/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
diumenge, 15 desembre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.196 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

El Muhamad, amb armilla blanca, al Yafa Cultural Center, és un nen aparentment tranquil, que tot just acabar la cançó em somreia amb els ulls, va veure com els soldats colpejaven al seu pare, a casa seva, abans d'endur-se'l detingut. Durant tot el temps un soldat recolzava el canó de la seva pistola en el seu caparró. D'això ara fa un any. El Muhamad aviat en farà deu FOTO: ISIDRE PALLÀSEl Muhamad, amb armilla blanca, al Yafa Cultural Center, és un nen aparentment tranquil, que tot just acabar la cançó em somreia amb els ulls, va veure com els soldats colpejaven al seu pare, a casa seva, abans d'endur-se'l detingut. Durant tot el temps un soldat recolzava el canó de la seva pistola en el seu caparró. D'això ara fa un any. El Muhamad aviat en farà deu FOTO: ISIDRE PALLÀS
: : Opinió > El Dimoni a Palestina: «Un viatge al país de l'apartheid» :: Isidre Pallàs | 01·10·2007

12 :: Balata: un camp de refugiats

Isidre Pallàs |

El taxi que hem agafat a la plaça del mercat travessa ràpid els carrers, a aquesta hora del matí buits de cotxes, per portar-nos a un dels tres camps de refugiats que la UNRWA, l’agencia de la ONU que s’ocupa de la qüestió, gestiona a la ciutat de Nablus.

Els camps de refugiats palestins -19 a la Cisjordania ocupada, 7 a Gasa, 336 més a Síria, Jordània i Líban- són la conseqüència de la creació -l’any 1948- de l’Estat d’Israel i de les successives guerres -1967, 1973- i les expropiacions forçoses que se’n van derivar. També la política de construcció de colònies per a jueus dins els territoris ocupats ha deixat, en els últims 30 anys, a un bon nombre de palestins sense terra.

Les Nacions Unides han reconegut, des de l’inici del problema, el dret dels refugiats a tornar a les seves terres, als seus pobles. Tant a Israel, com a la resta de la Palestina històrica. Un dret al que cap palestí vol renunciar, un dret que aturarà qualsevol iniciativa de pau que l’ignori. Siguin els acords d’Oslo o les fulles de ruta, Camp David o el que en vulguin dir. I totes les iniciatives de pau ho deixen per a més tard. Són 5,6 milions de persones les que malviuen en els camps de la ONU. Uns camps que es varen crear quan va sorgir el problema i que, en la seva majoria, no han augmentat la superfície dels terrenys que ocupaven malgrat haver-se quintuplicat la seva població.

Nosaltres anem al Camp de Refugiats de Balata

Vista del camp de Balata FOTO: ARXIU WEB

En el camí podem veure la seu de la policia palestina de Nablus, la Mukata, en runes. L’any passat tres excavadores de l’exèrcit varen demolir-la des de la base. Un piló de rajols trencats i blocs de ciment és tot el que en queda. Els nens ja han recollit totes les fustes, els metalls, les rajoles senceres… tot es recicla, tot torna a tenir ús, tot serveix on de tot manca.

Balata als seus inicis, 1950-1952, va ser dissenyat per a que hi visquessin cinc o sis mil persones, ara n’hi ha vint-i-cinc mil. Aquest increment de població en la mateixa àrea ha provocat que les cases s’expandissin en totes direccions. Cap als costats, ocupant les zones dels carrers i convertint-los a voltes en corriols entre edificis. Cap amunt, en plantes superposades, sense fonaments capaços d’aguantar les estructures que se’ls ha posat a sobre.

Les escoles fan dos torns per acollir i educar els 5.000 estudiants amb una mitjana de 55 nens per classe. La Nabila Samir, directora del Yafa Cultural Center, va explicant la situació del camp amb ulls expressius, seriosa, movent les mans en gestos amples i enèrgics, fixant la mirada en les mirades dels que l’escoltem. Ens diu que l’últim director del centre és a la presó, detingut per l’exèrcit. Ens diu que des de el començament de la intifada d’Al-Aqsa, el 2000, 165 persones han mort a mans de les forces armades israelianes, algunes en combat, unes vuit-centes estan detingudes, entre ells desenes de nens, i més de mil cinc-centes han estat ferides. M’esgarrifo, la meva ment busca entendre les xifres, fa els números. 1 de cada 150, mort. 1 de cada trenta, a la presó. 1 de cada 15, ferit. Balata és sense dubte el paradigma de la resistència. On els palestins viuen pitjor és on són més combatius. També més reprimits.

Yafa Cultural Center

El nom del Yafa Cultural Center ve donat perquè la majoria de la gent que viu al Camp de Balata vivien fins l’any 1948 a la ciutat de Haifa, des de llavors territori d’Israel. Molts d’ells guarden encara les claus de la casa que varen deixar. Visitem els locals de l’associació, subvencionada per l’OXFAM de Toronto. En una de les sales dos joves universitaris s’ocupen d’ensenyar anglès a una dotzena de nens, tot cantant una cançó que, de les orelles als peus, repassa totes les parts del cos. es diu la paraula mentre es toca amb les mans rítmicament cada membre esmentat. La música gravada es repeteix, però la lletra de la cançó perd a cada volta de la tonada una paraula. Solament queda el gest fins que quan arribem als peus ens quedem muts. I ens quedem muts perquè, els vuit que formem a hores d’ara la Brigada Palestina, estàvem ballant i cantant amb els nens. Abans en Yasser, l’estudiant que el fa de monitor ens explicava que són nens amb traumes psíquics.

Un d’ells, el Muhamad, un nen aparentment tranquil, que tot just acabar la cançó em somreia amb els ulls, va veure com els soldats colpejaven al seu pare, a casa seva, abans d’endur-se’l detingut. Durant tot el temps un soldat recolzava el canó de la seva pistola en el seu caparró. D’això ara fa un any. El Muhamad aviat en farà deu.

:: VEURE LA CRÒNICA SEGÜENT
> 13 :: Sota la protecció de la fulla d’arç del Canadà

:: VEURE LA CRÒNICA ANTERIOR
> 11 :: El so de Nablus

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)