/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
diumenge, 15 desembre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.196 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Ens llencen pots de fum FOTO: ISIDRE PALLÀSEns llencen pots de fum FOTO: ISIDRE PALLÀS
: : Opinió > El Dimoni a Palestina: «Un viatge al país de l'apartheid» :: Isidre Pallàs | 31·07·2007

07 :: Camí de l’Hotel Al-Lain, sota el sol

Isidre Pallàs |

Caminem sota el sol camí de l’Hotel Al-Lain, que no vol dir ‘al costat’. Irati -com sempre- no entén el joc de paraules. La cambra del segon pis es força fresca. Una dutxa em reconforta. Ara hem agafat el costum, amb Iñaki, Josu i Idoia, de fer cada dia unes sessions de Txi Qung al terrat. Quan fem els exercicis, els bascos aixequen els braços enlaire com si es dirigissin al déu Eguzki -el sol- per que fos més pietós i l’esperit d’Irati que -ja que no hi ha fagedes- surt de les oliveres per venir-nos a trobar i portar-nos repós.

Des del terrat podem abastar la immensitat i el creixement, entremig dels turons, de Ramallah, on des de que ha esdevingut capital no para de construir-s’hi. Lluny es veu Bir Zeit, la Universitat de Ramallah, on els joves de Jerusalem, des que es va construir el mur, ja no poden estudiar. Passa un aire fresc que fa oblidar la calor que hem passat mentre durava el dia.

Al matí passejo pels carrers direcció a la Mukata, la seu del president. Em sorprèn la quantitat de soldats i policies amb uniformes nous i diversos que patrullen -kalashnikov en mà- a peu o en cotxes amb les sirenes blaves pels carrers del barri de la Mukata. Els pensaments em porten, vista la situació, a aquelles imatges on el protagonista de la pel·lícula Terra i llibertat, de Ken Loach, torna a Barcelona, ferit a causa de les armes defectuoses i antigues que tenien al front d’Aragó, i es troba a la ciutat amb els guàrdies d’assalt controlats pel Partit Comunista, armats amb metralletes noves i vestits amb uniformes flamants, acabats d’arribar de la URSS. Aquí, però, els diners per a les darreres armes arriben dels EUA. A voltes sembla que per a Al Fath, el partit d’Abu Mazen, es més enemic Hamas, que l’estat d’Israel.

Al mig de l’explanada de la Mukata hi ha enterrat Arafat

El Rais, l’enemic més odiat d’Israel. S’hi està construint un gran mausoleu en memòria d’Abu Ammar, que era el seu nom de guerra. Res a veure amb la tomba senzilla, entre runes, que jo recordava de les fotos dels diaris. S’està construint la tomba perquè es transformi en la tomba d’un mite. D’un altre. Segurament després el faran servir per enganyar un cop més a aquest poble que se l’estimava. M’en vaig ben decebut.

Ens diu Enara, una noia amb els cabells llargs, ondulats i rossos, que no para mai de preparar trobades, xerrades, visites, entrevistes… amb tot el que es mou a Palestina, i que es la coordinadora, directora, animadora i altres ‘-ora’ que em deixo de la brigada, que demà sortim cap a Bin’in, un poble allunyat 15 quilòmetres de la línia verda, es a dir, la frontera de l’any 1967. Bin’in, amb el mur construït a només un quilòmetre del centre del poble, ha perdut un 70% dels seus camps de cultiu, m’explica Iñaki. Des de fa dos anys, les protestes que cada divendres es fan contra el mur s’han convertit en un referent internacional contra aquesta barrera que condemna als palestins a viure en un regim d’apartheid, només comparable al regim racista del president Botha a Sud-àfrica. Aquesta tanca, com diuen els sionistes, serveix per separar, per robar encara més, les terres palestines.

Ens afegim a la manifestació que aquesta setmana és més nombrosa perquè hi ha uns campaments d’estiu per a joves palestins i internacionals, de cada divendres, i que anirà fins arribar al mur. Sota el sol, atiades per aquest vent que sempre bufa des que hem arribat, les banderes palestines, els palestins, els internacionalistes. Al cantó del mur, l’exèrcit d’Israel. Avui ens esperen a un lloc que no anirem. Els hem enganyat i han de córrer un quilòmetre. L’organització ha canviat a última hora el recorregut i no han pogut impedir que arribéssim al mur. Arriben i ens llencen pots de fum. Sonen bombes sonores, si t’agafen a prop poden rebentar el timpà. Retrocedim i avancen i tornem a retrocedir. Els més joves tiren pedres amb les fones.

Sembla una performance on cada un fa el seu paper, feta a mida perquè tothom entengui que passa a aquest país. Es resisteix l’ocupació des de fa tants anys que, el rosari de detencions i morts, fa un paisatge monòton. No em d’oblidar però, que darrera cada mort, cada presoner, cada detenció, hi ha una historia viscuda en primera persona i que, quan te l’expliquen, et posa els pèls de punta i et fa serrar les dents.

Tornem cap a Ramallah.

:: VEURE LA CRÒNICA SEGÜENT
> 08 :: Qalquilia, abans del mur, una ciutat pròspera

:: VEURE LA CRÒNICA ANTERIOR
> 06 :: Els taxis que van cap a Ramallah

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)