Hem vingut a Jenin, la ciutat palestina que esta més al nord dels territoris ocupats. Jenin, la ciutat que a l’abril de 2002 va protagonitzar un dels episodis més heroics de la resistència palestina des que va començar la intifada d’Al-Aqsa.

Durant dos anys havien sortit de la ciutat, setmana darrera setmana, joves carregats de bombes adossades al cos. Estaven disposats a morir, res estrany en un país on gairebé totes les famílies compten amb morts en la lluita contra l’ocupació israeliana. Però ara ja no volien morir pels trets dels soldats mentre ells els hi tiraven pedres. No, ara volien morir matant. I es feien volar en cafès, en mercats, en les cues de les parades o a dintre dels autobusos als carrers d’Israel. Tot i més no era prou, ara volien guanyar!

L’exèrcit va respondre amb els assassinats selectius. Matant els líders volien decapitar la resistència. No els va, però, donar resultat, els suïcides seguien actuant.

	Varen començar derruint cases… FOTO: ISIDRE PALLÀS

Israel va decidir atacar la base del problema, el camp de refugiats de Jenin. Pensaven que seria un passeig militar, com qui construeix un transvasament, quan varen arribar amb els tancs i els soldats. Varen començar derruint cases i disparant míssils, però a cada cantonada es trobaven amb joves que els responien a trets. La batalla va anar casa per casa. Cada casa que resistia acabava entre runes. La gent no sortia al carrer, no podia. Els nens tancats a casa no veien les explosions que feien tremolar els edificis.

Arribava la nit. L’exèrcit va impedir que entressin periodistes. Va prohibir el pas d’ambulàncies i metges. No va deixar entrar als observadors de les Nacions Unides.

El setge va durar tres setmanes

Les dones, arriscant la seva vida, deixaven entre les runes, vora les cantonades, aigua, pa, medicaments, galetes, amb l’esperança que els combatents les trobessin i poguessin menjar. Els milicians s’amagaven, es reunien, s’organitzaven i tornaven a atacar. Molts d’ells varen morir i tot el centre del camp de refugiats va quedar destruït.

Des de llavors cada setmana, durant aquest cinc anys, l’exèrcit entra a la ciutat, hi ha detencions i combats.

Hem arribat a l’escenari de la batalla. Però sobre les runes han reconstruït les cases. Algunes tenen a la façana impactes de bala. Les cases noves, però, estan pintades totes en colors de salmó. Es perquè es reconeguin. Per no oblidar els combatents ja morts.

Hi ha una casa en un racó del camp que encara està en ruïnes. Era de dos germans. L’exèrcit va parar-los una emboscada i els varen cosir a trets. Després disparant amb els tancs van volar-los la casa. La família no la vol reconstruir. Al costat de la casa, amb més de setanta impactes de bala, hi ha el cotxe on van morir els germans. Un monument als màrtirs, combatents de Jenin.

:: VEURE LA CRÒNICA SEGÜENT
> 18 :: «Iallah Ramallah»
:: VEURE LA CRÒNICA ANTERIOR
> 16 :: La presó de Tubas, un lloc per a la pau