/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
diumenge, 15 desembre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.196 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Marda i la seva mesquita, amb la colònia d'Ariel al fonsFOTO: KOLDO SAGASTIMarda i la seva mesquita, amb la colònia d'Ariel al fonsFOTO: KOLDO SAGASTI
: : Opinió > El Dimoni a Palestina: «Un viatge al país de l'apartheid» :: Isidre Pallàs | 03·09·2007

09 :: Marda, entre Ariel i la N-2

Isidre Pallàs |

Marda és un poblet de 2.200 habitants situat al sud de Qalquilia, entre aquesta i la ciutat de Salfit, a Cisjordania. Hi arribem per la N-2, una bona carretera, nova, de pas preferent per a colons i prohibida per als conductors palestins sense un permís especial per passar-hi. Anem a Marda perquè és un dels pobles que han patit les conseqüències de la construcció de colònies jueves, assentaments, dins els territoris ocupats per l’exèrcit d’Israel.

Amb els acords de pau de Camp David, el 1978, Israel obtenia d’Egipte i els EUA el vist i plau per construir la colònia d’Ariel, al cor de la Cisjordania ocupada. Així va expropiar territoris de Marda, Kafl Haris i Isaka, tots de la regió de Salfit, i varen començar a edificar els blocs de pisos del que seria la colònia més gran dels territoris ocupats, la capital jueva de Samaria. L’assentament, construït 20 quilometres endins de la línia verda, es convertiria en un monstre de 20.000 habitants, deu vegades més que Marda. Un malson immens que es quedaria amb més de la meitat de les terres del poble palestí.

Però malgrat que durant 25 anys els havien anat robant terres, això no seria el pitjor. A finals de 2004, l’autoritat militar israeliana va començar a expropiar terres i a començar la construcció del mur. Els pagesos palestins varen protestar al Tribunal Suprem israelià i aquest va fer parar les obres. Però el comandant de l’exèrcit als territoris Ya’ir Neve, fent cas omís de l’ordre del tribunal, va executar la confiscació de terres i va continuar construint el mur. A l’altre costat del mur quedaven un centenar d’hectàrees i més de mil oliveres, les pastures i l’aigua pels ramats, les excavadores varen arrencar vuit-cents arbres fruiters, moltes famílies es varen quedar sense la seva principal font d’ingressos. I els soldats varen continuar construint el mur per protegir les cases dels colons jueus vinguts d’arreu del món, construïdes en terra robada, dalt dels turons. Marda, indefensa i desolada, quedava al fons de la vall.

La vergonya ens bloqueja

Durant els anys 80 els hi varen deixar anar porcs senglars per destruir-los els horts, els van tirar bombes de so i gasos lacrimògens, els van contaminar els pous tot abocant-hi les aigües fecals de la colònia… i encara els quedava patir a partir de 2000 la construcció de l’autovia de Samaria, que ha duplicat la destrucció d’oliveres i la confiscació de terres dels anys anteriors. Sense camp per treballar, l’atur i la pobresa s’han escampat a la majoria de la gent. Un quadre de desolació que en Said ens ha pintat amb aquesta resignació que ja hem vist als ulls de molts palestins. L’enemic és fort, però ja no tenim res a perdre ni enlloc on anar, ens diu. I ara també veiem quelcom que hem vist moltes vegades, la resolució de la gent per seguir resistint l’injusticia, l’ocupació militar del seu poble, de totes les formes possibles, de qualsevol manera. Ens explica que, en tots aquests anys, els han estat disparant desde les cases dels colons. Ens pregunta com els nostres països no fan res per aturar aquest robatori, aquest genocidi. Nosaltres ens bevem el te amb menta, que una dona ha deixat sobre la taula, i callem. No sabem que respondre. La vergonya ens bloqueja la llengua.

Quan sortim a fora de la nau, que fa de local social del sindicat de pagesos, un piló de nens ens esperen encuriosits: guiris, blancs, com els colons, però que a diferència d’ells, no els maltracten. Somriem, somriuen. Comencen les bromes i els jocs. En Josu comença a fer trucs senzills amb els dits, com aquell de fer veure que s’arrenca el polze de la mà. Els nens riuen i al cap de cinc minuts tots ja saben fer-ho tan bé com ell.

Quan marxem al capvespre, les llargues ombres d’Ariel s’estenen sobre el poblet, com la mà terrorífica de Sauron, el Senyor dels Anells, obscur i despietat, sobre els cors dels palestins de la mil·lenària vila de Marda. Les rialles dels nens, que ens han acompanyat fins a l’autobús i que ara ens diuen adéu des de la carretera, trenca aquest trist encanteri. Les rialles allunyen el terror i porten esperançà. El mur de l’apartheid és alt i de ciment, el dia que caigui farà molta fressa.
Ialà Nablus!

:: VEURE LA CRÒNICA SEGÜENT
> 10 :: El «checkpoint» de Jit

:: VEURE LA CRÒNICA ANTERIOR
> 08 :: Qalquilia, abans del mur, una ciutat pròspera

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)