/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
diumenge, 15 desembre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.196 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Lloc exacte on va néixer el nen Jesús FOTOS: I. PALLÀSLloc exacte on va néixer el nen Jesús FOTOS: I. PALLÀS
: : Opinió > El Dimoni a Palestina: «Un viatge al país de l'apartheid» :: Isidre Pallàs | 17·12·2007

20 :: En el portal de Betlem, amb l’alcalde (2)

Isidre Pallàs |

Hem deixat enrere les cues de palestins que esperaven passar el mur darrera dels passadissos de reixes del checkpoint. Feia calor, però els soldats no hi paraven esment, no volien adonar-se que el que esperaven a fora, apilonats, engabiats, eren persones.

Hem agafat un taxi que ens ha portat fins al centre de la ciutat. Aprofitem per visitar la Basílica de la Nativitat. Aquí on es suposa que va néixer el nen Jesús. No se perquè sempre diem el nen Jesús en comptes de simplement Jesús. Si acabava de néixer és normal que fos un nen. Extraordinari si voleu, però un nen. Tan li fa. Aquí estem, i entrem per una de les portes, amb un guia que parla un castellà perfecte i que va estudiar fisioteràpia a la Universitat de Valencia.

Hi ha un piló de capellans. Vesteixen diferent. Uns són coptes, els altres catòlics, n’hi ha d’ortodoxes. S’han repartit la basílica igual que un grapat de pirates es repartirien un botí a l’alta mar. Uns tenen la cova; els altres, el pessebre; els altres, el lloc exacte on va néixer Jesús -el nen, és clar. Guarden gelosament els altars que els pertoquen, imposen el silenci en els espais que tenen assignats, vigilen que les noies no portin les mànigues massa curtes o les faldilles massa amunt de les cuixes. La devoció es medeix en els centímetres de tela. Pugem i baixem escales, sortim al claustre. Impressionant aquest temple en el centre mateix de la cristiandat, on Déu va voler néixer i no gaire lluny d’on el varen matar. Perquè a Déu el varen matar a Jerusalem… aquí varen matar-hi una dotzena de combatents palestins el 2002, quan després d’uns enfrontaments amb l’exèrcit es varen refugiar a l’interior de l’església. El guia ens ensenya on els varen matar. Ens ensenya també el lloc fresc -al cantó del pessebre- on guardaven els morts perquè no es descomposessin. Ens ensenya els impactes dels trets a dins de la basílica: dos àngels ferits en els frescos de la volta superior. Podem veure el ròssec de les bales als murs que envolten l’església, els impactes a la porta d’entrada. El món vigilava llavors que passava a la basílica. Varen passar setmanes de negociacions, els homes amb armes tancats a dins amb tots els capellans. Al final la solució pels mujaidins va ser l’exili. Des de llavors alguns estan a l’estat espanyol, d’altres escampats per Europa, dos d’ells a la franja de Gaza, tots -però- lluny de casa.

Sortim al carrer. El guia ens porta a dins d’una botiga de souvenirs -una de tantes- totes són iguals amb les seves figures i crucifixos de fusta. Penso en la meva mare -al cel sia- i com li agradaria que li portes una creu de fusta d’olivera de Betlem. Els companys compren creus dels croats, figures de fusta, braçalets d’ametistes, penjolls, rosaris. Jo no compro res, ja que ja no tinc mare. El botiguer ens explica que ara la majoria dels tallers de talla han tancat, que la majoria de les botigues han tingut de plegar, que la majoria d’hostals no tenen hostes, que els restaurants estan pràcticament buits des de que es va construir el mur. El mur ha portat la ruïna a Betlem. Els israelians tenen prohibit entrar-hi i els turistes venen amb tours d’un dia i dormen als hotels de Jerusalem. Betlem, que vivia del turisme pietós, ara és una ciutat morta. Betlem està isolada entre el mur i la zona d’exclusió militar al voltant del mar Mort. El mar on la gent de Betlem passejava i ara els està prohibit.

Ens espera l’alcalde de Betlem

Dr. Víctor Baltarseh, alcalde de Betlem

Travessem la plaça. A l’altra costat ens espera, a l’ajuntament, el Dr. Víctor Baltarseh, alcalde de Betlem, cristià i del Front Popular per l’Alliberament de Palestina (FPAP). Entrem a la sala de plens. Ens acotxem, esgotats, als coixins dels sofàs. Gairebé, si el protocol ho permetés, m’ajeuria a terra sobre la gruixuda catifa de llana. Una noia entra i ens deixa una plata plena de gots amb begudes ben fredes. El seu somriure és encara més fresc que els refrescos.

El Dr. Baltarseh entra per una porta lateral. Ens aixequem per saludar-lo. És un home fornit, agradable, simpàtic. S’expressa en un correcte anglès.

Comença a parlar de Betlem. Ho fa amb passió, amb ganes. Ens diu que és petita i única, que és la ciutat de la pau i l’amor, no només per Nadal, però que el mur l’ha convertit en una gran presó. Ens diu que el turisme ha caigut el 90%. Que els veïns no poden anar a treballar a Jerusalem. Que no hi ha agricultura perquè els han robat les terres. Que els funcionaris fa quinze mesos que no cobren. Que la gent no té diners per pagar els impostos. Que ha demanat ja 2.000.000 milions de txequels (6 txequels són 1 €) en crèdits i ja no n’hi deixen més. Que l’ajuntament esta en fallida tècnica. Que no hi ha diners per a educació i salut. Que el mur ha separat Betlem dels pobles que l’envolten, la seva comarca natural. Que les ambulàncies no poden arribar als hospitals a l’altre cantó del mur…

Ell és alcalde pel Front Popular. L’alcalde de Betlem -com el de Jeffa, Abud, Jeben, Ramallah, Betsallah i Bet Sahu- ha de ser cristià. Soc cristià i socialista diu. Aquestes ciutats eren a l’any 1948 en un 95% de població cristiana, ara son només un 35%. Els cristians, que ho tenen més fàcil per anar-se’n, han emigrat per la pressió de l’estat d’Israel. A ell l’han escollit alcalde amb els vots de Hamas.

Ens diu que a Betlem no hi ha enfrontaments entre Fatah i Hamas. I que a tots els partits hi ha cristians i musulmans barrejats, vivint en pau entre ells.

El principal problema -la mare de totes les dificultats- és l’ocupació israeliana. Pensa que tots els partits han d’entrar en una Organització per l’Alliberament de Palestina (OAP) refundada, democràtica, on no es nomenin els càrrecs a dit. Una OAP on hi ha d’estar Hamas. No creu en la solució de dos estats, Israel i un estat palestí. Ell diu que la solució és només un estat, laic, lliure, democràtic, on cada persona tingui els mateixos drets que les altres, sigui de la religió que sigui, i que uns li poden dir Israel i els altres Palestina. Un estat democràtic, no racista, ni dogmàtic, on tothom pugui viure. També ens diu, però, que Israel aixó no ho vol. Ni creu que ho vulgui mai.

Ens diu que quan va ser escollit alcalde va anar a veure el Papa Benet XVI, el Ratzinguer. Que li va exposar clarament que Betlem, el bressol de Jesús -per descomptat, el nen– necessitava ajuda urgent, que no tenien diners ni per escombrar els carrers. El Papa el va mirar llargament i de manera greu i, solemnement, va dir-li que resaria per Betlem.

:: VEURE LA CRÒNICA SEGÜENT
> 21 :: En el portal de Betlem, amb la seva gent (3)

:: VEURE LA CRÒNICA ANTERIOR
> 19 :: En el portal de Betlem, la porta d’una presó (1)

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)