/L'Hereu
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
divendres, 18 octubre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.138 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

... el professor Sabaté feia classes al col·legi dels hermanos...IL·LUSTRACIÓ: QUIM CURBET... el professor Sabaté feia classes al col·legi dels hermanos...IL·LUSTRACIÓ: QUIM CURBET
: : L'Hereu > Vaig ser jo! (2003-2004) | 25·03·2004

38 :: Un crim perfecte

Quim Curbet |

Era un dilluns plomós de març, un matí que, emmarcat dins de les quatre parets d’aquell edifici del col·legi de les Escoles Cristianes, era com dir infinitament plomós, grisenc i cendrós fins a la medul·la. El primer que va veure les restes esfilagarsades de l’abric del senyor Sabaté, penjades en la cadena del vàter del lavabo de professors, va ser l’hermano Bombeta. Aquell home, que hauria pogut servir de model per a la versió original d’en Mortadelo, havia rebut des de temps immemorial aquell qualificatiu, que descrivia sense cap mena d’embuts la forma curiosament arrodonida del seu cap. L’hermano Bombeta, quan va descobrir que en Sabaté era el propietari de l’abric, va comprendre aviat la magnitud de la tragèdia.

Recordo encara perfectament aquell matí plomós, tan clarament com encara recordo el bigoti del senyor Sabaté. Aquell bigoti era una línia recta, finíssima, que semblava aguantar la precària simetria del seu llavi superior. Cada dia dibuixava l’esbós del seu bigoti i després el passava a net amb la seva navalla, això era així o potser només era que jo m’ho imaginava, perquè en Joan Baptista Sabaté Llagosta era el nostre professor de dibuix.

Assistir a les seves classes, els dilluns a primera hora de la tarda, era una tortura insuportable, el pitjor malson de la nostra adolescència. En Sabaté Llagosta era un home tibat, de somriure difícil, dits llargs i veu potent, que omplia brutalment els dilluns de les nostres vides d’un hàlit agre que ja no ens abandonava durant tota la setmana.

Quan estava de bon humor ens deixava anar una mena de discursos d’alt contingut moral, que sempre començaven amb alguna història autobiogràfica que els estudiants, generació rere generació, ens arribàvem a aprendre de memòria. Era particularment famosa i repugnant la història de les sabates noves de la seva filla, que ell va penjar com a càstig en el dipòsit d’aigua del vàter, perquè la nena havia gosat posar-se-les uns dies abans de Rams, desafiant l’estricta disciplina familiar. En Sabaté ens ho explicava impàvid, només puntejant-ho amb un lleu moviment de celles, que ens revelava la sinistra realitat d’aquell conte moral i ens confirmava una sospita que amb els anys no ha fet més que confirmar-se: en Sabaté Llagosta era un psicòpata.

Però en aquella reculada època en què el professor Sabaté feia classes al col·legi dels hermanos, els criminals érem els alumnes mentre no es demostrés el contrari. Malgrat tot mai es va saber qui va ser el que va tallar amb unes tisores l’abric verd fosc del senyor Sabaté. Aleshores encara es desconeixien les tècniques científiques de la policia moderna que haurien permès descobrir l’alumne o alumnes culpables d’aquell crim.

L’hermano perfecte va fer formar els tres cursos sospitosos: primer, segon i tercer, amb l’advertència que ens passaríem tota la tarda palplantats al pati fins que no sortissin els culpables. Ens vam quedar drets durant tres llargues hores enmig d’un silenci espectral. Ningú va confessar ser el culpable d’aquella acció perquè, en el fons, qualsevol càstig col·lectiu era millor que la perspectiva d’haver d’entrar cap a dins, on amb tota seguretat trobaríem el professor Sabaté Llagosta disposat a donar-nos una lliçó de dibuix.

Quim Curbet és fill del
CCG Edicions

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada