/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
diumenge, 15 desembre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.196 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Doneu-me una Taybeh, aquesta cervesa fresca i afruitada FOTO: ISIDRE PALLÀSDoneu-me una Taybeh, aquesta cervesa fresca i afruitada FOTO: ISIDRE PALLÀS
: : Opinió > El Dimoni a Palestina: «Un viatge al país de l'apartheid» :: Isidre Pallàs | 03·12·2007

18 :: «Iallah Ramallah»

Isidre Pallàs |

Quan viatges sempre passa que arribes a un punt on no pots anar més enllà. Jenin és aquest punt, la ciutat situada més al nord de Cisjordania, només poden anar avall. I és el que fem. Per això és que ens estem esperant a l’estació d’autobusos. Quan hem arribat quedaven cinc places per omplir un autobús que en tenia dotze. La Irati, l’Inyaki de Vitòria i jo ens hem quedat per començar a ocupar el següent autobús. Aquí, com a la majoria dels països que queden al sud i a l’est dels paradisos capitalistes, els autobusos no tenen un horari de sortida. Surten quan estan plens. A voltes s’omplen ràpid, a voltes costa que arribi algú per ocupar els darrers seients. L’avantatge és que són econòmics. Però si algú té pressa, i diners, l’autobús pot sortir immediatament si es paguen els bitllets dels seients desocupats. No és el cas. Per això és que ens esperem sota el sol, a que arribin la resta de viatgers.

Deixo a la Iratí endormiscada, asseguda al seient triple que hem ocupat al bell mig del vehicle. Mandrejo entre els xofers, reparteixo uns quants Salamaleikums entre la concurrència, em deixo caure pel xiringuito de les begudes fresques, demano sense gaire entusiasme un falafel, aquest bocata vegetarià fet de pasta de cigrons i fulles de julivert. Si alguna cosa es menja al pròxim orient són bocates de falafel. Els cigrons alimenten i inflen tot l’aparell digestiu, però són un antídot contra les caguetes provocades per les amebes que ataquen als nostres delicats estómacs occidentals. No em puc queixar, des que estic aquí no he tingut de córrer mai per anar a veure en Felip, òbviament el cinquè, no pas com la majoria dels de la brigada que durant dies veies passar escopetejats cap als lavabos, enduts per una pressa extrema, incontenible. Em bec un te. Xerro amb els taxistes. Torno a l’autobús. Prenc el meu bloc de notes. Escric. Tinc la certesa de que ningú vol anar, ni ara ni mai, a Ramallah, de que aquesta estació serà la última llar. Però arriba un noi jove, vint-i-cinc anys, de pell fosca que, contra tot pronòstic, vol arribar a la capital, Ramallah.

Allah-u-akbar, sortim. Hem deixat dues hores de la nostra vida en aquesta estació. Marxem. Iallah Ramallah, que diria en Fermin Muguruza. Que n’és de dolç el soroll de desferra que fa aquest Mercedes quan comença a rodar. Som feliços, ens movem, continuem el camí.

Passem un primer, un segon, un tercer «checkpoint»…

Passem, com sempre per carreteres secundaries, les bones, ja ho sabeu, en aquest país que viu en apartheid, són pels colons jueus.

Arribem al primer d’un seguit de checkpoints que ens dificultaran poder arribar a Ramallah. Quan arribem els soldats ens apunten amb els seus subfusells de fabricació ianqui. Venen cap a nosaltres, són joves, entre els divuit i els vint. Quan s’adonen de que som estrangers somriuen i abaixen l’arma, la tradicional hospitalitat israeliana, suposo. Quan veuen al jove de pell fosca el fan baixar. Li demanen un permís que no té, potser no l’ha pogut aconseguir, potser ni tan sols existeix. El maregen, el maltracten, l’escridassen, l’empenten. Som testimonis muts d’aquest maltractament, no podem sinó mirar, no apartem els ulls, no somriem quan els soldats busquen en els nostra mirada una complicitat que no troben. Finalment el deixen seguir. Puja a l’autobús que de seguit arrenca, i corre, i vola per aquesta carretera de corbes i sots, estreta i infinita.

Passem un segon, un tercer, un quart checkpoint… Cada vegada els soldats ens apunten amb els fusell directament als ulls, cada vegada fan baixar i interroguen al mateix vailet, aquest de la pell negra, cada vegada la nostra paciència s’esgota, la nostra indignació creix, la convicció de que Israel és un estat racista es reafirma.

Passem al cantó de Bir Zeit. Darrera els turons ja podem veure els barris extrems de Ramallah. Estem cansats dels quilometres i dels abusos contra la població, dels sots que ens han destrossat l’esquena i dels soldats joves que maltracten la gent. N’estem farts.

Visca la gent que lluita, amb les armes o sense, contra aquesta injustícia. N’estic ben fart de tot. Doneu-me una Taybeh, aquesta cervesa fresca i afruitada. Doneu-me una Taybeh, vull que el gust fresc de Palestina em corri gola avall.

:: VEURE LA CRÒNICA SEGÜENT
> 19 :: En el portal de Betlem, la porta d’una presó

:: VEURE LA CRÒNICA ANTERIOR
> 17 :: Els màrtirs de Jenin

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)