/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
diumenge, 15 desembre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.196 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

La porta de la mesquita d'Al AqsaFOTO: ISIDRE PALLÀSLa porta de la mesquita d'Al AqsaFOTO: ISIDRE PALLÀS
: : Opinió > El Dimoni a Palestina: «Un viatge al país de l'apartheid» :: Isidre Pallàs | 07·07·2007

02 :: La vella Jerusalem, la porta de Damasc

Isidre Pallàs |

M’han avisat dels interrogatoris i registres que em poden fer a l’entrada del país, és per això que, quan una policia, des de darrere del vidre d’una taquilla, em demana el passaport, l’hi dono adjuntat al millor dels meus somriures.

Comencen les preguntes

Per què ha vingut a Israel? Quan de temps hi vol estar? On s’allotjarà? Com està? Li contesto que molt bé, agafo el meu passaport segejat i vaig cap a fora. El control de duanes no em registra. En poca estona he contestat més qüestions que Rajoy a Tengo una pregunta para usted, però jo no he pogut fugir d’estudi com ell. Ja hi sóc on volia arribar. A fora l’aeroport esperen els autobusos col·lectius, unes furgos WV grogues per a deu persones. Darrere meu hi han pujat unes dones que es passen l’estona murmurant no sé què, mentre passen les pàgines d’un llibret escrit en hebreu, amaguen el cabell sota d’un mocador i les cames sota faldilles negres que els arriben als peus, la viva imatge de la Verge Maria. Baixen en un dels barris que envolten la ciutat de Jerusalem. Són barris de cases barates, carrers estrets i costeruts. Els seus homes van vestits de negre, amb rínxols i barret. Són jueus, integrals i integristes, colons vinguts d’arreu del món.

Baixo a la porta de Damasc

Una de les set portes que hi ha a la ciutat vella que dóna al barri musulmà. Entro, baixant els escalons centenaris i agafo el primer carrer a la dreta, Suq-Han el Heid, el carrer del mercat de l’oli, si ho traduïm d’una manera lliure. M’arriben les olors de perfums i d’espècies, d’herbes i encens, de fruites i de gent, de les ciutats d’Orient. M’assec en un restaurant petit, en una cadira molt a prop del carrer. Em porten un platet d’humus, una pasta de cigrons amb all, oli d’oliva, tahina i llimona, molt popular a l’Orient Mitjà. Em bec un te amb menta i després començo a buscar l’hostal que m’han recomanat, l’Hebron, que trobaré a mà esquerra, un cop passada la Via Dolorosa. És un hostal a la part vella, en un carreró estret. Té habitacions grans amb lliteres, i un cafè amb quatre ordinadors i un grapats d’estrangers, alguns com simpatitzants del poble palestí. A l’habitació hi fa calor. Dormo al terrat, l’aire passa fresc i la lluna m’acotxa.

La vella Jerusalem, Al Quds en àrab, és un batibull de monuments, de carrers amb arcs centenaris, amb edificis construïts per totes les religions, sovint uns sobre els altres, sovint sobre les runes d’edificis anteriors, podríem parlar de ciutats superposades, de ciutats enterrades per les noves ciutats. Els seus carrers baixen en escalons i rampes, pugen i es corben, s’entravessen i es confonen com les vides dels seus habitants.

Està dividida en quatre barris. El cristià ortodox, el jueu, l’armeni i el musulmà. La partició es nota en els colors i els vestits de la gent, en l’olor del menjar i els perfums, en les creus i les llunes, en els idiomes i els trajos, en com tracta la policia uns i altres de manera diferent.

Em perdo de matí pels carrers en pendent. Intento orientar-me dintre del laberint. Busco un mapa i el compro davant d’una estació, però aquesta vegada no és ni de tren, ni de bus, sinó la sisena, la del Cirineu que van obligar a ajudar Jesús a portar la creu. Ho sé perquè un capellà de l’Opus, amb aquella veu falsa característica dels capellans de l’Opus, ho explica al grup de feligresos que l’acompanyen, un d’ells arrossega una gran creu de fusta que han llogat en una botiga on tenen un rent a cross.

:: VEURE LA CRÒNICA SEGÜENT
> 03 :: La porta d’Herodes i la «Llei de l’absència»

:: VEURE LA CRÒNICA ANTERIOR
> 01 :: Cap a Jerusalem amb el «Jerusalem Post»

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)