/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
diumenge, 15 desembre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.196 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

El portal de Betlehem és la porta d'una immensa presóFOTO: ISIDRE PALLÀSEl portal de Betlehem és la porta d'una immensa presóFOTO: ISIDRE PALLÀS
: : Opinió > El Dimoni a Palestina: «Un viatge al país de l'apartheid» :: Isidre Pallàs | 10·12·2007

19 :: En el portal de Betlem, la porta d’una presó

Isidre Pallàs |

A Ramallah, només hi estem de pas. Per anar més lleugers hem deixat les motxilles grosses a l’Hotel Al Lain, el del costat -ja sabeu- i ara ens toca tornar-les a carregar. És el pal de viatjar, sempre carregant la motxilla a l’esquena, amb tot el que necessites i les coses que et pensaves necessitar i que pesen, inútils.

Agafem un service que ens durà a Jerusalem pel checkpoint de Calàndia. Altre cop el mur ple de pintades, de murals, una nena que aixeca el vol amb un grapat de globus, el Marwan Barghouti amb les seves mans encadenades per sobre el cap i, als llavis, el somrís de la victòria, llunyana i possible.

Altre cop els soldats del checkpoint amb les seves males maneres, la seva agressivitat. Aquesta violència inútil, maldestre, racista. Baixem de l’autobús per passar pel control. El xofer ens avisa que nosaltres no cal que baixem, a l’igual que els palestins que tenen residència a Jerusalem. El control només és per als palestins que estan en els territoris ocupats. La política israeliana de donar unes avantatges a uns i als altres no, crear diferencies, dividir. La política de la segregació, de la diferencia, l’apartheid. Li contesto que baixem en solidaritat amb els palestins que han de passar cada dia per aquest tràngol. Caminem fins la reixa del control. Fem cua. Esperem. Passem per davant d’una garita on una soldat grassa, espaterrada en una cadira massa petita pel seu volum, amb l’mp3 encastat a l’orella. Diu: – Passport. Li contesto: – Please. Em diu – What? Li contesto: – Passport, please. Senzillament no ho entén. Els israelians no són amables, sobretot si són soldats, sobretot si estan al checkpoint de Calàndia, sobretot si ningú els hi ha ensenyat quina és la paraula màgica, sobretot si ningú els hi ha explicat que són els drets humans.

Tornem a pujar al bus. El conductor ens somriu. Seguim cap a la parada dels autobusos de Betlem. No gaire lluny de la porta de Damasc. A la parada ens trobem a la Katiusha, una illenca de Sardenya amb un nom combatiu. Està amb un altre grup, uns que han vingut amb la Xarxa, una organització que intenta coordinar tots els grups catalans que es mouen pels drets del poble palestí. Fem un té. Ens expliquem anècdotes. Després ens acomiadem, el viatger sempre s’està acomiadant d’algú.

Un autobús de cinquanta places, mig buit, amb els seients estripats i algunes finestres a les que els manquen els vidres, s’atura per deixar-nos pujar. La Irati s’asseu al cantó d’una dona ja gran. Li somriu i la dona també. La Irati sempre busca el contacte amb la gent. Potser per això és tan fresca. I la gent li respon. La dona no sap parlar anglès i entre els dos intentem allargar l’abast del nostre minso domini de l’àrab. Traduïm i riem, mentre al nostre voltant està ple de barreres i soldats, de murs que separen als palestins dels palestins, a la seva pròpia terra. Riem perquè volem riure. Riem perquè no es pot plorar. La dona ens ensenya uns bastons per caminar o bé guardar les cabres, els ha tallat el seu marit, els vol vendre al mercat.

Arribem als confins de Betlem

Hem de baixar del bus. Aquest bus no té permís per travessar el mur, aquest mur tan immens. Travessem les reixes, la porta metàl·lica, les tanques d’obres. Seguim pel camí marcat amb cintes de plàstic, són de la policia, police posa. Hi ara sí veiem el portal de Betlem. No és una cova fosca i acollidora com sempre havíem pensat, no. És una porta immensa d’acer, amb càmeres que filmen i controlen el que passa al voltant, tanques electrificades pels qui volen sortir de la rega, amb torres de control com les que els nazis tenien a Auschwitz i els soldats Honecker en el mur de Berlín, les mateixes des d’on els policies del president Botha mataven a trets els negres de Soweto. Les torres on, des de sempre, s’executen els crims.

El portal de Betlehem és la porta d’una immensa presó.

:: VEURE LA CRÒNICA SEGÜENT
> 20 :: En el portal de Betlem, amb l’alcalde (2)

:: VEURE LA CRÒNICA ANTERIOR
> 18 :: «Iallah Ramallah»

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)