/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
diumenge, 15 desembre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.196 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Carrer de Jerusalem
FOTO: JON CAZENAVECarrer de Jerusalem FOTO: JON CAZENAVE
: : Opinió > El Dimoni a Palestina: «Un viatge al país de l'apartheid» :: Isidre Pallàs | 09·07·2007

03 :: La porta d’Herodes i la «Llei de l’absència»

Isidre Pallàs |

A l’hotel hi ha un grapat de bascos. Sembla que volen anar al nord, als territoris ocupats. Demà al matí m’han dit que agafen un taxi per anar als voltants de Jerusalem. Volen fer un cop d’ull als assentaments que Israel ha construït i encara està construint al voltant de la ciutat. Milers de cases a dalt dels turons per encabir-hi els milers d’immigrants jueus que vénen d’arreu.

Avui he donat una volta amb ells per la ciutat antiga. El Mahmud, un palestí de 55 anys que treballa en els Healh Work Comitee, una ONG de metges i infermeres d’esquerres que s’ocupa de la salut als poblets dels territoris, ens ha fet de guia i ens ha explicat la història i les històries de la ciutat. Caminant m’ha sorprès la brutícia que hi havia al barri musulmà de la ciutat i en canvi la netetat de la part jueva. Estrany que només netegin aquesta última si tots paguen els mateixos impostos. Per altra banda, als barris de la ciutat la gent hi viu barrejada a excepció del barri jueu on, per llei, no hi pot viure ningú que no sigui jueu. Hem pujat al passeig de ronda de la muralla de la ciutat, la que va construir Suleiman. Ens hem enfilat passant per sobre una tanca. El passeig està tancat i és l’ajuntament qui dóna els permisos… i qui cobra per fer-ho!

Entrant per la porta d’Herodes, a mà esquerra trobem la Torre de les Cigonyes. En aquest indret hi ha un dels pocs llocs, potser l’únic, que no està edificat. Hi ha un camp de futbol i unes cistelles de bàsquet on juguen els nens de Jerusalem. També hi ha futbolins i una guarderia. En aquest lloc, Simon Peres i Yitzak Rabin volien construir-hi un assentament. Varen tenir problemes perquè el terreny és alt i les cases es veurien per sobre la muralla… la UNESCO va demanar-los que no ho fessin, Jerusalem és patrimoni de la humanitat. De moment el projecte està aparcat però tots temen que no es torni a moure.

Els colons jueus volen instal·lar-se a tots els barris de la ciutat. Quan poden ocupar una casa ho fan, moltes vegades amb ajuda de la policia. Quan ho aconsegueixen, pengen una ensenya amb l’estrella de David blava i dues ratlles horitzontals sobre fons blanc i s’hi fan forts. Sense anar més lluny, al cantó de la terrassa de l’Hotel Hebron, al cor del barri musulmà, on m’estic, hi viu una família de colons radicals. El seu terrat està fortificat amb tanques de metall i filferro de pues d’acer, el mateix que utilitza l’exèrcit per protegir les trinxeres. Els seus nens juguen a dins de casa o en els gronxadors que tenen a dalt del terrat. No surten al carrer. Cada dia a les cinc del matíposen el televisor amb el volum al màxim per molestar els veïns. A les set l’apaguen.

La Llei de l’absència

Ens explicava Mahmud, que ha après hebreu i anglès en els 18 anys que ha passat en presons israelianes, que per causa de la Llei de l’absència molts palestins han perdut i encara avui poden perdre les seves cases, que passen a ser propietat de l’Estat israelià. Aquesta llei, una antiga norma otomana que Israel va rescatar per quedar-se les propietats dels palestins que varen fugir de les matances protagonitzades per l’exèrcit israelià i d’altres grups jueus armats a la guerra de 1948, diu que si algú està fora del seu habitatge per més de sis mesos les seves propietats poden ser confiscades. No importa si és perquè no vol o no pot o està fora malalt o treballant a l’estranger o tancat a la presó. L’Estat li confisca la casa… i normalment li donen a -oh casualitat!- a una família de colons.

Més tard, bevent te en un petit cafè, observo la gent que passa amunt i avall. Les dones compren quelcom per fer el sopar, mentre uns rabins vestits de negre s’enfilen de pressa cap a la porta de Damasc. Els venedors de fruita criden els preus de les pastanagues, de les patates, de les cebes. Una dona asseguda a la vorera ven menta fresca, marduix i julivert. Dos nois empenyen un carretó de tres rodes carregat fins a dalt de tot de sabates.

Un tractor articulat, un Pascuali, estret i amb remolc, un d’aquests tractors verds petits, que entren totes les mercaderies que necessita la ciutat i que en treuen, per contra, les deixalles, s’acaba d’embussar en una cantonada massa estreta. Ja veus tots els marxants desmuntant i movent les parades, emprenyats i cridant, van fent lloc per deixar-lo passar… Jo també aquí assegut formo part del color d’aquest quadre. Aquest vespre aniré al barri cristià a beure’m una Taibeh, la cervesa palestina afruitada.

:: VEURE LA CRÒNICA SEGÜENT
> 04 :: El cinturó de colònies de Jerusalem

:: VEURE LA CRÒNICA ANTERIOR
> 02 :: La vella Jerusalem, la porta de Damasc

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)