/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
diumenge, 15 desembre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.196 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Nois palestins FOTO: ISIDRE PALLÀSNois palestins FOTO: ISIDRE PALLÀS
: : Opinió > El Dimoni a Palestina: «Un viatge al país de l'apartheid» :: Isidre Pallàs | 17·07·2007

06 :: Els taxis que van cap a Ramallah

Isidre Pallàs |

Els taxis que van cap a Ramallah surten de darrere l’Hotel Jerusalem. Aquest hotel és el punt de trobada dels estrangers que treballen a les ONG de la ciutat i dels territoris, de guiris que estan de passada i d’internacionalistes solidaris que agafen aire entre acció i acció. Projectaven una pel·lícula al pati de l’hotel. Hi anem, s’hi està bé a la fresca i tenim ganes de passar-nos-ho bé. Unes cerveses Taibeh ens ajuden a empassar-nos l’oscaritzat West bank story, un remake infumable del musical americà ambientat a la Cisjordania ocupada. Després d’una altra birra tots estem d’acord que el millor curt de la nit és Don Quixot a Palestina, on el cavaller de la trista figura es llança contra el mur de ciment que les autoritats israelianes han fet construir, com si fossin els molins de vent, i de les conseqüències de l’atac -com a la novel·la escrita per Cervantes- en surt malparat i ferit.

Al matí ens entaforem dins les entranyes d’un autobús verd. Boira dins el cap i lleganyes als ulls per les Taibeh que ens vàrem beure. Els escassos quinze quilòmetres que separen Jerusalem de Ramallah, la mateixa distància que hi ha de de Ter a Banyoles, i que es podrien fer en un quart d’hora, aquí poden resultar eterns.

El check point de Kalandia, el punt on l’exèrcit israelià controla tothom que passa cap a Ramallah, sembla un peatge d’autopista on -en comptes de diners- els palestins paguen, reben humiliacions i cops, abaixant el cap i mantenint la ràbia.

Els soldats entren a l’autobús cridant que els donem els passaports, els palestins de Jerusalem mostren els seus carnets d’identitat. Els altres, els que no tenen residència a Jerusalem, ja han baixat abans, juntament amb els seus petits bultos, ningú en porta de grossos, per passar a peu pel control.

Els soldats són hostils. Inclús amb els turistes. Amb males maneres ens tornen els documents. Sorprèn la manca d’educació, ignoren l’ús de la paraula please. Un cop passat el check point, el mur de la vergonya queda enrere. Una carretera plena de sots travessa el camp de refugiats de Kalandia. D’aquest camp va sortir el suïcida que es va fer explotar al control de l’exèrcit ara fa just un any.

Ramallah és la capital administrativa provisional de Palestina

Estic impressionat, ja sóc als territoris que Israel va ocupar, en una guerra de conquesta, unilateral, ara fa quaranta anys. De moment, la seva dictadura, el seu règim d’opressió, ja dura més que la del general Franco. Ramallah és la capital administrativa provisional de Palestina, fins que la puguin traslladar a Jerusalem est, quan Palestina sigui lliure.

El bus, que per la carretera ens posava els pèls de punta en cada avançament, ara es queda encallat en l’etern embús de la plaça Manara. Un municipal vestit de blau, dirigeix i controla el trànsit, gestiona l’embús amb ràpids moviments de braços, mitges voltes mesurades, indicacions enèrgiques, passos com de breakdance, és una atracció, la gent es para a veure’l, nosaltres li fem fotos. És tan famós, em diu l’Unai, el més jove del grup, que fins i tot té un vídeo penjat al YouTube. La plaça Manara, al cantó del nucli antic, és una plaça circular d’on surten radialment els carrers plens de gent i de llum, de colors i sorolls, de taxis grocs i de cotxes de luxe.

Anem amb la brigada a visitar la seu central del Healh Works Comitees (HWC). És una associació fundada per uns metges d’esquerres que organitza la sanitat del poble palestí. Tenen hospitals i centres a molts de llocs i són la base de la futura sanitat palestina. Són 250 metges voluntaris i multitud d’ATS. Trobem el lloc, suats de carregar les motxilles turó amunt… Ramallah són turons.

El doctor Maslamani, director dels HWC, ens dóna la benvinguda

Ens explica, mentre els ventiladors remenen l’aire calent, els problemes de la sanitat, de les famílies, de l’alimentació. Les dades són terribles, inabastables. Sorprèn la serenitat, el seu somriure quan desgrana una descripció més pròpia d’un desastre natural que d’una situació creada voluntàriament per un estat, Israel, membre i subscriptor de la comunitat internacional i els seus acords.

Les paraules de l’escriptor Saramago, comparant la situació dels territoris ocupats amb el camp d’extermini dels nazis a Auschwitz, cobren tot el sentit quan el doctor ens dóna xifres: 45% de nens i 60% de dones embarassades amb anèmia; milers de discapacitats a causa de les bombes, les pallisses i les bales; tuberculosi, diarrea, estrès, insomni; totes elles a causa de l’ocupació. Els hospitals no tenen equips per operar els pacients, ni medecines per als tractaments… tot i que els palestins paguen els mateixos impostos que la gent d’Israel. Política de neteja ètnica, d’apartheid, d’extermini.

Malgrat tot, al final, el doctor Maslamani dóna pas a l’esperança. Resistir és vèncer.

:: VEURE LA CRÒNICA SEGÜENT
> 07 :: Camí de l’Hotel Al-Lain, sota el sol

:: VEURE LA CRÒNICA ANTERIOR
> 05 :: Sota el núvol de pols

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)