/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 21 setembre de 2020 | 3a Època | Edició núm. 14.477 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

: : Històries > Cròniques des de Santa Eugènia de Ter :: Quim Torra | 24·04·2006

3 :: De la plaça del Güell a Can Ninetes

Quim Torra |

Ens trobem sobre el riu, a la plaça batejada amb el nom del riu que passa per sota. Som a l’antiga carretera de Gerona a Manresa. De fet, la carretera només va passar per cinc termes municipals: Girona, Santa Eugènia de Ter, Salt, Bescanó i Anglès. Durant el s. XIX formava part de l’eix transversal de Catalunya. Només va arribar fins a Anglès! Sempre que llegia això de carretera a Manresa em sobtava, potser també igual que a vosaltres, si ho descobriu ara. Deixem-nos de carreteres inexistents i anem comptant els passos, ja traspassat el pas de vianants, i anem, ja ho suposeu, en direcció a Salt. Trobem un segon pas amb semàfor amb molta intensitat de trànsit rodat, el de l’avinguda Josep Tarradellas. La placa diu: avinguda del President Josep Tarradellas i Joan (1899-1988). Podem dir de Tarradellas el que de tots és conegut, que el diumenge 23 de novembre de 1977 va retornar a Catalunya, procedent de Madrid, per via aèria. Poca estona després, faria cèlebre, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona el seu crit Ja sóc aquí!… i va ser nomenat president de la Generalitat.

A pocs metres, ja a la dreta, una placa, aquesta diu: Carrer Antoni Rovira i Virgili. Escriptor, historiador i polític (1882-1949). L’any 1923, a La Publicitat va aparèixer un article seu, amb el títol següent: Girona, l’íntima. Permeteu-me que en reprodueixi uns fragments: Girona té, al primer cop d’ull, una tristesa i una duresa medievals. Però el to medieval a Girona, ofereix a aquells qui el saben comprendre, un meravellós encís. Les coses i els homes medievals es transfiguren així mateix bellament davant els ulls dels qui saben endevinar llur secret. Girona, una mica tràgica per fora, més suau per dins, té per característica la intimitat que recorda els episodis interns i porta l’ànima a la coneixença de les pròpies qualitats. Tres paraules: encís, secret i ànima que varen ser el leitmotiv o fil conductor d’una presentació d’una obra meva (si no em faig publicitat… no sé qui me’n farà).

Anem seguint el recorregut fins a trobar una altra placa al carrer que ens surt a la dreta, és el dedicat a Joan Masó i Valentí, el qual, a part de ser un germà de l’arquitecte ja esmentat en les anteriors passejades, va viure des de 1883 a 1973. Era impressor. No parlaré d’aquesta vessant, sinó de la de fotògraf. Era un afeccionat que guardava meticulosament tots els negatius d’aquells suposats feliços anys vint. Això ha fet que, un seu familiar pogués fer una donació a l’Arxiu d’Imatges de l’Ajuntament de Girona. Aquest fons té un grandíssim interès pel seu valor històric. Un exemple: unes quantes fotografies de pregàries per a la pluja, a les Creus, Calvari de Sant Daniel. Es feien aquelles pregàries, donada la gran sequera. Tot Girona hi anava, i quan dic tot Girona, hi englobo autoritats militars, civils i religioses. Al Diari de Girona del 6 de febrer de 1923 es llegia: Este solemne acto duró cuatro horas, formándose una comitiva tan numerosa que la cruz procesional había ya llegado al Calvario cuando aún la presidencia no había salido de la iglesia del Carmen. Podria afegir que la distància és important, situo el lector: des del carrer Ciutadans a Torre Gironella. Eren, definitivament altres temps, o com deia el meu pare, hi havia molta llana al clatell…

Ja veiem, convertit en Centre cívic de. En el programa de la Festa Major de de Ter del 2004, jo mateix vaig escriure-hi un article, intitulat Apunts històrics sobre de Ter, en el qual hi ha una referència a la masia, coneguda en altres temps com a Can Dositeu.

Fins aquí, han sigut 555 passes, ara com ja és costum, fem el camí de retorn

I el comencem pel núm. 107 del carrer, per trobar una cantonada d’un tram de vianants que bifurca amb el carrer de Les Gavarres. En aquest cul-de-sac no hi ha cap rètol. I hauria de ser-hi!, tractant-se com es tracta d’un dels carrers eugeniencs més antics, és el carrer d’Orient, que arriba fins a del Pla.

Som a tocar d’un altre carrer llarg, el de la Mare de Déu de la Salut, si el seguíssim ens duria per tot el cap a l’avinguda del mateix nom. Si posem una mica d’imaginació passarem per sobre del . Potser no hi estaria de més preguntar a qui correspongui, on el veurem reconstruït si és que el tornem a veure!

Bé, no ens desviem… i mai més ben dit!, i la propera cruïlla és el carrer La Garrotxa. Si voleu saber una curiositat, aquí la teniu: el 9 de desembre de 1958, l’Ajuntament de de Ter va donar el nom de Montserrat a aquest carrer. L’any 1963 es va canviar, ja que hi havia duplicitat amb Girona, i no gaire lluny on ens trobem, al Grup de, que té la plaça de la Mare de Déu de Montserrat. Garrotxa, segons el diccionari Pompeu Fabra vol dir terra aspra, trencada, de mala petja. Així és aquesta comarca gironina.

Les últimes passes d’avui seran per retrobar una làpida que hem llegit ja abans, en sentit contrari, és la del carrer Rovira i Virgili, el carrer el parteix. És un petit tram, que va a trobar el carrer, paral·lel al riu del mateix nom. Fins a l’annexió portada a terme el 1963, aquest carrer finia al Col·legi Groc i duia l’escaient nom de passeig Verdaguer, passeig amb feréstecs plàtans que a l’estiu donaven una ombra que tothom agraïa. Com que es produïa la duplicitat amb Girona (rambla de Mossèn Cinto Verdaguer) va passar a denominar-se carrer del riu.

Aquí, en aquest punt, hem començat avui la passejada, i també l’acabem. Fins a la propera…

Quim Torra és veí de de Ter i col·laborador d’OndaCero amb el programa setmanal Memòries de ciutat, els dilluns -en directe- al 90.40 FM, de la 1.15 a la 1.45 del migdia

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)