/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
diumenge, 15 desembre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.196 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Des de la finestra, la cúpula de la mesquita i la torre del rellotge. La ciutat vella al fons FOTO: ISIDRE PALLÀSDes de la finestra, la cúpula de la mesquita i la torre del rellotge. La ciutat vella al fons FOTO: ISIDRE PALLÀS
: : Opinió > El Dimoni a Palestina: «Un viatge al país de l'apartheid» :: Isidre Pallàs | 17·09·2007

11 :: El so de Nablus

Isidre Pallàs |

Nablus és una de les ciutats més antigues del món amb Jericó i Damasc, o al menys això es el que ens diu el taxista que ens porta des del checkpoint de Jit fins a la plaça del mercat. A tot arreu, tothom té alguna cosa a explicar del seu lloc que el fa únic, diferent dels altres. Però aquesta ciutat té quelcom realment especial.

El nostre xofer ens porta fins al mercat instal·lat als peus de la ciutat vella. L’embús de cotxes que piten, el motors botzinen per sobre la cridòria dels venedors de fruita, del que ven roba cridant amb un megàfon made in Xina. Les dones s’afanyen a emplenar el cabàs amb els queviures. Els camàlics -nens amb carrets de mà- porten caixes de cartró plenes de plàtans, de síndries, de taronges de roba, de sabó, en una activitat frenètica pròpia d’un formiguer. Sembla impossible que el taxi pugui avançar en aquesta mola compacta d’humanitat i ferros, però finalment aconsegueix deixar-nos, juntament amb els nostres paquets, a uns cinquanta metres escassos de l’hotel. Parats, al mig del carrer, penso Nablus! Al meu davant al taller mecànic del carrer, un operari surt de sota un cotxe aparcat a la vorera, l’està reparant. Té el cabell negre, està fort, ens saluda –salama– sorprès de veure uns guiris palplantats al mig del pas, somriu. Porta una samarreta negra amb un fusell d’assalt de fabricació russa amb unes lletres tridimensionals: kalashnikov. Deu ser merchandising de la indústria russa d’armament.

L’Hotel Al Yasmeen és al fons del carrer

Per arribar-hi pugem unes escales que l’aixequen per sobre els taulats del laberint de carrerons que envolten la plaça del mercat. Els vitralls de la porta d’entrada tenen quatre impactes de bala, quatre forats rodons amb una teranyina d’esquerdes de vidre tot al voltant. Quatre records de l’última vegada que van venir a l’hotel les patrulles armades de l’exèrcit. Els vidres transparents ja els vàrem canviar, però el vitrall el deixem com record -ens diu l’Omar, un palestí amb els cabells mig llargs que fa de recepcionista-.

L’hotel és el més bonic i net de tots els que he estat en aquest viatge. M’agraden els hotels econòmics, populars, on et trobes gent que viatja amb pocs diners i moltes ganes. En aquests hotels on els treballadors són servicials i no servils, on no pagues per un somriure fals. Aquest hotel que estan sempre en carrers estrets, immersos en el cor de la ciutat i bressolats per el murmuri que desprèn la vida dels barris populosos. Aquests hotel on trobes representants comercials i nàufrags urbans, professors universitaris de pas i el que busca turistes enrotllats per practicar llengües estrangeres, on et pots assentar-te a la fresca i xerrar amb la gent tot prenent un te o fumant un narguile -la pipa d’aigua- que usen els palestins des dels temps de l’imperi otomà.

Comparteixo una cambra de tres llits amb l’Inyaki i l’Unai. L’Inyaki dorm sempre com un soc. L’Enara ens explicava que amb la brigada internacionalista de l’any passat, quan estaven aquí a Nablus, l’exèrcit va envoltar de nit la casa on estaven, jeeps, soldats cridant, sirenes. Tota la gent de l’edifici, es va abocar a les finestres, a l’escala, volent esbrinar que passava. Tots menys l’Inyaki que va continuar dormint tranquil·lament malgrat l’enrenou. L’endemà al matí quan li explicaven, desconfiat, es pensava que li prenien el pèl. Ara estic més tranquil. No em tinc de preocupar pel volum del que ronco.

La finestra dona a la part vella

Es veu la cúpula verda de la mesquita i les banderes a joc que onegen en aquest vent palestí, un vent que bufa just per fer-les voleiar, i també la torre del rellotge. El primer rellotge que va fer donar volts a les seves busques en tota Palestina. El ventilador remou l’aire calent amb les pales de fusta i el monòton brunzir del motor.

Sento com crida des de dalt del minaret, amplificada amb els altaveus, la veu del mohecí que crida a la pregaria Allah u Akbar -Alà es el més gran-. Sempre m’ha agradat aquest crits que no entenc, però que en tots els països musulmans marquen el pas de les hores, el ritme de la vida cinc vegades al dia.

Ryszard Kapuscinky viatjava amb Herodot i jo viatjo amb Kapuscinky. El Lapidarium IV sempre m’acompanya abans d’agafar el son. Avui, però, un soroll rítmic i sord, esporàdic, com el d’una pilota basca picant contra el frontó, el so de la resistència, trets de kalashnikov.

:: VEURE LA CRÒNICA SEGÜENT
> 12 :: Balata: un camp de refugiats

:: VEURE LA CRÒNICA ANTERIOR
> 10 :: El checkpoint de Jit

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)