/L'Hereu
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
divendres, 18 octubre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.138 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

... com el vent que guia els penells, sota la pluja dels dies de primavera IL·LUSTRACIÓ: QUIM CURBET... com el vent que guia els penells, sota la pluja dels dies de primavera IL·LUSTRACIÓ: QUIM CURBET
: : L'Hereu > Vaig ser jo! (2003-2004) | 05·04·2004

40 :: Divina comèdia

Quim Curbet |

Per una d’aquelles estranyes circumstàncies de la vida, de cop i volta les nenes van desaparèixer de la meva quotidianitat, es van convertir en éssers estranys i temuts, però també en criatures més atractives i la seva presència, per una raó o l’altra, sempre era torbadora. Les nenes passaven, com els estornells, obligatòriament en grup, volant en estols i sempre per l’altra vorera, rient i xisclant amb una endimoniada cadència. El món de les nenes era en un altre pla, inabastable, res del que pogués fer, dir o pensar no servia per saltar aquell abisme, sinó només per engrandir-lo.

L’Emma, després de la mort d’en Xicu, va deixar de mirar-me com a un igual, vaig deixar de computar en la catalogació de bestioles -amb dret directe a l’existència-, en el seu univers particular. De fet quan la veia passar, sempre de lluny, em semblava que la meva estatura minvava dramàticament. No hi havia cap somni ni cap malson, de dia o de nit, en què no es passegés la figura captivadora de l’Emma, amb els seus ulls transparents i aquells llavis perfectes, d’una tendresa carnal i una rugositat minúscula però infinita.

Probablement embogit per la picor que em produïen tota una sèrie de grans, que explotaven intermitentment en la meva cara, vaig començar a seguir-la pertot arreu. A ella i a tota una colla indestriable d’amigues i amiguetes. Recordo vagament aquells llargs dies de primavera de l’any 72, anant i venint a totes hores pels carrers del barri, sota aquella pluja insistent d’abril, amb l’Emma per únic objectiu. Érem joves, érem sang de mig matí. Res més enllà d’un desig cec, perquè en aquella època -crec recordar- encara no s’havia inventat el sexe. Però per sobre de tot érem també profundament infeliços i estúpids, perquè recordàvem amb insistència una felicitat anterior que en realitat no havia existit mai.

En Pitu Costa -que amb el temps arribà a ser un amic irreconciliable- m’ho recordava cada dia, amb la seva cara molsuda i aquella veu barroera que li feia vinclar la cara en una ganyota permanent.

«–L’hòstia, cagum l’hòstia, les nenes són l’hòstia».

En Pitu sobreutilitzava la paraula hòstia perquè aleshores l’acadèmia del malparlar encara no havia acceptat el terme tio, una paraula potent que probablement hauria fet baixar de cop dos hòsties de la frase.

Ell em va presentar a la Bel, la seva germana petita, d’ulls no tan clars ni transparents com els de l’Emma i amb un somriure esparracat, desviat exageradament cap a l’esquerra, com el del seu germà. La Bel no canviava de vorera quan em veia ni fugia com una bleda quan intuïa la meva presència darrere d’un arbre de la plaça. La Bel era l’hòstia -tal com em deia en Pitu- i fou el meu nou objectiu. Un objectiu que despertava en el meu cos sensacions noves, més modest però abastable. L’Emma quedà oblidada definitivament molt abans que arribés l’estiu del 72.

L’amor mou el sol i les estrelles però a vegades també és canviant i gira de direcció a caprici, com el vent que guia els penells, sota la pluja dels dies de primavera.

Quim Curbet és fill del
CCG Edicions

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada