, atzur, beix, bistre, blanc, blat, blau, blau cel, blau de cobalt, blau de França, blau de Prússia, blau fosc, blau marí, blau reial, blauet, bronze…

També tinc tisores de totes les mides, fins i tot de punta rodona, cola per enganxar, llapis i retoladors gruixuts, el llibre de Narcís-Jordi Aragó La Devesa, paradís perdut, el del veí Vicenç Huedo Cent maneres de dibuixar un arbre i els cinc llibres de contes escrits pels nens i nenes del barri de la Devesa-Güell. També tinc filferro, fil de cuca, plomes de colors, taps de suro que he anat guardant, nous per obrir, menjar i guardar la closca, escuradents dels plans… no crec que em falti res més.

… camussa, canyella, caqui, cardenal, carmesí, carmí, carnació, castany rogenc, celadont, ceruli, chartreuse, cian, cirera, corall, coure, crema, escarlata, fúcsia, granat, gris, gris fosc, groc…

Per inspirar-me, surto a fer una passejada pel parc urbà més gran del món (del meu món!), mentre llegeixo en veu alta els contes editats per l’Associació de Veïns de la Devesa-Güell… que bé que escriuen els nens i les nenes quan parlen del que estimen i coneixen, la imaginació ve de sèrie! Com zumzegen de contents els plataners a cada nova frase! Saludo paons, acarono gatets, guaito ocellets, busco la llúdriga, salto amb els gripaus, cucs de totes les mides em guanyen a la carrera… la piscina obrirà aviat, els gronxadors sempre hi són, la Rosaleda de la primavera aporta tots els colors. El swing inunda el parc.

… heliotropi, indi, jade, lavanda, lila, llima, magenta, malva, marró, morat, negre, ocre, or, orquídia, panotxa, plata, porpra, préssec, pruna…

Torno a casa carregat de l’energia que em dona la Devesa i el riu Güell, recullo l’habitació (ja tocava) per fer espai, començaré per un racó del terra i aniré avançant fins a la finestra… retallo cartolines dels colors amarronats, i alguna de gris i blanc trencat, per simular troncs d’arbre amb les branques respectives ben amunt, els escuradents ajuden… agafo el logotip de l’AV, dibuixat per Huedo, i el retallo amb molta cura: la fulla del plataner m’ha quedat perfecta (una bona plantilla), la utilitzaré per fer-ne milers o més, en copiaré un grapat a cada cartolina sense fixar-me gaire en el color, ja que tots hi queden bé. M’acabo de menjar les nous.

… rosa, salmó, sèpia, taronja, turquesa, verd, verd maragda, verd oliva, verd veronès, vermell, vermell fosc, vermelló, vinca, violat, vori i xarxet.

Quin dia més entretingut, quina setmana més frondosa, quin mes d’abril més florit: he aconseguit que la meva Devesa connecti amb la que he creat a casa. Vistes des del passadís del meu paradís, amb una certa perspectiva, són impossibles de diferenciar: és el que té la barreja natural de colors, de veïnes i veïns, de nens i nenes. Ara entenc per què no hi ha cap color que comenci per la lletra “d”… és la suma de tots els existents el que dona per resultat el color “devesa”, inventat i per molts anys!

PD: Piquen a la porta. És un paó fet de plomes de colors. Uàla!