/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
diumenge, 15 desembre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.196 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Bassam Shakaa va ser alcalde de Nablus FOTO: ISIDRE PALLÀSBassam Shakaa va ser alcalde de Nablus FOTO: ISIDRE PALLÀS
: : Opinió > El Dimoni a Palestina: «Un viatge al país de l'apartheid» :: Isidre Pallàs | 12·11·2007

15 :: Bassam Shakaa, alcalde de Nablus (1976·1984)

Isidre Pallàs |

Fa 26 anys, el juny de 1980, els extremistes jueus varen intentar assassinar a tres alcaldes de ciutats palestines. Als cotxes d’Ibrahim Tawil, Karim Khalaf de Ramallah i Bassam Shakaa hi havien amagat bombes. La de Tawil la varen descobrir a temps, les altres dues varen explotar. Khalaf va perdre un peu en l’explosió, Shakaa va perdre les dues cames. Les bombes els varen ferir greument, però no varen acabar amb la seva rebel·lia.

Ara Bassam Shakaa, alcalde de Nablus (1976·1984), entra a la saleta on estem assentats esperant-lo. Estem a la seva casa de Nablus, una casa a la part alta de la ciutat, la més luxosa que hem trepitjat en el nostre deambular, intentant comprendre, conèixer, per terres palestines, Basam està assegut a la seva cadira de rodes, en aquesta cadira que no ha parat de rodar des de que els israelians, molts sospiten que els serveis secrets, van atemptar contra la seva vida.

Té els cabells blancs, li brilla la mirada. És corpulent, als seus 76 anys, té les espatlles amples, potser de fer rodar les rodes, potser del pes de la historia que empeny, de la vida que transporta.

Parla en un anglès fluid, comprensible, mesurat. És un home que quan parla diu coses. Ens explica que abans de l’atemptat els israelians (1979) l’havien intentat deportar al Líban, però la resposta de la gent de Nablús defensant-lo ho va evitar. No volien deixar-lo ser alcalde i va tornar a ser-ho. Rebutjava l’autonomia que Israel els volia imposar. Simplement canviaven el governador militar per un de civil, la mateixa persona, un gest de cara a la galeria internacional. Ell s’hi va oposar, amb ocupació no hi ha pau, deia. La resposta va ser la dinamita.

Mentre bevem el te ens diu que no hi ha cap intenció, per part d’Israel d’arribar a la pau, perquè segueix ocupant Palestina. Que el procés de pau, el full de ruta, són invents dels media, d’Israel i d’alguns països àrabs, concretament Egipte i Jordània, fomentant la separació i l’enfrontament entre les faccions palestines. El poble vol la unitat i la unitat l’hem de buscar en la lluita. Desautoritza a Mahmud Abbas perquè està més disposat a parlar amb Olmert que amb Haniye, Abbas està més a prop del projecte polític israelià que de la causa palestina.

Ens parla amb passió de Nablus

Podem sentir sentir, quan parla, l’amor que té per aquesta ciutat sis vegades mil·lenària. La tercera ciutat sobre la terra. Aquesta ciutat que és l’ànima de la resistència a l’ocupació, primer contra els turcs, després contra els anglesos i, des de fa seixanta anys contra l’exèrcit d’ocupació israelià. Nablus que és el cor de la vida econòmica de Palestina, un cor ofegat, captiu, però que batega. Una ciutat amb una forta vida civil, moltes associacions cíviques, molta cultura. Una ciutat que fa mes de mil anys que fa olor de sabó. Els croats es van endur a Marsella la formula i la manera de fer, del sabó de Nablús. Un sabó d’oli de les olives de les oliveres dels turons i de la mel dels ruscos, llet i llimones i aigua de la mar Morta.

Ens diu que els Acords d’Oslo són la continuació d’aquella autonomia imposada. Que els politics palestins vinguts de Tunísia, no vetllen pels interessos del seu poble. Que Israel va prendre la iniciativa amb l’ajuda dels Estats Units perquè continuïn fent de gendarme per a l’imperialisme a l’Orient Pròxim.

S’ha de tornar a la unitat dintre de la OAP (Organització per l’Alliberament de Palestina). Hamas ha d’estar dins l’OAP. Cal -a Palestina- un partit nou, un moviment de masses que passi per sobre de les faccions actuals, que no estigui en les associacions per controlar-les, que lluiti unit pel poble.

Havia d’anar a Madrid a una conferència sobre els refugiats organitzada per la ONU. Els israelians li han donat el permís per sortir… una setmana després de que es fes la conferencia!

Ens diu «estic content. He fet i faig el que la gent hem demana. Em volien matar i he continuat lluitant. Estic content amb la meva vida. Quan li demanem de fer-li unes fotos somriu mirant a les noies del grup: Molt bé, avui el barber m’ha arreglat els cabells.»

Quan sortim de casa seva tinc la impressió d’haver estat parlant amb la història. Nablus se m’apareix diferent ara, en aquesta darrera nit, el só dels trets seran el de les batalles de llegenda. La llegenda dels muixaidins, dels lluitadors contra la ocupació, la llegenda d’un home sense cames que no ha deixat mai de caminar endavant.

:: VEURE LA CRÒNICA SEGÜENT
> 16 :: La presó de Tubas, un lloc per a la pau

:: VEURE LA CRÒNICA ANTERIOR
> 14 :: A casa de l’Imad

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)