/L'Hereu
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
divendres, 18 octubre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.138 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

El clapoteig esporàdic d'unes sabates sobre el paviment no és una treva sinó una continuació... IL·LUSTRACIÓ: CURBETEl clapoteig esporàdic d'unes sabates sobre el paviment no és una treva sinó una continuació... IL·LUSTRACIÓ: CURBET
: : L'Hereu > Vaig ser jo! (2003-2004) | 22·03·2004

37 :: Mentre la ciutat dorm

Quim Curbet |

Més enllà de les ombres sempre bateguen les remors que produeixen els homes, els animals i les màquines. No és res, la ciutat dorm. La nit es dilueix dins d’una bombolla deliqüescent, gairebé negra, que cobreix els teulats jacents, dels casals i dels temples. S’encén una llum minúscula en una finestra, hi ha gent que l’habita nedant entre la claredat vermellosa de les bombetes i la resplendor blavosa dels televisors, urnes xerraires que mormolen a mitja veu les mentides oficials, les necessàries i les rutinàries de cada dia.

Però aviat s’apagaran totes les llums, callaran tots els aparells, el cel canviarà subtilment de color, cap a un negre més brillant espurnejat d’estrelles tímides i intermitents. Tot quedarà llargament en silenci, un silenci dolorós i captiu, un llarg silenci. El clapoteig esporàdic d’unes sabates sobre el paviment no és una treva sinó una continuació, l’excepció que confirma la regla de tots els silencis.

Dins de les habitacions la gent dorm embolicada en flassades, mantes i llençols blancs, que en la foscor grisegen com la pell apergaminada de la mort. Mentrestant la nit es va fent més densa, les ombres desapareixen amagades per altres ombres i els reflexos brillants de les llambordes s’apaguen, com s’apaguen les espelmes en els racons més amagats de les capelles. Els carrers es reclouen en una soledat atàvica, puntejada pels lleus moviments de les branques dels arbres que es corben insistentment cap als edificis, com qui vol entrar a dins, cap al sopluig que ofereixen les construccions dels homes. Però res més no es mou dins de la ciutat que dorm, la ciutat mereix un descans després de segles de vetlla.

La remor pesada dels trens en la llunyania es perd en el no-res, esmorteïda per la massa vegetal de la Devesa i l’aigua del riu que absorbeix les anelles concèntriques de les ones sonores. A qui transporten els combois que viatgen cap al nord?, quan la gent desperti del seu somni ells ja hauran arribat a una estació francesa, en un altre país, i escoltaran la sonoritat d’una altra llengua. Provaran el pa blanc de la vida, el vi roig de l’esperança i el cafè amb llet de la llibertat, que pagaran amb monedes de la República Francesa i no amb pessetes gravades amb l’efígie del cabdill d’Espanya per la gràcia de Déu.

Quan la gent de la ciutat desperti del seu somni esclatarà la bombolla, el cabdill ja haurà donat el plàcet, el sol podrà tornar a brillar i un vol de coloms s’enlairarà, espantat per l’espetec d’un escamot d’execució, com en les novel·les gòtiques el valor dels tirans sempre augmenta quan s’acosten les hores del crepuscle. Més tard la gent podrà començar a sortir de les cases i caminar novament sobre l’empedrat, que brillarà amb els primers raigs de llum. Un esclat de claror rebentarà una a una totes les gotes de rosada, mentre el cel, esquerdat amb una vermellor serena, anirà omplint lentament l’horitzó, en tant que els condemnats es desplomen amb la mirada buida però somrients, amb aquell somriure etern dels que moren alegres –per haver estat desperts– mentre els altres dormien.

Quim Curbet és fill del
CCG Edicions

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada